Les claus de l’ultimàtum del TSJC sobre la immersió i l’embolic del pacte lingüístic

El periple legal va començar el 2015, quan l’Advocacia de l’Estat, en representació del Ministeri d’Educació que pilotava José Ignacio Wert, va denunciar la «inacció» de la Generalitat per complir amb la ‘llei Wert’, que esmentava el castellà com a llengua vehicular. L’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa va propulsar una nova norma, la ‘llei Celaá’, també referida a la ministra Isabel Celaá, amb un text molt ambigu sobre l’ús de les dues llengües en l’ensenyament i que va ser recolzada per Esquerra a l’entendre que blindava la immersió lingüística. No obstant, el criteri dels jutges continua sent el mateix perquè interpreten que s’ha de «fer efectiu l’ús vehicular de les llengües oficials» i que, per tant, la Generalitat ha d’aplicar el 25% de castellà en els plans educatius.

Fa mesos que el Govern català maniobra davant la justícia per guanyar temps i consolidar en un decret una resposta que permeti esquivar l’aplicació d’aquesta decisió. Els recursos han sigut constants, però sense èxit, perquè els magistrats s’han mantingut en el que ja es va dir fins a arribar a admetre l’execució forçosa que demanaven entitats a favor del bilingüisme. El propòsit era reformar la llei de política lingüística amb un recolzament ampli al Parlament (el PSC, ERC, Junts i els comuns) i després perfilar el decret, però la desvinculació de la postconvergència complica aquesta via. Davant això, l’Executiu tornarà a recórrer, però les opcions són cada vegada més escasses per esquivar l’acatament. El conseller Josep Gonzàlez-Cambray va demanar calma a la comunitat educativa i va afirmar que els centres no hauran d’aplicar cap canvi, sense detallar com actuarà si passats els 15 dies no hi ha encaix legal que blindi el model actual.

Mentre el Govern avança en la seva resposta a l’ordre, els partits continuen encallats sobre el retoc de la llei de política lingüística. El PSC, ERC, Junts i els comuns van registrar una proposició de llei el 24 de març que mantenia el català com a «llengua vehicular» i que, al seu torn, garantia l’ús del castellà, i donava marge als centres educatius per definir els seus projectes lingüístics. La postconvergència va congelar el pacte vuit hores després per la polèmica que va generar en alguns sectors de l’independentisme. Des d’aleshores, Junts ha demanat en tres ocasions més temps per continuar negociant i evitar que el text anés al ple. Però ERC, el PSC i els comuns consideren que ja estan «en temps de descompte», per la qual cosa es donen 15 dies per tancar un pacte, oberts a esmenes de la postconvergència. Els morats aposten per debatre-ho «ja», però Esquerra s’avé a donar aquest marge de dues setmanes als seus socis al Govern. Fonts de la negociació afirmen que Junts no ha posat sobre la taula en cap reunió quins aspectes pretén modificar del text acordat, per la qual cosa atribueixen a les discrepàncies en el partit la falta de pacte.

El text que va ser subscrit inicialment no fixa cap percentatge. El document resa que el català és la llengua «normalment emprada» com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i que «també es fa servir el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre». «Per aconseguir el domini oral i escrit del català i del castellà al final de l’ensenyament obligatori, l’ensenyament de les llengües oficials i en les llengües oficials ha de tenir garantida una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius de cada centre», rasa.