Yolanda Díaz llança la seva plataforma per emancipar-se de Podem

Yolanda Díaz s’emancipa políticament de Podem i llança la seva pròpia plataforma per construir el seu projecte. El nom triat és ‘Sumar’, un verb convertit en un mantra per la vicepresidenta segona en les últimes setmanes. La dirigent ja ha anunciat que començarà el seu anomenat ‘procés d’escolta’ després de les eleccions andaluses del 19-J per donar forma a la seva futura candidatura, en un procés que culminarà a final d’any. I amb aquest objectiu ha formalitzat el registre de la seva pròpia entitat. 

El passat 28 de març va tenir entrada en el Ministeri de l’Interior la sol·licitud de registre de ‘Sumar’, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, diari pertanyent al grup Prensa Ibérica igual com aquest mitjà. La sol·licitud, que espera la seva inscripció oficial en el registre, ve firmada per persones del cercle pròxim de Yolanda Díaz. La dirigent ha optat per mantenir-se al marge de les formalitats i ha evitat figurar entre els signants.

Aquest pas va encaminat a adquirir independència organitzativa i trencar amarres amb Podem després de les fortíssimes tensions escenificades amb els morats en els últims mesos. Alhora, busca consolidar-se com un projecte aliè als partits ja existents, en línia amb la intenció de la dirigent de crear una plataforma que transcendeixi les sigles i els personalismes.

Aquest registre oficial pal·lia una de les carències més grans que ha patit Yolanda Díaz: la falta d’una organització o partit que li doni suport. Aquest ha sigut també un dels arguments més fets servir a Podem per fer-se valer i reivindicar-se com un actor essencial en l’espai. 

La dirigent sempre ha fet gala d’estar desvinculada de formacions polítiques i ha mostrat el seu menyspreu per les seves dinàmiques internes. Malgrat les seves resistències, la realitat és que el fet de ser una candidata sense partit comporta grans dificultats a l’hora d’articular l’anomenat ‘procés d’escolta’ i el posterior llançament del projecte.

La falta d’un CIF propi feia impossible una cosa tan simple com l’organització d’actes, amb el lloguer d’espais o equips o la contractació d’empreses terceres, al no disposar de recursos o equips aliens al Ministeri de Treball. 

Amb la creació d’una entitat pròpia, la gallega disposa de tres elements imprescindibles per a la construcció de l’anomenat ‘projecte de país’: autonomia financera, autonomia jurídica i un cens. L’autonomia de Yolanda Díaz adquirida amb ‘Sumar’ li permet emprendre accions que seran necessàries en els seus pròxims passos, com comptar amb una caixa enregistradora independent, contractar personal o atendre qüestions logístiques.

Xarxa d’aliances

Fins ara, sense estructura ni recursos, Yolanda Díaz havia fet valer el seu vestit de vicepresidenta per aconseguir visibilitat i s’havia recolzat en organitzacions i personalitats afins per participar en actes o trobades en les quals armar el seu discurs més enllà de la seva faceta institucional. La dirigent va suplir les carències organitzatives amb una xarxa d’aliances que ha anat teixint des que va començar a vestir-se com a candidata, després de ser assenyalada com a líder de l’espai el març del 2020. 

Aquests suports externs li han valgut fins ara per als prolegòmens del seu projecte. Així, la trobada d’Altres polítiques del novembre passat a València, en la qual van participar Mónica Oltra, Ada Colau, Mónica García i Fátima Hossain i avançat pel primer número d’aquest diari, va ser organitzat per la dirigent de Compromís, un dels aliats de Yolanda Díaz. 

També el líder d’IU i ministre de Consum Alberto Garzón ha posat a disposició de Díaz tota la seva maquinària per a la candidata, igual com Catalunya en Comú, el partit d’Ada Colau, que s’ha convertit en la seva principal valedora en la seva carrera nacional. Resulta significativa la presència de Díaz en la clausura del congrés dels comuns. I és que l’alcaldessa de Barcelona és, dels seus possibles aliats, una de les que compta amb més poder institucional i recursos per brindar per a la carrera a la Moncloa. 

Al suport exprés d’altres dirigents, Yolanda Díaz ha comptat a més amb l’excel·lent sintonia de CCOO, que li ha atorgat finestres de visibilitat en multitud d’actes organitzats pel sindicat i participats per la gallega.

La falta de personal propi també ha sigut un dels problemes a què s’ha enfrontat la dirigent. Fins ara, la vicepresidenta comptava amb un reduït equip adscrit al Ministeri de Treball format per persones de confiança que l’acompanyen des que es va embarcar en l’arena política nacional i amb altres fitxatges que van arribar després d’adquirir el càrrec de vicepresidenta, com és el cas del seu cap de Gabinet, Josep Vendrell, que va intervenir en l’acord d’Andalusia i que s’ha constituït com el principal negociador de l’equip de Díaz. 

Conscient de les limitacions que suposava la falta de personal, Yolanda Díaz ha mantingut en els últims mesos reunions amb diferents perfils per incorporar al seu futur projecte, i molts d’aquests quadros estaven ja organitzats en grups de treball de caràcter extraoficial. La tinença d’un CIF propi obre ara la porta que aquests equips adquireixin un caràcter oficial. 

‘Sumar’ 

El nom triat per Yolanda Díaz per a la plataforma ha sigut molt present en el seu discurs durant les últimes setmanes. Ja el passat 4 de maig, Díaz va verbalitzar per primera vegada la denominació del seu projecte, a El Objetivo de La Sexta, i des d’aleshores l’ha fet visible en gran part de les seves intervencions. En aquesta entrevista televisiva, va repetir fins a nou vegades aquest verb. «El que em sedueix de Mélenchon i l’aposta de totes les formacions és un verb: sumar. Sumar gent, sumar diversitats, sumar projectes. Sumem. Si sumem, és clar que hi ha futur», va destacar la dirigent amb referència a l’aliança d’esquerres a la qual es va afegir el Partit Socialista francès. «El PSOE té enormes dificultats per a això, però en aquest verb Sumar jo hi seré». 

Un dia després, en la seva visita a la Fira de Sevilla per fer una crida a l’acord a Andalusia tornava a llançar la mateixa crida. «El verb que més m’agrada conjugar és sumar, sumar i sumar; sumar diversitats, sumar projectes diferents per continuar eixamplant el nostre país», va assegurar.

Sumar proyectos y propuestas, desde la diversidad y la pluralidad, es el rumbo que define el futuro. pic.twitter.com/9n6y5pPNYj

— Yolanda Díaz (@Yolanda_Diaz_) 5 de mayo de 2022

Aquest mateix diumenge 15 de maig, Yolanda Díaz va acudir a les festes de San Isidro, on va exhibir sintonia amb Iñigo Errejón i va fer una crida de nou a «sumar». «L’alternativa en aquest país no és elegir entre el dolent i el pitjor sinó que siguem capaços de sumar, d’unir tota la gent», va dir.

Díaz s’independitza de Podem

Des que el març del 2021 va ser assenyalada per Pablo Iglesias com a candidata de l’espai per a les eleccions generals del 2023, Díaz ha emprès el seu propi camí polític, advertint de la necessitat de deixar enrere els partits i allunyant-se cada vegada més de Podem. A la seva presa de possessió com a vicepresidenta, quan Iglesias li va traspassar la cartera, la dirigent va citar Rosalía de Castro en el que va resultar ser tota una declaració d’intencions: «Jo, no obstant, soc lliure, lliure com els ocells, com les brises; com els arbres en el desert i el pirata a la mar».

La llibertat que ha mostrat des d’aleshores, no obstant, ha tensionat les costures de Podem. En un primer moment, el partit va exhibir el seu suport a la dirigent, però així que passaven els mesos aquest suport va anar adquirint certs matisos. L’autonomia amb què es movia la candidata va generar dubtes en la formació, on recorden que «va ser Pablo [Iglesias] qui la va posar on és», i que és a ell a qui deu la seva projecció nacional. 

Durant mesos, a les files morades s’ha repetit com un mantra que Díaz no pot llançar el seu projecte sense una organització que el sustenti, i que Podem seria el seu principal valedor. No obstant, l’acte de novembre a València va consumar el principi de ruptura amb els morats i va aixecar les primeres alarmes a Podem. Des d’aleshores els desacords no han fet més que augmentar. 

El malestar és patent en el partit morat, que adverteix el projecte de Díaz com una amenaça a les seves posicions pel risc de quedar diluït a la plataforma i perdre el seu paper protagonista. Les últimes tensions entre Yolanda Díaz i Podem han arribat de la mà d’Iglesias, que la passada setmana va dir sentir-se «dolgut», i va responsabilitzar directament la dirigent gallega del fiasco del primer ‘front ampli’ que es va exercitar a Andalusia, on els morats van arribar tard al registre i van quedar fora de la coalició. 

El fundador de Podem i actual president del seu think thank, Instituto República, continua sent una de les veus més autoritzades en el partit, i des d’octubre, quan van saltar les alarmes pel rumb de Díaz, ha pressionat des dels micròfons per accelerar els temps del projecte i per donar un especial protagonisme als partits. 

En les últimes setmanes la tensió ha pujat encara més entre les dues faccions de l’espai. Tant és així que hi ha ja dos departaments estancs a l’ala morada del Govern: el format per les ministres Irene Montero i Ione Belarra, membres de la cúpula del partit; i la liderada per Yolanda Díaz, en sintonia amb els ministres Garzón i el català Joan Subirats.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El procés d’Andalusia ha vingut a exhibir la mala sintonia entre Podem i l’equip de la dirigent gallega, que va viatjar a Sevilla per demanar a totes les parts arribar a un acord. La negociació portada a l’extrem per la cúpula estatal del partit va fer descarrilar la coalició Por Andalucía, on els morats van quedar finalment fora com va certificar la Junta Electoral Central. La ressaca de l’acord no va fer més que augmentar les turbulències: a Podem asseguraven que havien renunciat a liderar la candidatura a petició de Yolanda Díaz, en una operació de desgast llançada des dels micròfons per Pablo Iglesias. Mentrestant, des de l’equip de la vicepresidenta es deslligaven del procés i desmentien haver realitzat cap petició als morats.

La turbulenta relació s’ha fet manifesta també en els últims dies, quan Díaz ha rebutjat participar en un dels actes organitzats per Podem, alhora que sí que acudeix a altres trobades al costat d’Iñigo Errejón i Mónica Oltra. L’acostament amb el líder de Més País s’ha accelerat des del març, i des d’aleshores han exhibit una extraordinària sintonia a diversos escenaris. L’últim ahir, en la presentació del llibre de Mónica García, a la qual van acudir tant Díaz com Errejón. Una assistència que crida l’atenció, tenint en compte que no va assistir a la presentació del llibre d’Iglesias.