Vox, Cs i PP maniobren per retardar l’aprovació de la llei del català

La nova llei lingüística, redactada entre el PSC, ERC, Junts i els comuns, serà tramitada per la via ràpida i amb urgència extraordinària per complir amb el termini donat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per executar la sentència que fixa el 25% de castellà a les aules. Però Vox, Cs i el PP han anunciat aquest dimecres que portaran el text al Consell de Garanties Estatuàries, així que dilataran els terminis i podria no aprovar-se abans del 31 de maig, quan finalitza el termini donat pel tribunal per acatar la seva resolució. Una vegada accepti el recurs, el CGE té un màxim de set dies hàbils per decidir. No té, no obstant, un termini mínim.

Es tracta de la primera ocasió en què l’extrema dreta acudeix al CGE, un òrgan que, per formar part de l’entramat autonòmic, no reconeixia fins ara i que, de fet, voldrien tancar.

Llei i decret

El Parlament preveu aprovar la nova legislació perquè hi ha prou majoria per fer-ho i el Govern crearà un decret llei que rebutja els percentatges de català i castellà a les escoles amb l’objectiu que siguin els «criteris pedagògics» i la situació sociolingüística els que determinin els projectes lingüístics de cada centre, amb la validació d’Educació.

Però malgrat la literalitat del redactat, els impulsors continuen interpretant de manera diferent el contingut de la llei. Esther Niubó ha defensat aquest dimecres a l’hemicicle que aquesta normativa «millora el sistema educatiu, refà un consens, trenca la política de blocs i s’adapta a les sentències judicials tenint en compte la situació sociolingüística». «Hem omplert un buit que havien omplert els tribunals. Aquesta llei preserva l’essencial del model educatiu, el millora, no desafia els tribunals ni confronta», ha reblat, conscient que les dretes assetjarien el PSC pel seu acord. Més encara, sabent que ERC i Junts interpreten de manera totalment oposada la llei, perquè, segons el seu parer, «deixa de banda la sentència en favor de criteris pedagògics» i no altera l’actual model d’escola catalana.

I així ha sigut, tant l’extrema dreta com Cs i el PPC s’han promès batallar per la via legal per tombar aquesta futura llei, que serà avalada, en principi, divendres per la majoria del Parlament (el 78% dels diputats). Carlos Carrizosa (Cs) ha assenyalat el PSC, els comuns i l’independentisme per «demolir» el castellà per «mantenir les aliances fatídiques» del president del Govern, Pedro Sánchez, «perquè continuï governant com sigui». «El socialisme apuntala el règim nacionalista pactant amb el nacionalisme més extrem aquest vergonyós text. La coalició que governa a Espanya prefereix blanquejar el nacionalisme i desautoritzar el poder judicial», ha etzibat Carrizosa, advertint de conseqüències penals tots aquells que desobeeixin la resolució judicial. El portaveu del partit a la Cambra catalana, Nacho Martín Blanco, fins i tot ha arribat a qualificar el PSC de «tonto útil de l’independentisme».

Notícies relacionades

Així quedarà la immersió lingüística a Catalunya amb la nova llei del català

El Suprem veu indicis contra l’expresidenta d’Adif

Per la seva banda, el líder del PPC, Alejandro Fernández, ha lamentat que el sobiranisme no «escarmenti» després de les lleis de desconnexió fent ús la via ràpida per aprovar noves normes «amb el recolzament del PSC». «El que estan a punt de fer aquí és evitar per escrit l’acatament d’una sentència judicial, amb eufemismes i subterfugis. És pura tècnica separatista, senyor Illa», ha etzibat.

Els dards de la CUP

La CUP ha carregat contra el pacte perquè considera que «converteix la sentència en llei». «Assistim a un fatídic dia històric, perquè es legisla en contra del català», ha emfatitzat la diputada Dolors Sabater. «Avui el Parlament converteix el castellà en vehicular per primera vegada en 40 anys d’història. No hi ha fórmula màgica per complir la sentència i protegir la immersió, perquè la sentència és contra la immersió», ha llançat als socis del Govern, acusant-los de «caure en la trampa del PSC» . La tramitació exprés s’ha aprovat amb 105 vots a favor (PSC, ERC, Junts i comuns) i 28 en contra (Vox, CUP, Cs i PPC).