Villarejo admet que va passar les preguntes de l’acusació a Aguirre pel seu incident de trànsit

El comissari José Manuel Villarejo va reconèixer mitjançant apunts realitzats a les seves agendes el setembre del 2014 que va acabar donant un cop de mà a l’expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre en relació amb el seu incident de trànsit a la Gran Via madrilenya, quan l’abril d’aquell any va aparcar el seu vehicle al carril bus de la cèntrica avinguda per accedir a un caixer automàtic pròxim.

Aguirre va acabar immersa en un procés judicial pel que va passar amb el seu vehicle, ja que va optar per escapar-se del lloc on es va cometre la infracció malgrat que havia sigut parada per agents de mobilitat i va ser acusada, entre altres coses, de desobediència. L’acusació popular en aquest cas –l’advocat del qual anava a interrogar-la– l’exercia l’associació Transparència i Justícia, rere la qual es trobava precisament el polèmic comissari.

Segons es desprèn dels comentaris que Villarejo va escriure sobre l’afer als seus quaderns, va fer arribar a la presidenta les preguntes que aquesta acusació li faria al jutjat, perquè pogués jugar amb avantatge. I ho va fer, segons la seva versió, amb ajuda d’un jutge amic. «Va rebre les preguntes. Tema Espe», va anotar el 19 de setembre d’aquell any, mentre estava al·ludint al llavors jutge degà de Madrid, José Luis González Armengol, que segons indica va actuar d’intermediari entre tots dos.

De fet, els apunts personals de Villarejo, als quals ha tingut accés ‘El Periódico de España’, diari del mateix grup, Prensa Ibérica, que aquest diari, detallen com al llarg del mes de setembre del 2014 l’esmentat jutge pretenia afavorir la dirigent del PP. «Vol tant sí com no que ajudem l’Espe. Ha quedat amb ella d'aquí a una hora. He promès ajudar-la».

En aquell moment el cas que afectava l’expresidenta madrilenya estava al Jutjat d’Instrucció número 14 de Madrid i, malgrat que la Fiscalia no acusava, impulsaven la causa un dels agents de mobilitat afectats com a acusació particular i la llavors desconeguda associació Transparència i Justícia, com a acció popular. Es dona la circumstància que aquesta associació estava controlada pel mateix Villarejo, segons la Fiscalia Anticorrupció. Les preguntes que aquesta part realitzés cobraven importància en l’esmentada data de cara a la compareixença d’Aguirre davant el jutge, fixada per al 23 de setembre del 2014.

Inquieta en el funeral

Uns dies abans de la compareixença prevista, dia 15 d’aquell mes de setembre, Villarejo va realitzar una nova anotació al seu diari en relació amb aquest assumpte, assenyalant que Aguirre «continuava inquieta» i que així l’hi va manifestar a González Armengol quan tots dos van coincidir en el funeral pel que va ser president d’El Corte Inglés Isidoro Álvarez. «La tranquil·litzo», assenyala sobre la seva conversa amb el degà dels jutges de Madrid, que va avançar ‘Eldiario.es’.

Dos dies més tard, Villarejo torna a apuntar sobre aquesta qüestió que «Espe espera bons resultats». Va ser el dia 21, dos dies abans de la seva compareixença davant el jutge, quan anota que González Armengol ja havia rebut les preguntes perquè Aguirre pogués afrontar més tranquil·la la seva compareixença als jutjats de Madrid. «Hem quedat a estar pendents d’evolució», afegeix.

La resta d’anotacions sobre aquest assumpte fan al·lusió a com d’agraïda estaria l’expresidenta madrilenya amb el comissari de Policía. Així es recalca fins i tot la vigília de la declaració, el 22 de setembre: «Armengol: Diu que Espe està molt agraïda pel tracte donat en la compareixença. Proposa veure’ns quan acabi el tema».

Aquest bon tracte va ser reconegut públicament per la mateixa Aguirre anys després, concretament el 20 de setembre de 2018, quan ja tothom coneixia qui era el comissari i els seus problemes amb la justícia. «El vaig conèixer, el senyor Villarejo, sense saber qui era. Em van dir que era el president de Transparència i Justícia, una associació que havia recorregut contra l’exoneració que em va fer el jutge quan vaig parar en un carril bus per treure diners en un caixer, volia parlar amb mi», va reconèixer davant diversos mitjans de comunicació, segons va recollir Efe.

En l’esmentat moment va admetre que ella li va preguntar per què Transparència i Justícia recorria contra ella, a la qual cosa l’excomissari, segons la versió de l’expresidenta, va respondre: «Perquè és que m’han dit que cal donar un ensurt a Esperanza Aguirre. Sí, però jo crec que ja no farem res més». «Quan vaig arribar al judici, l’advocat de Transparència i Justícia no va intervenir per a res i no va demanar res», va precisar Aguirre.

Finalment, el gener del 2015, el Jutjat va acordar el sobreseïment provisional i l’arxiu de la causa al no haver quedat «prou acreditada la desobediència i les lesions per imprudència» que s’imputaven inicialment a Aguirre. Unes setmanes abans d’aquest arxivament, a principis del mes de desembre, Villarejo i Armengol van quedar per parlar d’aquest tema i d’altres que interessaven a tots dos i tenien a veure amb un altre jutge dels jutjats madrilenys de plaça de Castilla, Fermín Echarri. Però abans van comentar sobre Aguirre, arribant a reconèixer que la intervenció del comissari en aquest afer li havia «anat molt bé», segons un àudio de la conversa a què ha tingut accés aquest diari.

«Jo no ho havia vist, però em diu [en al·lusió a Aguirre] ‘és que m’han tret a ‘El Confidencial’ o no sé què’, que havien aconseguit les gravacions dels ‘guindillas’», li afirma el jutge, que qualifica llavors la notícia de «xorrada», perquè no és més que una gravació de «com parla el tio amb l’emissora, sent que Esperanza Aguirre ‘se nos ha largao’, collonades d’aquestes».

«El jutge traurà la resolució»

Notícies relacionades

Recaptar tots els impostos

Sánchez i Illa pacten avui la reactivació de les bilaterals Generalitat-Estat

Seguidament, comenten que, al tractar-se l’incident d’Aguirre d’un judici de faltes, el jutge «traurà la resolució immediatament». González Armengol pregunta llavors al policia si el jutge els havia consultat verbalment sobre una nova impugnació, a la qual cosa Villarejo contesta afirmativament.

«Sí, l’advocat ha anat per allà, li va trucar la secretària i el mateix jutge li ha dit, què fareu, que no em torneu a estirar l’orella, no sé què. I no, senyoria, estem totalment d’acord amb vostè. Doncs això ens ho hauríem pogut estalviar. Té tota la raó, senyoria, però...». Li explica el policia al seu interlocutor, que li respon, rient, que «bé, ha anat bé», l’assumpte «ha quedat de puta mare». Afegeix, al·ludint a la presidenta del PP de Madrid: «Que es foti, que, a més, un escarment d’això...». «...No va malament», completa el comissari.