Nikolai Sadovnikov, l’emissari rus que va veure Puigdemont: «Arribo a l’aeroport i em porten a un lloc desconegut»

¿Va viatjar a Barcelona el 26 d’octubre del 2017?

Vaig anar a visitar un amic [pel que sembla, l’empresari Jordi Sardà Bonvehí]. No tinc res a veure ni amb la política, ni amb l’economia, ni amb els esdeveniments a Catalunya.

¿Es va reunir amb el llavors president català, Carles Puigdemont?

No sé gaire bé amb qui em vaig reunir perquè no parlo espanyol, però aquest amic, amb qui anava a tots costats, em portava als llocs. Creu-me, no sé de veritat amb qui em reunia, ni sé els cognoms d’aquestes persones. A més, Catalunya mai m’ha interessat. Sí que aquells dies passaven esdeveniments.

I...

En aquell període deien que calia reconèixer Catalunya i coses per l’estil. Entre d’altres, ho deia el meu amic. Però jo sempre em vaig basar en el següent: la integritat d’Espanya, així com la integritat de Rússia, és un fet irrebatible. Per aquesta raó, qualsevol divisió i qualsevol separatisme, evidentment, serà condemnat de manera taxativa per Rússia. És un assumpte privat dels espanyols; recolzar els catalans... ¡que Déu em salvi! Sobretot, tenint en compte allò de Txetxènia.

¿Què va passar en aquelles reunions?

Quan vaig arribar allà, aquest amic, que segurament tenia algunes relacions especials amb Rússia, deia que algú dels nostres, potser algú dels dirigents russos, presumptament anava a reconèixer (la independència de Catalunya). (...). Jo li deia que això no passaria mai. És impossible. Els russos mai seran els primers en reconèixer la independència de Catalunya. (...) Això no passarà mai perquè està en contra de la naturalesa del nostre Estat.

Els emissaris van oferir suport militar en forma de soldats. 

Algú amb qui ell (l’amic) mantenia les negociacions els enganyava. L’ajuda militar és totalment de bojos. No sé amb qui estava en contacte. Vostè sap que quan passen aquests esdeveniments apareix aquest tipus d’impostors que intenten aprofitar-se. (...) Algú els deia alguna cosa. Però estic segur al 100% que no tenia res a veure amb els dirigents de Rússia. Eren uns delinqüents de pa sucat amb oli. Tenint en compte, sobretot, que aquesta persona va treballar en el seu moment a Ucraïna (Sardà).

A canvi, pretenien una llei favorable a criptomonedes ¿Sap alguna cosa d’això?

¿Criptomonedes? ¿L’any 2017? No. Estic allunyat d’aquests temes. Aquesta informació no em va arribar a les orelles.

¿Aquestes promeses no provenien de vostè?

¡Per descomptat que no! ¿Potser estic boig?

¿Podria dir de què més es parlava?

Jo no ho sabia. Arribo a l’aeroport i em porten a un lloc desconegut. ¿Com puc saber qui és allà tenint en compte que estic lluny d’interessar-me per Espanya, pels assumptes espanyols, per Catalunya? (...) Així que, ¿com puc saber amb qui estic reunit?

¿I el seu conegut no li explicava amb qui es reuniria?

Ell no ho feia per mi. Ell es reunia amb aquestes persones i, de passada, em portava perquè considerava que podria ser interessant per a mi.  

¿Però no li deia amb qui es reuniria?

Per descomptat que no.

¿Vostè no actuava en nom del Govern rus?

¿Què diu? ¿Actuar en nom del Govern rus? ¿Faig pinta d’estar boig?

¿Per què les seves empreses estaven registrades a la seu del Servei Federal de Seguretat (FSB)?

Ni idea. Jo no tinc cap empresa perquè no em dedico als negocis. Estic segur que us heu equivocat perquè jo mai he tingut res a veure ni amb el Govern rus, ni amb el món empresarial. Ni amb els serveis d’intel·ligència.

Tornem a l’any 2017. ¿Si ara mira la foto de Puigdemont pot dir si el va veure aquell dia durant aquella reunió o no? 

Han passat 5 anys. Vaig tenir covid força greu. I parlant francament, no recordo res que va tenir lloc abans de l’any 2020. Simplement no vull; no m’ha quedat res d’aquells records.

¿En aquella reunió el seu amic parlava en espanyol i vostè simplement estava assegut al costat i no entenia el que estava passant?  

Estava esperant que el meu amic acabés i em portés a la costa. Aquest era el meu únic objectiu. Quan sortim d’allà ell (el seu amic Sardà) va cridar algú. No sé amb qui va parlar, però va parlar en rus. Va dir que algú anava a dir alguna cosa a la televisió. Just aleshores passaven tots aquells esdeveniments. Jo li vaig dir que això no passaria mai i que algú l’estava enganyant, que ell no s’hauria de posar en això, que era una estupidesa ficar-s’hi. 

¿Podria dir-me quina era la seva ocupació principal? ¿A què es dedicava?

Si suposadament sap qui soc, llavors sap a què em dedicava. 

Volia que m’ho digués vostè.

Mai vaig representar els interessos del Govern rus i mai em vaig dedicar als negocis.

¿Mai ha tingut empreses?

Hi va haver un cas. Ho vaig trobar per casualitat a internet. Va ser l’any 2000. Van utilitzar les dades del meu passaport per constituir una o dues societats de palla. Però sense cap transcendència i vaig sol·licitar-ne el tancament. 

Els emissaris russos van oferir a Puigdemont l’enviament dels soldats i milions d’euros. 

¿De veritat creu que el nostre Govern rus és tan tonto? En aquella època quan veníem gas a Europa, quan teníem molt bones relacions, quan es realitzaven els viatges al més alt nivell, quan tot estava tranquil, ¿i de sobte el nostre Govern va i ofereix a una insignificant Catalunya el seu exèrcit i 500.000.000.000 euros? ¿De veritat pensa que algun tonto es creurà aquesta estupidesa? Això ni tan sols és absurd, és una bogeria.

Notícies relacionades

VÍDEO | Víctor Terradellas, davant el jutge: «Puigdemont no va rebutjar l’oferta dels russos. Només va dir: ‘Continueu parlant’»

Un misteriós exdiplomàtic rus es va entrevistar amb Puigdemont el dia abans de la DUI

¿Un d’aquests ciutadans russos era vostè?

¿Jo era un d’aquests russos? ¿Estan bojos?