Difícil negociació
La tornada del rei Joan Carles a Espanya evidencia la fractura amb Felip VI
L’arribada directa de l’emèrit a una regata revela la falta de comunicació entre pare i fill
No està previst que doni «explicacions» públiques sobre els seus escàndols fiscals malgrat la insistència del Govern
Segueixi aquí totes les notícies en directe sobre la primera visita de Joan Carles I a Espanya
Deia l’historiador Paul Preston, en una entrevista publicada en aquest diari el novembre del 2020, que el principal objectiu d’un monarca «és mantenir la seva família al tron» i que, sempre que s’analitzi el comportament de Felip VI davant els escàndols del seu pare, cal tenir-ho present. Amb aquesta màxima de l’hispanista, autor de la biografia ‘Juan Carlos. El rey de un pueblo’, s’entén que la Zarzuela hagi intentat que la primera visita a Espanya de l’emèrit discorregués de la manera més correcta possible, perquè la institució de la monarquia no es veiés perjudicada. No obstant, no serà així. I les primeres imatges que els ciutadans veuran al tornar, després que es deslliurés de la justícia per la prescripció dels delictes, per ser inviolable i per les regularitzacions, han sigut a Sanxenxo (Pontevedra) per seguir una regata en què el seu barco, el ‘Bribón’, participarà des d’aquest divendres.
Joan Carles I va aterrar a Vigo aquest dijous a un quart de vuit de la tarda des d’Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units), on viu des de l’agost del 2020. A peu d’avió l’ha rebut la seva filla Elena, amb qui s’ha fet una llarga abraçada. L’emèrit ha viatjat acompanyat del seu servei de seguretat i personal. Habitualment, en la seva vida als Emirats, porta tres escortes i un ajudant.
Problemes d’organització
Després de mesos en què la premsa va publicar nombroses informacions sobre la seva fortuna oculta, el monarca se’n va anar a viure a l’estranger amb la finalitat, segons li va escriure al seu fill en una carta, de «facilitar» que Felip VI pogués desenvolupar la seva «alta responsabilitat» amb «tranquil·litat» i «calma». Però cap d’aquestes dues qualitats caracteritzarà la seva primera visita a Espanya després de gairebé dos anys d’absència. La Zarzuela tenia uns plans diferents per a aquesta estada, que ha patit de problemes d’organització i de comunicació entre pare i fill.
La falta de fluïdesa en la relació entre els dos monarques ha arribat a nivells insospitats aquest últim any. Malgrat la filtració, l’octubre passat, que la fiscalia de l’Estat arxivaria les diligències sobre Joan Carles, una cosa que no va arribar fins al 2 de març, l’emèrit no va comunicar en aquells mesos al seu fill què pretenia fer amb el seu futur: si es quedaria a viure fora o tornaria a residir a Espanya.
EL PERIÓDICO va publicar a l’octubre que la seva intenció era només tornar per temporades, per visitar família i amics, i tornar a viure fora, una informació que no es va poder contrastar amb la Casa del Rei, perquè no la tenia. No va ser fins al 7 de març quan, en una altra carta al seu fill, Joan Carles I li va fer saber els seus plans.
En tot aquest procés, les dues persones que han ‘representat’ l’emèrit en els contactes amb la Zarzuela i també amb el Govern, en concret amb el ministre de Presidència, Félix Bolaños, han sigut el seu advocat, Javier Sánchez-Junco, i l’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán.
L’Executiu, per boca del mateix president, Pedro Sánchez i altres ministres, ha reclamat públicament a Joan Carles I la necessitat que doni «explicacions» per la seva fortuna oculta, una cosa que, segons fonts de l’entorn de l’emèrit, no passarà. Aquestes fonts i també membres del Consell de Ministres han comentat a aquest diari que l’excap d’Estat no és conscient d’haver fet res «de dolent». A la carta del març al seu fill, que es va escriure a diverses mans amb suggeriments del Govern i també de la Zarzuela, Joan Carles I va accedir finalment a incloure que lamenta «sincerament» els «esdeveniments passats» de la seva vida «privada» tot i que, en la mateixa frase, va recordar la seva «contribució» a la democràcia en la història d’Espanya.
Dinar i tornada a Abu Dhabi
Després dels dies a Galícia, l’emèrit viatjarà a Madrid per dinar dilluns amb la seva família, tot i que no es quedarà a dormir a la Zarzuela i tornarà aquell mateix dia a Abu Dhabi. Al palau veurà, segons va informar la Casa del Rei, el seu fill, la reina Sofia, i «altres membres de la seva família». A la seva dona no la veu des de l’any 2020, ja que, al contrari que les seves filles, Cristina i Elena i alguns dels nets, no ha viatjat als Emirats Àrabs Units a visitar-lo.
A Espanya Joan Carles I ja només té pendent l’examen dels inspectors d’Hisenda per certificar que les dues regularitzacions fiscals que va fer són «completes i veraces», però a Londres (Regne Unit) encara no s’ha resolt el procés que va iniciar la seva examant Corinna Larsen contra ell per suposat espionatge i assetjament. Larsen, que va saltar a la llum pública el 2012 per la cacera a Botswana, acusa el monarca d’una conducta assetjadora i difamatòria, per la qual s’hauria dedicat a danyar la seva imatge davant la seva família i amics.
S’espera que la Zarzuela faci pública una foto, que serà històrica, del retrobament de Joan Carles I amb la seva família després del seu autoexili. Aquesta és la primera que li hauria agradat a Felip VI que es veiés d’aquesta primera visita, que s’hauria desitjat tranquil·la i sense tantes càmeres. Però «sobre el rei Joan Carles no mana ningú», admetia aquest dimecres un membre del Govern de Sánchez.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Tornada del rei Joan Carles a Espanya Emirats Àrabs Units Pedro Sánchez Felip VI Joan Carles I Félix Bolaños García
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia