Negociacions al Parlament

Els percentatges lingüístics amenacen el pacte sobre el català a les aules

  • Les condicions de Junts per tornar al consens lingüístic alteren l’acord entre ERC, el PSC i comuns

Els percentatges lingüístics amenacen el pacte sobre el català a les aules

MANU MITRU

2
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les negociacions per crear un pacte que permeti encaixar la sentència que obliga a fixar un 25% de classes en castellà a les aules de Catalunya es compliquen. ERC, el PSC i comuns van deixar vèncer el seu ultimàtum a Junts sense conseqüències, intentant esgotar els terminis en favor de la seva tornada el consens. Però a mesura que avancen les converses, el redactat se sotmet a retocs que, alhora que atrauen la postconvergència, repel·leixen els socialistes i els morats.

Les reunions d’aquest dijous ja han sigut a quatre bandes però, fins ara, ERC ha pilotat la negociació a dues bandes: d’una banda, amb Junts –amb qui va tancar al seu torn un decret llei del Govern– i, de l’altra, amb PSC i comuns, els socis parlamentaris que es van aferrar al pacte quan la postconvergència es va despenjar per les queixes d’alguns sectors de l’independentisme. En aquest moment, segons fonts presents en la negociació, el principal escull no està en el format –una nova llei de protecció del català–, sinó en el contingut, ja que la postconvergència pressiona per deixar constància del seu rebuig explícit als percentatges que van fixar els jutges a les escoles, en la mateixa línia del decret que prepara el Govern. Però aquesta referència xoca amb el posicionament del PSC i els comuns, que prioritzen un acord sense aquesta menció perquè no entri en conflicte amb la sentència judicial. Diverses fonts veuen la maniobra de Junts com una manera d’apartar els altres aliats, especialment el PSC, així que consideren que ERC ha «de decidir» i apostar pels uns o pels altres.

Les esmenes

Notícies relacionades

El text que es va acordar el 24 de març –i del qual Junts es va desdir vuit hores després–, estableix que el català és la llengua «normalment utilitzada» com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i que «també és utilitzat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre». No obstant, el PSC, ERC i els comuns van acordar unes esmenes a aquest document que aclareixen que els projectes lingüístics seran validats pel Departament d’Educació –mantenint, això sí, l’autonomia dels centres–, que apunten que l’objectiu últim és mantenir la normalització lingüística i que eliminen el «també» del redactat inicial que feia referència a la llengua castellana, tot i que continuarà sent llengua docent i, el català, llengua vehicular.

El temps colla perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar fins al 31 de maig per executar la seva interlocutòria. La creació d’una nova llei, si es tramités per lectura única, podria ser aprovada en el pròxim ple, el del 25 i 26 de maig, sempre que cap grup reclami un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries. L’extrema dreta no sol fer-ho, perquè no reconeix aquest òrgan autonòmic; Cs per si sol no té prou diputats, i la Mesa del Parlament ha adoptat en les seves últimes resolucions pel criteri d’invalidar l’aliança Cs-PPC perquè els populars estan en el grup mixt, així que no compleixen la condició de sol·licitar un dictamen per dos grups, tot i que no arribin als parlamentaris requerits.