«Control de togues»: les maniobres de Villarejo per influir en els jutges

Gràcies a les seves anotacions i als àudios que gravava sobre qualsevol trobada, des que hi arribava i saludava fins que s’havia allunyat prou per no ser descobert, es pot comprovar com eren les seves relacions amb els magistrats, a qui també oferia classes i conferències a través de Schola Iuris.

S’aprecia una especial confiança amb algun d’ells, com el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu, circumstància que, segons fonts jurídiques, li va impedir ser secretari d’Estat amb Dolores Delgado com a ministra de Justícia. O amb l’exdegà dels jutjats madrilenys José Luis González Armengol, que li devia un favor en relació amb la imputació de l’expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre per fugir de la policia després d’aparcar en zona prohibida per treure diners d’un caixer.

Una relació que també busca amb el seu successor, Antonio Viejo. «Fonamentalment, posar-me a la seva disposició. D’alguna manera ho tenim per norma, cada vegada que una persona del seu càrrec pren possessió, perquè ens conegui una mica», es presenta Villarejo, que afegeix que treballa «en l’àrea d’intel·ligència de la Policia», segons la gravació de la trobada a la qual ha tingut accés ‘El Periódico de España’.

Després de trencar el gel, Villarejo li comenta, com ja havia fet amb Armengol, el que li preocupava: la causa per delictes fiscals contra l’empresari hispanolibanès i amic personal del rei emèrit, Abdul Rahman el-Assir, que s’instruïa al Jutjat d’Instrucció número 52 de Madrid, amb el titular del qual, llavors Fermín Echarri, es va reunir per intentar influir-li. L’excomissari va intentar, sense èxit, utilitzar aquesta trobada per apartar-lo del tribunal que jutja per tres dels contractes investigats en el cas Tàndem.

L’excomissari, que exercia l’acusació popular en la causa contra Aguirre a través de l’associació Transparencia y Justicia, va arribar a ell a través d’Armengol, qui va fer arribar a la presidenta les preguntes que li realitzaria al judici perquè pogués jugar amb avantatge. L’expolicia i el jutge van comentar la jugada dies després. «L’assumpte ha quedat de puta mare», diu el llavors degà, que afegeix en al·lusió a la presidenta del PP de Madrid: «Que es foti, que, a més, un escarment d’això...». El comissari completa: «No ve malament».

Fons reservats

El punt principal de la reunió, no obstant, era ajudar El-Assir i Villarejo va arribar a oferir al magistrat 20.000 euros de fons reservats per la seva participació en les gestions per aconseguir un acord judicial que beneficiés el traficant d’armes. «Puc posar les inicials i un gargot. Dic que hi ha una persona que m’ha assessorat en aquest tema i, escolta, molt ed gust 20.000 eurets lliures d’impostos», li ofereix. 

Armengol respon: «Com els de Vera i Barrionuevo. ¿I això ho signa el secretari d’Estat?». L’expolicia contesta afirmativament i a continuació presumeix que altres fons reservats els té «de la Presidència del Govern». Després del dinar, Villarejo ho va apuntar a les seves agendes: «Dinar molt agradable, molt predisposat a tot. Accepta portar temes delicats».

Durant aquesta conversa, Villarejo es vanagloria davant el seu interlocutor de ser la persona a qui acudeixen altres jutges i fiscals d’Espanya en problemes. Entre ells cita Joaquín Aguirre, titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, a qui es refereix com a «agosarat» i «valent», però en un «entorn hostil». «Em diu: ‘em fio de vostès, però a la primera que em facin alguna cosa els tallo el cap’, perquè és un home vehement», comenta el comissari al seu interlocutor.

Un altre magistrat a qui Villarejo va intentar acostar-se durant aquells anys és Juan Antonio Toro, un jutge polèmic que el juliol de 2020 va ser absolt pel Tribunal Suprem d’un delicte de prevaricació imprudent en concurs amb un delicte de revelació de secrets per facilitar informació, a qui no era part del procediment, d’una causa relativa a l’expresident de la Federació Espanyola de Bàsquet José Luis Sáez.

Les agendes evidencien que el comissari es va intentar acostar a ell utilitzant com a mitjancer l’excap de l’Àrea Central de Suport Operatiu (ACSO) Enrique García Castaño, també imputat per l’espionatge a l’extresorer del PP Luis Bárcenas. De fet, Villarejo assegura que va mantenir una conversa amb Toro a través del mòbil del seu company en mans lliures.

Privilegis

Aquests contactes, així com els que li proporcionava la Policia, li permetien privilegis als jutjats de la plaça de Castella. Fonts de seguretat d’aquesta seu judicial expliquen a aquest diari que la primera vegada que Villarejo va haver d’anar a declarar com a investigat pel cas de la denúncia que la doctora Elisa Pinto va interposar contra ell, va gaudir d’evidents privilegis. Va entrar pel garatge, no per la porta, i en un cotxe oficial del Ministeri de l’Interior amb dos agents, un home i una dona, com a escortes.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

També va poder esperar a les dependències de seguretat, ja que deia que si s’esperava a la porta del jutjat el podien fotografiar i aoxò el perjudicaria en la seva condició d’agent infiltrat.

«Venia i es quedava als despatxos. I començava a parlar de moltes coses amb tothom. Sempre entrava pel garatge perquè demanava permís als seus companys de la Policia», expliquen empleats dels jutjats que van conèixer el comissari jubilat, entre els quals també hi havia un forense adscrit als jutjats madrilenys.