El Defensor recomana canvis en la llei del CNI per millorar el control judicial

La intercepció de les comunicacions de 18 independentistes ordenada pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) es va fer d’acord amb la llei. O sigui, amb la preceptiva autorització del jutge. Ho afirma amb rotunditat el Defensor del Poble, que, no obstant, conclou que és «desitjable» que de cara al futur s’obri una «reflexió» sobre la suficiència o insuficiència del control judicial previst. És a dir, la institució que dirigeix l’exministre socialista Ángel Gabilondo disposa d’una plataforma d’aterratge idònia per a l’Executiu, a l’assenyalar-li el camí d’una modificació de la llei que regula els serveis secrets en una línia, a més, semblant a la que planteja el PNB. El president, Pedro Sánchez, ja assegurava aquest dimecres en el ple del Congrés que estava disposat a estudiar un reforç de les garanties judicials del CNI.

El Defensor firma aquest 18 de maig l’informe amb les conclusions de la investigació que va obrir d’ofici per comprovar si l’espionatge a dirigents i activistes independentistes mitjançant el programari espia Pegasus —descobert pel grup d’experts canadenc Citizen Lab– va aconseguir «ple respecte a les garanties establertes a la Constitució i en la resta de l’ordenament jurídic». La seva anàlisi és que sí que es va actuar correctament. Valoració que emet després que ell mateix o personal de la institució acudís a la seu del CNI els dies 26 i 29 d’abril, 3, 5 i 6 de maig, visites en les quals va poder examinar documentació classificada, rebre informació verbal complementària i formular preguntes a funcionaris del CNI. A més, el 10 de maig el Defensor va rebre resposta escrita de la fins aleshores secretària d’Estat directora dels serveis d’intel·ligència, Paz Esteban, destituïda pel Consell de Ministres aquell mateix dia.

En vista de tota aquesta documentació, Gabilondo sanciona que el CNI «ha actuat amb respecte» al disposat a l’article 18.3 de la Constitució, l’article 12 de la llei que regula el CNI i l’article únic de la llei orgànica que estableix el control judicial previ de l’organisme. És a dir, que s’ha complert l’obligació que els funcionaris dels serveis secrets demanessin autorització al magistrat del Tribunal Suprem per intervenir les comunicacions de 18 dirigents independentistes. El Defensor fa referència a aquesta xifra, 18 espiats, que va ser la que es va filtrar de la comissió de secrets oficials del Congrés.

Interlocutòries «extensament motivades»

La institució assenyala que les interlocutòries del magistrat del Suprem encarregat de l’autorització judicial prèvia, Pablo Lucas, estaven «extensament motivades, essencialment fundades en fets concrets» i les intervencions de les comunicacions autoritzades «en tots els casos examinats». El jutge disposava d’«un elevat grau de detall de la informació» per poder adoptar la seva decisió. I aquest magistrat «decideix després de rebre informació precisa sobre els fets que justifiquen la petició, finalitats que la motiven, raons que l’aconsellen, persones afectades i durada, de tres mesos com a màxim», tot i que pot ser prorrogada. No s’especifica el mitjà amb què es va procedir a l’escolta (és a dir, si es va fer servir el programa de fabricació israeliana Pegasus).

El Defensor també va poder constatar que en el CNI hi ha normativa interna per a la «direcció, coordinació, tramitació i valoració de l’activitat operativa» que requereix uns «procediments o mitjans especials per a l’obtenció d’informació». Així mateix va poder examinar la normativa del centre per a «l’anàlisi del funcionament del procediment conduent a les autoritzacions judicials prèvies».

L’informe de l’alt comissionat de les Corts Generals, en la seva part final, remarca la «transparència» que ha trobat en el CNI, les «facilitats» que ha tingut per fer la seva investigació d’ofici i també la «disponibilitat» de col·laboració que va trobar en la cessada Paz Esteban. Col·laboració total, per cert, que ja va oferir el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, quan va oferir un paquet de mesures a la consellera Laura Vilagrà en la seva reunió a Barcelona del 24 d’abril passat. Gabilondo ha trobat un «elenc de controls molt significatiu» del CNI, sobretot després de l’aprovació de la llei del 2002 que va crear el nou organisme i va acabar amb l’antic Cesid.

L’exministre recorda que els serveis d’intel·ligència «són part i estan al servei de l’Estat» i la intervenció de les comunicacions és possible sempre que es faci dins de la llei. Les escoltes, recorda, no es fan per motivacions ideològiques (és a dir, que no s’espia ningú per les seves idees), sinó que el que es persegueix és «el que es faci en forma no democràtica, amb violència i/o en contra dels drets de molts altres ciutadans i de l’Estat mateix». I és la «principal missió» del CNI, adverteix, vetlla per la integritat territorial del país, els interessos nacionals i l’estabilitat de l’Estat de dret i de les seves institucions.

Els canvis en 20 anys

D’aquesta manera, assenyala, el debat ha de cenyir-se a «la suficiència o insuficiència dels controls», perquè la intercepció de les comunicacions està prevista a la Constitució si hi ha control judicial. El control parlamentari, d’altra banda, s’exerceix a través de la comissió de secrets oficials del Congrés, que no es va constituir en aquesta legislatura fins al 28 d’abril passat. Que no es formés l’òrgan era una «anomalia».

El Defensor obre un debat, per tant, sobre si cal reforçar el control judicial previ, tot i que ha provat el seu «correcte funcionament en els casos analitzats». «Els vint anys transcorreguts –es diu a l’informe–, la impressionant evolució tecnològica de les últimes dues dècades (cosa que inclou sistemes com el programari espia Pegasus, els canvis que vindran en un futur pròxim, l’acceleració de les tecnologies de la comunicació i la informació, en fi, han de conduir a obrir una reflexió sobre la suficiència o insuficiència del control judicial existent, ara i més endavant. La intercepció de les comunicacions no significa el mateix el 2022 que el 2002, ni significarà el mateix d'aquí a uns quants anys».

Notícies relacionades

Diputats socialistes creuen que el Govern central no l’ha encertat amb la gestió del cas Pegasus

El CNI acredita que només el mòbil de Marlaska també va ser espiat

Gabilondo indica que no és la seva funció proposar fórmules concretes, que haurien de conformar-se a través de «majories molt àmplies, al tractar-se de veritables qüestions d’Estat». Però sí que considera que «haurien d’explorar-se les possibilitats de perfeccionament del control judicial». Hauria de tenir-se en compte, indica, el que diu els experts en qüestions d’intel·ligència i seguretat, les «preocupacions» d’alguns ciutadans i organitzacions i les consideracions que pugui formular el Parlament Europeu sobre el programa Pegasus (allà hi ha en marxa una comissió d’investigació).

Així mateix, considera que l’«obertura cada vegada més gran del CNI a la societat», els programes conjunts amb diferents universitats i l’«elevat potencial crític (i autocrític) dels seus professionals garanteixen la configuració d’un patrimoni d’idees que permetria delimitar el que és prudent i eficaç (i el que no)».