Sánchez dona la cara pel cas Pegasus amb el repte de tancar la crisi amb ERC

Pedro Sánchez es torna a enfrontar a una carpeta que voldria tenir «tancada al més aviat possible». Pegasus. L’espionatge a dirigents i activistes independentistes. Més de 60, segons el grup d’experts Citizen Lab. 18 amb aval judicial, segons va acreditar al Congrés Paz Esteban, la ja exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). L’eina informàtica, també, que va infectar el telèfon del president i els ministres de Defensa i Interior i que es va intentar colar al mòbil del responsable d’Agricultura. El cap de l’Executiu compareix aquest dijous al Congrés per donar explicacions, per tant, de la vigilància amb aquest invasiu programa de fabricació israeliana, amb l’objectiu de tancar la crisi amb ERC, soci clau de la legislatura. El dubte és si per fer-ho s’ajudarà d’un relat dels fets –és a dir, una reiteració del que ja expressar el seu Govern, sense més novetats– o bé anunciarà noves mesures que busquin calmar els republicans. En l’equip del líder socialista resumien les sensacions prèvies de forma eloqüent: «És el moment de passar un mal trago». Perquè aquest ple no és fàcil per Sánchez, i menys a les portes de les eleccions andaluses, amb les relacions amb els seus socis erosionades i un nou PP ungit per les enquestes.

La Moncloa refusava aquest dimecres anticipar res. La «decisió política» era no avançar pinzellades del discurs del president a la tribuna. Sobre la taula hi ha dues sortides. D’una banda, accelerar la tramitació de la llei de secrets oficials. De l’altra, introduir noves mesures de control en el CNI. Aquest últim camí obre diferents alternatives: des d’un canvi en la llei, que podria topar amb falta de recolzaments parlamentaris, fins a iniciatives directament impulsades per l’Executiu, que per al seu desplegament només depenguin d’ell. La contraindicació d’un discurs amb novetats és que el cas es pugui reactivar, just ara que el Govern i el PSOE consideren que el tema està «pràcticament amortitzat» i en un segon pla del debat polític i mediàtic.

El PNB va ser el primer que va plantejar modificar la normativa que regula el CNI, del 2002, per canviar el seu mode de funcionament i reforçar el control judicial. El mateix Sánchez, en resposta al portaveu ‘jeltzale’ en la sessió de control del Congrés del 18 de maig, es va mostrar «disposat a escoltar les propostes que siguin necessàries per al reforç de les garanties judicials del CNI amb l’objectiu de millorar la confiança que, sens dubte, el Govern no posa en qüestió». Just el mateix dia el Defensor del Poble, institució liderada per l’exministre socialista Ángel Gabilondo, va donar a conèixer les seves conclusions després d’examinar l’actuació dels serveis d’intel·ligència: va donar suport a la legalitat de l’espionatge a 18 líders independentistes i a més va demanar obrir una «reflexió» sobre la suficiència o insuficiència del control judicial del CNI previst en la llei.

L’Executiu central, per tant, ha anat preparant el terreny. Sánchez podria anunciar, per tant, l’impuls de la reforma de les lleis del 2002 que defineixen el funcionament dels serveis secrets. Però, com advertia aquest dimecres una ministra, el perill és que aquesta iniciativa podria no comptar amb prou recolzaments, perquè no li donaria suport la dreta, però tampoc els socis (més enllà del PNB), així que el Govern s’exposaria a un fracàs. És l’opinió que comparteix la direcció del PSOE a la Cambra baixa. Per això una sortida intermèdia, apuntada per fonts socialistes a aquest diari, és l’anunci de mesures de transparència i actuació dins el CNI, amb una posada en marxa que només depengui de l’Executiu.

Bolaños defiende que el Gobierno cumplió la ley "a rajatabla" al conceder los indultos https://t.co/R7kI4ulRbv pic.twitter.com/q4hNiTM6sf

— Europa Press TV (@europapress_tv) 25 de mayo de 2022

«ERC està ara com està»

La reforma de la llei de secrets oficials –norma preconstitucional, de 1968, tot i que modificada tèbiament el 1978– és una vella aspiració del PNB. El Govern es va comprometre a redactar una nova llei i ja estava recollida, de fet, en el seu Pla Anual Normatiu (PA) del 2022. El president sí que podria anticipar l’acceleració dels treballs, per tal que arribi al més aviat possible a les Cambres per a la seva tramitació. Però, un cop més, és una norma sensible, d’Estat, per a la qual també voldria comptar amb l’aval del PP. Un altre camí, la desclassificació d’ofici de les autoritzacions judicials que van avalar els seguiments a la vintena de dirigents sobiranistes, sembla descartat: només es farà si hi ha petició de la justícia.

A poques hores que arrenqués el ple del Congrés, l’hermetisme imperava a la Moncloa. Però la impressió que s’escampava, amb totes les cauteles, és que el president s’hi pensaria molt abans d’anunciar noves mesures, tal com resumia una ministra: «No crec que avanci gaire cosa perquè aquest tema ja està molt baix i anunciar canvis en la llei del CNI seria arriscat perquè no tenim majoria i ERC està ara com està».

Altres indicis apunten en la mateixa línia, com el fet que no s’hagi aconseguit fixar la reunió amb Pere Aragonès, que sens dubte ja no serà immediata –el PSOE andalús va rebre la garantia de l’Executiu que no hi haurà taula de diàleg fins que no passin les eleccions del 19 de juny–, i l’evidència que l’Executiu intenta portar el focus a l’economia. Però amb Sánchez sempre és possible l’‘efecte sorpresa’. I la crisi amb ERC és lluny d’estar tancada, per molt que des de l’Executiu i Ferraz es consideri que la polèmica ja estigui «amortitzada». El president continua demanant aclariments, depuració de responsabilitats i garanties que no es tornarà a reproduir l’espionatge a l’independentisme. Per si no fos prou, el Suprem va rectificar i ara revisarà els indults del procés. La Moncloa defensa la «legalitat» i «utilitat» de la mesura de gràcia, i en el Gabinet esperen que això serveixi d’advertència a ERC, perquè «se n’adoni» que davant, si deixa abandonat al PSOE, té «el PP i Vox».

Notícies relacionades

El Govern central garanteix al PSOE andalús que no convocarà la taula de diàleg fins que passi el 19-J

La Seguretat de l’Estat considera que Pegasus és «imparable»

L’últim moment de tensió amb ERC es va viure aquest dimecres al Congrés, quan la diputada republicana Carolina Telechea va carregar contra el PSOE per com ha actuat davant la primera visita a Espanya de Joan Carles I gairebé dos anys després de la seva expatriació. Queda provat, va dir, que «el problema no són les clavegueres de l’Estat, l’Estat és la claveguera». Paraules que adreçava al titular de la Presidència, Félix Bolaños, i que van merèixer la reprovació de la presidenta de la Cambra, Meritxell Batet, que va instar la parlamentària a parlar «amb el respecte parlamentari pertinent». També va parlar de l’ex cap d’Estat de «Rei abusiu, corrupte i mentider». El ministre va respondre amb els arguments esgrimits pel Govern en aquestes últimes setmanes: que una cosa són els comportaments personals (de l’emèrit) i una altra les institucions (la Corona).

#EnDirecto | ERC: "La corrupción está en el ADN de los Borbones. Isabel II cobró comisiones a favor de su amante y Alfonso XIII escondía en una caja b las pérdidas por la nacionalización de estructuras ferroviarias. Parece una película de Hollywood: trenes, amantes y reyes" pic.twitter.com/n8uDt5fJ2y

— Europa Press (@europapress) 25 de mayo de 2022

Sánchez sí que podria aprofitar la seva compareixença, com apuntaven des de l’Executiu, per carregar contra el PP, precisament ara, quan afloren comprometedors àudios del comissari José Manuel Villarejo amb dirigents populars. El president podria desenvolupar la seva acusació de «pispes» als conservadors. Contrastar el canvi d’època. Perquè aquests «pispes», va llançar fa una setmana a Cuca Gamarra, «ja no són al Govern».