El Govern canviarà la regulació del CNI i agilitarà la nova llei de secrets oficials

El cas Pegasus no passarà en va. El Govern aprofita aquest capítol per impulsar dues mesures clau que l’ajudin a apaivagar la crisi amb la Generalitat i en concret amb el seu soci d’ERC: reformarà la llei orgànica reguladora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) per reforçar «les garanties de control» i assegurar el «màxim respecte als drets individuals i polítics», i alhora també aprovarà una nova llei d’informació classificada, que substituirà la vigent llei de secrets oficials del 1968.

El president, Pedro Sánchez, va solemnitzar aquests dos anuncis aquest dijous en el ple del Congrés, en una compareixença extraordinària demanada pels grups de l’oposició sobre l’espionatge a dirigents i activistes independentistes. Especialment rellevant ho era el primer, que ja s’estava preparant en els últims dies, sobretot després que es coneguessin les recomanacions de l’informe del Defensor del Poble. I no deixa de ser una operació arriscada, ja que canviar la regulació orgànica del CNI requereix de majoria absoluta i, com observaven membres de l’Executiu ahir dimecres, el bipartit no tindria per ara la majoria garantida per tirar endavant la iniciativa, pel presumible rebuig del PP i dels socis habituals. No del PNB, que sí que ha empès a favor i proposat canvis en la normativa dels serveis d’intel·ligència.

El cap de l’Executiu va al·legar que ja és «impostergable» crear una nova llei que rellevi la norma franquista de secrets oficials (modificada mínimament el 1978). Aquesta nova norma, vella reivindicació del PNB, ja estava inclosa en el Pla Anual Normatiu del 2022, com també va confirmar el ministre Félix Bolaños l’11 de maig passat en el Congrés, així que es desprèn que el text arribarà al Parlament en el segon període de sessions (del setembre al desembre d’aquest any). El líder socialista va argumentar que els canvis en la llei orgànica 2/2002, de control judicial previ del CNI, persegueix dotar de més garanties els drets individuals de les persones. «Continuem treballant per redoblar la seguretat i blindar-la al màxim possible en el futur», va remarcar, després d’anunciar també que la directora del CNI (avui, Esperanza Casteleiro, després de la destitució de Paz Esteban) acudirà anualment a donar comptes anualment en el Congrés.

Sí que va assegurar, per a la «tranquil·litat total» dels ciutadans, que la legislació espanyola és «fins i tot més garantista» que la d’altres països europeus (va apuntar que a Portugal, el Regne Unit o els Països Baixos no hi ha vistiplau dels jutges previ). Ho és perquè hi ha controls de naturalesa política (la comissió de secrets oficials), econòmica (vigilància dels fons reservats) i judicial. I s’han «reforçat» les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat (amb més homes i dones i més recursos), s’ha aprovat l’estratègia de ciberseguretat i s’ha actualitzat l’estratègia de seguretat nacional. Però ara falten «avenços normatius» que han d’acompanyar-se de «més compromisos pressupostaris», com la despesa més gran en Defensa i el reforç de les capacitats del CNI (el 2022 s’ha aconseguit recuperar la dotació del centre als nivells del 2008, per primera vegada en 15 anys, va dir).

#EnDirecto | Sánchez anuncia una nueva ley de secretos oficiales y la reforma de la ley orgánica reguladora del control judicial del CNI "para asegurar el máximo respeto a los derechos individuales y políticos de las personas" https://t.co/IPAsCkPIQv pic.twitter.com/Axs8NTat0H

— Europa Press (@europapress) 26 de mayo de 2022

Alineament de la directiva

Els «avenços normatius» en el CNI que el Govern impulsarà són necessaris, segons va afirmar Sánchez, per afrontar amb «èxit» i més garanties els reptes tecnològics i socials d’aquest nou temps «mentre compleix la seva missió», mentre es fa necessari «reforçar els mecanismes de control». A més dels canvis en la llei orgànica, el president va explicar que s’alinearà la directiva d’intel·ligència –l’última és del 2019– al marc de l’estratègia de seguretat nacional del 2021 per augmentar les capacitats dels serveis secrets i també es redoblarà la cooperació entre el Centre Criptològic Nacional (CCN), dependent del CNI, i els organismes encarregats de la ciberseguretat. A més, es tindran en compte les recomanacions que emeti el Parlament Europeu sobre l’ús d’un instrument de vigilància tan intrusiu amb Pegasus.

Sánchez va arribar a aquests dos anuncis després de recordar que la setmana vinent es compliran quatre anys de la seva arribada a la Moncloa a través d’una moció de censura al PP i en la qual ja va prometre que encapçalaria un «Govern incompatible amb la corrupció i compromès amb la regeneració democràtica». Des del 2018, va dir, ha mirat de complir aquell mandat i ja no hi ha «butlla per apropiar-se de diners públics», ni «policies paral·leles». Avui, ha presumit, «es defensa la Constitució» amb els mètodes que proporciona la mateixa Carta Magna i «sense saltar-se la Constitució». Expressava així just el contrari del que passava amb els populars en el poder, contra els quals va llançar una fortíssima andanada: «L’opinió pública espanyola assistia entre atònita i indignada una cascada interminable d’escàndols de corrupció dels seus governants, que amb una mà retallaven i amb una altra cobraven sous en b».

A la «corrupció financera que representa el cas Gürtel» i la «instrumentalització» de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat que suposa l’operació Kitchen, se sumaria, segons el parer del president, la «corrupció democràtica» del PP, el «no assumir els resultats democràtics» de les eleccions i pensar que «el poder és només seu». Però aquests atacs als conservadors no eren més que el preludi de la part simple del seu discurs, la relativa al funcionament de la seguretat nacional i a l’espionatge a l’independentisme i el que ell mateix va patir amb el ‘codi maliciós’ israelià Pegasus.

Sánchez ve "evidente" que se propusieran "medidas oportunas" ante la "enorme preocupación de seguridad nacional" por Cataluña, pero defiende que el Gobierno "ni conoce ni decide sobre decisiones operativas del CNI": "Ha podido pasar con otro Gobierno, pero no con este" pic.twitter.com/PDWnDvDV1h

— Europa Press (@europapress) 26 de mayo de 2022

Sánchez va insistir, com ja havia fet el seu Govern, que l’Executiu sí que marca les «prioritats» en matèria de riscos per a la seguretat nacional, però «que no coneix ni decideix les decisions operatives dels serveis d’intel·ligència». «Ha pogut passar amb un altre Govern», va dir, al·ludint al PP, però els garanteixo que amb aquest no passarà, és l’essència de la democràcia, la limitació del Poder Executiu i la seva submissió a la màxima legalitat».

És a dir, que no va saber si el 2019, amb ell ja a la Moncloa, el CNI espiava el que llavors era vicepresident de la Generalitat i que avui presideix el Govern, Pere Aragonès. La tesi, doncs, és la que ha estat sostenint la Moncloa tot aquest temps: que, «en el marc de la directiva d’intel·ligència», el CNI decidia i demanava la corresponent autorització judicial al magistrat del Suprem. Sí que va reconèixer el president que el context d’aquell moment explica les escoltes: és «evident» que del 2015 al 2020, amb el referèndum d’autodeterminació, la declaració unilateral d’independència, els «sabotatges» en molts punts de Catalunya o els «incendis» als carrers que van seguir la sentència del procés, la crisi va ser «font d’enorme preocupació per a la seguretat nacional».

18 seguiments, «i no 65»

Però aquells moments «tan difícils» són temps «passats». «No dic que el conflicte polític a Catalunya estigui superat, queda molta tasca per endavant, però l’hem tornat al territori del qual mai hauria d’haver sortit, la política», gràcies al «diàleg», a la via de la «trobada, la negociació i l’acord», a la qual el president dedicarà «totes» les seves energies i «determinació política» perquè no hi ha «tasca més noble» que la de «treballar en favor de la convivència» dels espanyols. El president va lamentar que la confiança en la interlocució amb la Generalitat, que «tan bons resultats» està llançant, s’hagi «deteriorat». La taula de diàleg és la «resposta» de l’Executiu. «La meva aposta personal i rotunda és reprendre el diàleg amb les institucions catalanes per construir concòrdia», va remarcar, elogiant la «valentia i el coratge» dels que aposten pel retrobament davant «els que volen trencar-ho tot i tornar al 2017. Allà estava complimentant ERC, llançant-li una capa davant Junts.

Notícies relacionades

El Govern central habilita el CNI a compartir amb el jutge informació secreta sobre l’espionatge a Sánchez

Especial multimèdia: Pegasus, l'espia que 'hackea' la política espanyola

Sánchez, per primera vegada, va manifestar els seus «dubtes raonables» –com per cert li demanaven en el seu grup– sobre l’informe de Citizen Lab que va esperonar la crisi amb el Govern i que apuntava que més d’una seixantena de dirigents i activistes sobiranistes havien sigut espiats amb els programes israelians Pegasus i Candiru. Els afectats «mereixen l’empatia» de l’Executiu, va afirmar, però, com va explicar la ja cessada directora del CNI i va poder comprovar el Defensor del Poble, els serveis d’intel·ligència espanyols van espiar 18 independentistes amb l’aval judicial, «no 65». I va remarcar que el mateix informe de Citizen Lab reconeixia la «impossibilitat d’atribuir les operacions de pirateig a una entitat específica», per la qual cosa una cosa són les «inferències d’una investigació acadèmica» i una altra els «fets provats».

#EnDirecto | Sánchez defiende que su Gobierno es "incompatible con la corrupción" y que "no hay permiso para crear policías paralelas que persiga partidos rivales" https://t.co/IPAsCkPIQv pic.twitter.com/KOgEYnUrXN

— Europa Press (@europapress) 26 de mayo de 2022

El líder socialista va posar èmfasi que l’acció del CNI i les interlocutòries del jutge es van realitzar amb «ple respecte a la legalitat vigent». De manera que «la gran majoria dels mòbils afectats» per la intrusió amb Pegasus, va explicar, ho han sigut «per actors desconeguts» (¿Marroc?), com li va passar al mateix Govern, ja que els terminals de Sánchez i dels seus ministres de Defensa i Interior van ser piratejats el 2021, i també va patir un intent d’atac el dispositiu del responsable d’Agricultura. El president va presumir de «transparència», d’haver donat a conèixer el succeït, i de «col·laboració» màxima amb la Justícia. Col·laboració que seguirà, perquè «tota sol·licitud de desclassificació» de documents que reclamin els jutges «serà atesa amb la major celeritat». Tancava així la porta que el Govern aixequi el secret d’ofici sobre les autoritzacions judicials del seguiment als independentistes.