La llei audiovisual provoca la primera ruptura entre PSOE i Unides Podem en un projecte del Govern

El PSOE i Unides Podem van protagonitzar aquest dijous al ple del Congrés la seva primera ruptura entorn d’un projecte de llei del Govern. La llei general de comunicació audiovisual, aprovada gràcies a l’abstenció del PP, va ser la culpable que socialistes i morats hagin votat de manera diferent per primera vegada en dos anys davant una norma que emana del mateix Executiu de coalició. Unides Podem s’hi va abstenir després que el PSOE inclogués una esmena tècnica a última hora que beneficia els grans operadors televisius, Atresmedia (el grup que alberga Antena 3 i La Sexta) i Mediaset (que aglutina Telecinco i Cuatro), i que també va generar el rebuig en cadena dels socis habituals del bipartit i, per descomptat, dels productors independents, que es consideren ofesos per la nova redacció.

Mai abans en la legislatura un projecte de llei del Govern central havia rebut un recolzament tan baix, 130 sí, els del PSOE, el PNB, Coalició Canària, Nova Canàries, Terol Existeix i el Partit Regionalista de Cantàbria. Però la pràctica totalitat dels socis habituals de l’Executiu –ERC, EH Bildu, Més País, Compromís, el PDECat...–, a més de Vox, hi van votar en contra (83 ‘no’). El text va ser salvat per l’abstenció del PP, posició que també van defensar Cs i Fòrum Astúries i en la qual es va instal·lar, en l’últim moment, i de manera molt significativa, Unides Podem. En total, 131 diputats. La norma encara haurà de passar pel Senat i si allà s’hi introdueixen modificacions, tornarà a la Cambra baixa, tot i que no es preveuen sorpreses.

La abstención del PP permite aprobar la Ley Audiovisual con la definición de productor independiente del PSOE https://t.co/7t46momZPJ pic.twitter.com/kQ8o8JoNlo

— Europa Press TV (@europapress_tv) 26 de mayo de 2022

Tensions internes

Malgrat les negociacions d’última hora i al màxim nivell, els dos partits del Govern de coalició no van aconseguir una entesa. La setmana passada, les dues formacions tenien tancat un acord sobre la llei audiovisual, però les modificacions introduïdes pels socialistes –disfressades com una esmena tècnica– van portar els morats a trencar la disciplina de vot que es va pactar al començament de la legislatura. Els morats van estar fins a l’últim moment estudiant totes les opcions, incloent-hi el vot en contra, que hauria fet perillar la norma. Unides Podem considera la seva ruptura més que justificada. Fonts del grup recalcaven que era el PSOE el que «va trair» l’acord a què les dues formacions havien arribat en el si del Govern i «en va pervertir» la redacció a l’incloure-hi aquesta esmena. A més, a les files morades lamentaven que els socialistes no estiguin cuidant el bloc progressista i s’estiguin recolzant en el PP. Els professionals del sector creuen que la nova norma firma la «sentència de mort» per a la producció independent.

Pel PSOE, en canvi, va ser Unides Podem el que «no va resistir la pressió» dels productors independents, perquè la setmana passada, quan es va votar el dictamen en comissió, el text va tirar endavant amb el recolzament dels morats, el PSOE, el PNB i ERC i l’abstenció de Cs i Bildu. Fonts del sector socialista de l’Executiu reconeixien també la «pressió» d’Atresmedia i Mediaset, clau per al gir, tot i que també adduïen que la llei s’havia «torçat» i perillava el suport dels socis habituals, de manera que calia «moure’s per atraure’s» el PP.

Altres fonts del partit assenyalaven que, simplement, UP «va jugar a tenir el seu espai» i, com que sabia que la llei no corria ja perill per l’abstenció dels conservadors, va trobar la seva manera de diferenciar-se. L’esmena, deien, responia a l’«equilibri» que s’havia de trobar entre tots els actors implicats en una llei complexa tècnicament. «No es tracta de premiar les grans, sinó de trobar la millor opció», raonaven. La vicepresidenta primera del Govern central, Nadia Calviño, responsable del text, sostenia aquest argument: «Era molt difícil aconseguir l’adequat equilibri. Crec que l’hem aconseguit per impulsar la indústria audiovisual, protegir els productors independents, el recolzament dels quals es multiplicarà per quatre o cinc vegades respecte al que teníem anteriorment». I és que es multiplica per quatre el coeficient de reserva per al treball de les productores. «No hi havia pressió per al vot, la majoria era molt àmplia», justificava a ‘La noche en 24 horas’ el titular de la Presidència, Félix Bolaños, que apel·lava també a aquest «equilibri» entre els actors i a la voluntat d’ampliar aquesta majoria en el tràmit al Senat.

Canviar una paraula

La modificació introduïda pels socialistes beneficia el duopoli televisiu. És a dir, Atresmedia i Mediaset. Amb la redacció inclosa en el dictamen, se’n canviava una sola paraula («un» per «dit») però amb això se n’alterava tot el sentit, ja que es considera que les productores satèl·lit de les grans cadenes (ho és, per exemple, Buendía Estudios, participada per Atresmedia i Telefónica al 50%, o Mediterráneo, el conglomerat de productores de Mediaset) són «independents» si realitzen obres per a tercers.

Notícies relacionades

El PSOE negocia in extremis per salvar la llei audiovisual

Com més població, més recursos

Així, es considera productor independent la persona física o jurídica que no està vinculada de forma estable en una estratègia empresarial comuna amb un prestador de servei de comunicació audiovisual» i «a canvi d’una contraprestació els posa a disposició d’aquest prestador del servei de comunicació audiovisual». Fonts del sector consideren que aquesta formulació alleuja els grans operadors almenys el pes de les altres obligacions que recull la llei audiovisual, com la producció en llengües cooficials.

La llei audiovisual ha fet moltíssimes voltes en els últims mesos: ERC la va situar com la seva prioritat irrenunciable en la negociació dels Pressupostos del 2022, perquè s’hi introduís una quota de protecció de les llengües cooficials. El PSOE i ERC van arribar a un pacte i la redacció consensuada s’ha mantingut fins al final, però no ha servit per a l’última estrebada en el ple d’aquest dijous. El PP, que havia rebutjat el dictamen, va passar, no obstant, en una setmana del ‘no’ a l’abstenció amb l’argument que la norma s’havia d’aprovar ja perquè, procedent d’una directiva europea, havia d’haver-se traslladat el setembre del 2020.