Les 10 grans preguntes sense resposta de l’espionatge múltiple amb Pegasus

Segons el Govern, el Centre Criptològic Nacional, que depèn del CNI, ha acreditat dues «intrusions» al telèfon mòbil de Pedro Sánchez i una en el de Margarita Robles entre el maig i el juny del 2021. No hi ha proves que s’hagi produït un accés posterior, però això significa que durant un any el CNI no va detectar les anomalies.

Es desconeix quina informació va ser interceptada en els dos dispositius. L’Executiu només ha detallat la quantitat de dades confiscades. A Sánchez se li van extreure 2,6 gigabites d’informació en la primera intrusió i 130 megabites en la segona. En el cas de Robles, se li van extreure només 9 megabites de dades en la seva infecció.

És la principal incògnita. Segons la Moncloa, les infeccions van ser «il·lícites i externes», «alienes als organismes estatals» i efectuades sense «autorització judicial de cap organisme oficial». És a dir, el Govern apunta a un atac des de l’estranger i exculpa el CNI i les forces i cossos de seguretat de l’Estat.

La versió del Govern és que es va demanar l’avaluació dels mòbils dels ministres després d’esclatar la polèmica de l’espionatge a líders independentistes. I que els primers que es van revisar van ser els de Sánchez i Robles, per la qual cosa es desconeix si altres membres del Gabinet també han sigut espiats. Les inspeccions dels mòbils continuen.

Els atacs a líders independentistes i a membres del Govern difereixen en el temps, cosa que assenyalaria la possibilitat que els autors dels espionatges siguin diferents. Els primers es van produir del 2017 al 2020, els anys àlgids del procés. Però les intrusions als mòbils de Sánchez i Robles són de l’any passat, durant la gestió dels indults als presos de l’1-O, però també en plena crisi amb el Marroc.

L’espionatge denunciat per la Moncloa no va afectar mòbils privats, sinó institucionals. Uns dispositius que són sotmesos a inspeccions periòdiques i estan dotats de sistemes d’encriptació molt més forts, cosa que en dificulta el pirateig. D’aiò s’infereix que es deu haver produït una greu fallada de seguretat.

La companyia NSO, propietària de Pegasus, afirma que el ‘software’ només pot ser adquirit per governs, i no per particulars. Però fonts de Defensa van apuntar que els cossos policials, inclosos els Mossos d’Esquadra, també poden disposar d’aquest programa espia. Tant la Policia com la Guàrdia Civil i els Mossos han negat que el tinguessin.

EL PERIÓDICO va publicar fa uns dies que un mitjancer de Pegasus va facilitar un sistema d’espionatge a la cúpula policial de Mariano Rajoy i van pactar que l’entrega del material que permetia irrompre en els telèfons mòbils es realitzés en un hotel de Barcelona, segons la documentació inclosa en una denúncia que va presentar l’excap d’Assumptes Interns Marcelino Martín-Blas. Els caps de la ‘claveguera’ policial van admetre que aquesta compra va ser «opaca» i van intentar convèncer María Dolores de Cospedal, llavors número dos del PP, que el sobiranisme havia creat un ‘CNI català’.

Fonts del CNI van afirmar a ‘El País’ que el centre d’intel·ligència va adquirir el sistema Pegasus per sis milions d’euros per espiar a l’estranger, i que el van utilitzar per vigilar fora d’Espanya dirigents independentistes amb autorització judicial i de forma «individualitzada». Aquestes mateixes fonts van negar haver punxat telèfons institucionals.

Israel assegura que només ven Pegasus a països respectuosos amb els drets humans, per la qual cosa, en principi, no estaria en poder de països teòricament hostils, com Rússia o la Xina. Sí que el tindrien, per exemple, el Marroc, Mèxic, els Emirats Àrabs Units o l’Aràbia Saudita. Fins a 14 caps de l’Estat han acreditat haver sigut espiats amb aquest ‘software’ maliciós.