Sánchez insinua que el retard de la cita amb Aragonès és culpa del Govern català

Continua sense haver-hi data per a la reunió, però el president del Govern espanyol manté la seva disposició per veure’s amb Pere Aragonès i, fins i tot, per celebrar la taula de diàleg «quan també ho consideri la part catalana». Pedro Sánchez ha remarcat així la seva «confiança» a recompondre els llaços amb la Generalitat després de l’episodi Pegasus, però sense avançar convocatòries i insinuant, de passada, que el retard de la cita amb el cap de la Generalitat és responsabilitat del Govern català.

Sánchez ha al·ludit aquest dimecres a aquesta entrevista pendent amb Aragonès durant la sessió de control al Govern al Congrés, no en resposta a ERC, que no tenia quota per dirigir-li preguntes, sinó a Bildu, la portaveu del qual, Mertxe Aizpurua, li ha preguntat com treballarà per mantenir i recuperar la majoria progressista de la investidura. El president s’ha anotat com a progrés la distensió amb Catalunya, que més del 70% dels catalans considerin que la independència no hauria de ser una prioritat per al Govern català, i ha reiterat que el seu Govern es troba centrat a «millorar la vida dels ciutadans en circumstàncies extraordinàries».

Per això mateix, ha mostrat el seu agraïment als grups que «no confonen un debat polític concret», com l’espionatge per Pegasus, amb la tasca que, segons el seu parer, ha d’ocupar el temps del Govern i l’oposició, que és «esmorteir» les càrregues de la guerra d’Ucraïna. En aquest «agraïment» a les forces que «entenen les prioritats de la política» hi figurava, lògicament, una crítica velada a ERC, que, de fet, va votar en contra del decret anticrisi (que sí que va salvar Bildu), pel ‘Catalangate’.

El segon missatge de retret, tàcit, l’ha dirigit als republicans just a continuació. «La confiança que té el Govern d’Espanya a restablir al més aviat possible aquest diàleg amb les institucions catalanes és total, absoluta i rotunda. Sens dubte, el Govern està disposat a reunir-se, en el meu cas, amb el president de la Generalitat de Catalunya, o a dur a terme la taula de diàleg quan ho consideri també la part catalana». És a dir, que ell no té problema a veure’s amb Aragonès i a fer-ho aviat. Però és el Govern català, per tant, el que no vol tancar aquest despatx. És la primera vegada que la Moncloa deixa entreveure que alguna cosa passa, dotze dies després que el president emplacés Aragonès a reunir-se. El fòrum entre governs es va reunir per última vegada a Barcelona el setembre passat i també hi ha pendent una nova trobada.

Situació «complicada»

Aizpurua havia advertit que la situació «és complicada», ja que la majoria d’esquerres «està tocada» i això «no és bo» ni per al seu Executiu per a l’estabilitat del país, ni per a la «majoria social i treballadora». Enmig d’una crisi, ha dit, la responsabilitat del seu grup i la del Govern és «aportar certeses» i que ningú no es quedi enrere, i la ciutadania «no ha de ser qui pagui els errors» del Gabinet. Segons el seu parer, per tant, Sánchez ha «de fer més» en la seva resposta per l’espionatge.

Així, la tasca del bipartit és doble, ha dit Aizpurua en la rèplica: abordar la «regeneració democràtica» d’Espanya i «aprofundir en els avenços econòmics i socials». Per a Bildu, només si avança en aquestes dues línies, consolidarà la majoria progressista i frenarà l’«auge» de l’extrema dreta, i es procurarà així un «cicle més llarg» de l’esquerra al país. «Treballi per a això; nosaltres així ho farem», ha proclamat la diputada, buscant reforçar el vestit de formació assenyada i responsable que vol impulsar Bildu.

Sánchez ha recordat que des que va començar la legislatura s’han aprovat unes 139 iniciatives legislatives, a les quals s’afegeixen les aprovades ahir dimarts pel Consell de Ministres: la reforma de la llei de l’avortament en primera lectura o la transferència de 1.300 milions, en part a les comunitats autònomes, per millorar la formació professional. Per tant, el compromís del Govern per «avançar en drets i llibertats és total i rotund», com ho és també el compromís per «superar amb diàleg els conflictes» que es van viure a Catalunya el 2017 i el 2019. «Per la nostra part, estem compromesos amb la regeneració democràtica, però també l’he de manifestar la total i rotunda confiança en les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat», ha reblat. Era la seva manera de ratificar que el Govern no té «res a ocultar», com ha dit més vegades, perquè tots els seguiments a l’independentisme es van fer de manera legal, amb autorització judicial.

Per Pegasus també ha preguntat al president el portaveu del PNB, Aitor Esteban. En concret, el dirigent nacionalista volia obtenir d’ell la ratificació que la Policia i la Guàrdia Civil no disposen d’aquest programa informàtic de fabricació israeliana, un «instrument molt invasiu». Sánchez ho ha confirmat, perquè ja el Ministeri de l’Interior, ha recordat, «va clarificar» que no disposava d’aquest ‘software’. «Que ho digui vostè és important, i en prenc nota. Ja veurem què és el que passa. Li demanaria que se n’asseguri i se n’asseguri bé», li ha respost Esteban, que s’ha remès als casos de clavegueres policials que s’han conegut posteriorment, com la «novel·la de converses» entre el comissari José Manuel Villarejo i dirigents del PP que s’està publicant aquests dies a ‘El País’.

També la llei de secrets

El portaveu del PNB l’ha instat que «comuniqui» qualsevol descobriment, «ja que el Govern fa gala de transparència», i també l’ha apressat a reformar la llei de secrets oficials –vella aspiració del seu partit– i a recolzar la proposició de canvi de la llei de control judicial del Centre Nacional d’Intel·ligència que el seu grup presentarà.

«El Govern està disposat a escoltar les propostes que siguin necessàries per al reforç de garanties judicials del CNI amb l’objecte de millorar la confiança que, sens dubte, el Govern no posa en qüestió», ha contestat Sánchez; de manera que ha deixat la porta oberta a modificacions legals en la línia del que reclama el PNB. Així mateix, també ha reivindicat que en la planificació normativa d’aquest any està inclosa la reforma de la llei de secrets.

La formació nacionalista planteja canvis en la llei del CNI i en la llei orgànica reguladora del control judicial previ de l’organisme. En concret, el PNB demana que sigui un òrgan col·legiat de tres jutges (i no només un) el que autoritzi per unanimitat les intervencions del CNI que afectin drets fonamentals i que aquest detalli davant els jutges les característiques dels mitjans que faran servir en aquestes escoltes perquè la justícia apliqui el principi de proporcionalitat, informa Efe.

El PNB demana igualment que el càrrec de director dels serveis d’intel·ligència sigui proposat pel president del Govern (no pel titular de Defensa) i que per millorar el control polític a través de la comissió de secrets oficials del Congrés els diputats puguin conèixer els mitjans emprats pel CNI en les seves intervencions.

Abans, la secretària general del PP, Cuca Gamarra, ha aprofitat la sessió de control per arremetre contra Sánchez i la seva relació amb ERC. La dirigent popular ha acusat el cap de l’Executiu d’haver negociat la seva investidura amb els republicans catalans alhora que l’Estat els investigava. «El que no pot negar és que vostè n’estava al corrent», li ha etzibat Gamarra, abans de preguntar a Sánchez si «ha fet suficients concessions a l’independentisme pel seu recolzament parlamentari o encara li’n queden moltes per fer». 

#EnDirecto | Sánchez recuerda al PP que fue condenado por corrupción y que "mientras están pendientes de la libretita de Bárcenas, el Gobierno está en lo que importa": "El PP sigue con la misma oposición negacionista, no contra el Gobierno sino contra el interés de los españoles" pic.twitter.com/NBZMGaU9Xi

— Europa Press (@europapress) 18 de mayo de 2022

Notícies relacionades

El pols en el Govern per l’espionatge acaba amb la cap del CNI

Sánchez cessa la directora del CNI per l’espionatge al seu telèfon i per calmar ERC

«La diferència en matèria de política territorial és que vostès enviaven ‘piolins’ a Catalunya i amb nosaltres la selecció espanyola de futbol pot jugar a Catalunya sense cap tipus de problemes; a vostès els aproven una DUI [declaració unilateral d’independència] i amb nosaltres, segons els últims estudis demoscòpics, més del 70% dels catalans no consideren la independència una prioritat. Se’n diu concòrdia», s’ha defensat Sánchez. 

A més, el president del Govern ha arremès contra el PP, «que s’assembla més al PP d’abans d’ahir, que estava més pendent de veure com paraven la famosa llibreteta de [Luis] Bárcenas», amb referència als últims àudios que s’han conegut sobre les converses entre l’ex secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, i el comissari José Manuel Villarejo. «Malgrat els Villarejos, malgrat la destrucció d’ordinadors... vostès van ser condemnats per corrupció», ha sentenciat, en la línia del que ja els va retreure la setmana passada.