La reunió de Sánchez i Aragonès s’encalla per l’encreuament de retrets

Més de dues setmanes després que s’emplacessin a veure’s, no hi ha cap data. Ni tan sols temptativa. Res. No hi ha dia, hora i lloc per a la reunió de Pedro Sánchez i Pere Aragonès, per intentar que tots dos recondueixin relacions i es recompongui la «confiança» trencada pel cas Pegasus. Oficialment, els dos equips estan «quadrant agendes», però el que corre de fons és el desacord polític. El Govern espanyol culpa la Generalitat de donar llargues i no voler fixar la cita, mentre que el Govern català adverteix que no li val una simple foto dels dos presidents, sinó que volen contingut: explicacions documentades, assumpció de responsabilitats en funció d’aquestes explicacions i garanties que no hi haurà nous espionatges a l’independentisme.

Fins dimecres passat, la Moncloa era molt reticent a revelar què estava passant, per què no s’agendava l’entrevista entre Sánchez i Aragonès. Ho revestia tot sota la pàtina de la normalitat. Però aquest dia, alguna cosa va canviar. El president, en la sessió de control a l’Executiu del Congrés, va donar a entendre que era la Generalitat la que fugia de la trobada: «Sens dubte, el Govern d’Espanya està disposat a reunir-se, en el meu cas, amb el president de la Generalitat de Catalunya o amb la taula de diàleg quan consideri també la part catalana».

Fonts de l’Executiu confirmaven just després que sí, que era el Govern català el que estava posant pegues perquè els dos presidents despatxessin. Així que les finestres d’oportunitat s’estrenyen: aquesta setmana, només estaria disponible el divendres 27, perquè Sánchez assisteix al Fòrum Econòmic de Davos dilluns i dimarts, torna dimecres i dijous compareix a la Cambra baixa per donar compte del cas Pegasus. La setmana següent, els forats són escassos, perquè el president participa en la cimera informal de la UE a Brussel·les el dilluns 30 i el dimarts 31 de maig. I el divendres 3 de juny arrenca la campanya de les eleccions andaluses.

Des de la Moncloa es reconeix que amb els comicis del 19-J ja en marxa, i amb unes perspectives molt ombrívoles per al PSOE i el seu candidat, Juan Espadas, es veu molt poc probable que es pugui fer la reunió amb Aragonès, cita que seria utilitzada immediatament pel PP i Vox com arma llancívola. I, per als socialistes, Andalusia no és una comunitat menor: ha sigut el seu territori fetitxe i graner electoral, perdut el 2018 després de 37 anys ocupant la Junta i clau per a unes generals. Tanmateix, en les altures de l’Executiu central insisteixen que l’aposta pel diàleg és clara i no s’hi renunciarà i que la interlocució amb el Govern català no s’ha interromput en cap moment.

La sortida de la comissió d’investigació

El focus més immediat, per tant, estaria en la compareixença de dijous. A la Moncloa encara s’està treballant sobre el discurs del president, i per tant falten decisions per prendre. Entre aquestes, si anunciarà algun pas més per intentar calmar ERC, com la desclassificació d’ofici de les autoritzacions judicials que recolzaven els seguiments del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) a 18 dirigents independentistes. L’equip de Sánchez va estudiar aquesta opció, però va decidir, almenys fins ara, procedir a aixecar el secret només si ho demana la justícia. Un membre del Gabinet desaconsella canviar de criteri: «No pot ser que desclassifiquem en funció de l’interès polític. ¿Desclassifiquem el que ens doni la gana? No sé en quin món viuen els independentistes».

Sánchez també va obrir dimecres la porta a modificar la llei reguladora del CNI, com demana el PNB. El Defensor del Poble, a l’informe que va fer públic també dimecres i amb què donava per tancada la seva investigació de l’actuació dels serveis d’intel·ligència, donava el seu aval a l’espionatge al sobiranisme, però apuntava així mateix la via de millorar el control judicial del CNI, canviant la norma. Des del Grup Socialista adverteixen que aquesta opció «no està en la rampa de sortida» i que comporta «riscos», perquè el PP no entraria en aquesta negociació i els socis d’investidura poden «bloquejar» la tramitació o pretendre «obrir en canal el CNI».

Una altra sortida sobre la taula és que el PSOE accepti la comissió d’investigació que Unides Podem i els nacionalistes van registrar al Congrés per indagar sobre les clavegueres de l’Estat. Els socialistes tenen la temptació d’utilitzar aquest instrument per llançar-lo contra el PP ara que s’han descobert nous àudios del comissari José Manuel Villarejo amb exdirigents del partit. No obstant, tant en la cúpula del grup com membres de l’Executiu entenen que aquesta solució no satisfaria ERC, que demana un tracte bilateral, i tindria «en dansa» una altra vegada institucions de l’Estat.

En tot cas, la valoració del Govern i el PSOE és que el cas Pegasus s’ha aplanat després de la destitució de la cap del CNI, Paz Esteban. «El tema no està amortitzat, però creiem que s’ha fet el que s’havia de fer, que s’ha enfocat bé i que les coses estan raonablement encarrilades. Podem ha canviat d’actitud i ERC ha abaixat els decibels», assegura un ministre. «És un tema ja fora de focus, sense gaire recorregut», abunden des de la direcció parlamentària. A la Moncloa són conscients que fa falta recuperar la relació amb els republicans, socis clau de legislatura, perquè encara queda un any i mig fins a les generals i moltes iniciatives per tramitar. Però alhora adverteixen que dos decrets fonamentals, la reforma laboral i el pla de xoc de resposta a la guerra d’Ucraïna, van tirar endavant amb ERC instal·lada en el no. És a dir, que l’Executiu no abandonarà la geometria variable. «Ara bé, no crec que ens la vulguem jugar tant: mentre el PP estigui així, no podem renunciar als socis».

«Ha de ser executiva»

El Govern català, mentrestant, accepta sense embuts que són ells els que esquiven la celebració immediata de la reunió, bàsicament, apunten, perquè temen (per dir-ho de manera suau) que el missatge que trasllada el Palau de la Generalitat no hagi sigut desentranyat bé per la Moncloa. Per a l’Executiu, i en concret, Aragonès, la cimera no és l’únic acte que ha de portar a terme Sánchez, una cita amb què donar per tancada la polèmica. De fet, ni l’únic ni el primer. «La reunió ha de ser executiva i per això el president català ha de disposar de tota la informació». El Govern espanyol ha reiterat que no té «res a amagar» perquè no s’ha fet res fora de la llei.

Per tant, els republicans exigeixen un exercici de transparència per conèixer qui, com, a qui, durant quant temps i en quins moments membres de l’independentisme van ser espiats. Sense aquesta informació, no es pot emprendre la segona gran reivindicació de la Generalitat, l’assumpció de responsabilitats. L’equip de Sánchez ja avisa que la ministra de Defensa, Margarita Robles, no caurà, i encara menys a un mes de la cimera de l’OTAN de Madrid. Robles, a més, s’ha blindat al col·locar la seva segona, Esperanza Casteleiro, al capdavant del CNI.

En l’Executiu no exclouen qualsevol possibilitat com, per exemple, que apareguin dates d’infecció de terminals mòbils que quadrin més amb negociacions polítiques que amb aldarulls al carrer. «¿Com no ha d’investigar el CNI, que ha de vetllar per la integritat del país, els que diuen que ho tornaran a fer? –respon un ministre gens hostil al sobiranisme–. ¿I si s’estigués negociant, davant una ERC que diu que ho tornarà a fer, es deixa d’investigar?».

Des del Govern català recorden i remarquen que l’espionatge de les converses entre ERC i els comuns després de les eleccions municipals ja suposa un canvi d’estadi. Són impossibles de cobrir sota la capa d’un eventual perill de trencament constitucional i se situen ja, segons com es fes servir la informació obtinguda, a facilitar una posició d’avantatge polític a una de les parts en litigi per l’alcaldia de la capital catalana, el PSC.

Notícies relacionades

El CNI acredita que només el mòbil de Marlaska també va ser espiat

El pols en el Govern per l’espionatge acaba amb la cap del CNI

El resum és que la polèmica, per a la Generalitat, «és lluny d’estar tancada» i que Sánchez s’ha de moure i traslladar informació a Aragonès. Després, «depurar responsabilitats», tot i que no es pot calcular fins on poden arribar «fins que no se sàpiga el que ha passat». I, finalment, en aquesta reunió que s’ha de celebrar, Sánchez «hauria de preparar mecanismes que donin garanties que un escàndol així no torna a passar».

¿I si es dilaten els terminis o si bé aquesta desclassificació no arriba? «Ja s’ho trobaran», respon amb serenitat una font de Palau. ¿On? Al Congrés, és clar. «¿Quantes votacions poden tirar endavant amb el PP?», es pregunta aquesta veu.