Sánchez defuig les explicacions per Pegasus i no convenç els seus socis

Pedro Sánchez arribava aquest dijous al Congrés amb alguns anuncis sota el braç per mirar de calmar els seus socis pel cas Pegasus. Bàsicament, dos: reformar la normativa que regula el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i agilitar la tramitació d’una nova llei de secrets oficials. Però no va aconseguir l’objectiu de rebaixar la tensió perquè van pesar més els seus silencis. La immensa majoria dels grups va considerar que el cap de l’Executiu va fugir d’estudi a l’hora de donar explicacions sobre la intervenció dels mòbils de 18 dirigents independentistes efectuada pel CNI amb aval judicial. Després de cinc hores de debat, ERC va sortir advertint que «la crisi no està resolta» i EH Bildu va lamentar que Sánchez continuï sense atrevir-se a «netejar les clavegueres de l’Estat». Al contrari, el principal partit de l’oposició, el PP, va denunciar la falta d’aclariments i veu Sánchez «agenollat» i «demanant perdó» als independentistes per les accions «legals» dels serveis secrets. 

El president es va desvincular dels seguiments al sobiranisme: en el «marc de la directiva d’intel·ligència» –l’última, aprovada el 2019–, va ser el CNI el que va adoptar les decisions operatives que ell no coneixia, el que va determinar les escoltes sempre amb empara del jutge encarregat del Tribunal Suprem. És a dir, que sempre s’ha respectat la legalitat. Espanya, va reiterar, és un Estat «més garantista» que altres del nostre entorn, però encara es pot fer més per protegir els drets individuals dels ciutadans.

Aquest objectiu explica les dues iniciatives que impulsarà l’Executiu. D’una banda, l’aprovació d’una llei d’informació classificada (que substitueixi la llei de secrets oficials de 1968) i, de l’altra, la reforma de la llei orgànica del CNI, per reforçar el control judicial. No va avançar dates, tot i que en l’Executiu creuen que podrien tenir a punt la primera abans de vacances. Fonts de la Moncloa assenyalaven que el més important era la «voluntat política» manifestada per Sánchez. El gest, per tant, més enllà que després es culmini la tramitació. Perquè per a la segona norma es requereix majoria absoluta i no està gens clar que el Govern disposi dels suports necessaris.

El líder socialista va defensar la «transparència» del seu Gabinet, l’«enorme font de preocupació per a la seguretat nacional» que van provocar els sabotatges i l’incendi als carrers de Catalunya que van seguir a la sentència del procés i van justificar les escoltes del CNI. I va insistir en la disposició al diàleg del seu Govern: la taula de negociació s’ha de reunir «al més aviat possible» per reprendre els treballs. Un cop més, sense dates.

Unides Podem, els seus socis en l’Executiu, van recolzar l’augment dels controls dels serveis secrets i la reforma de la llei, però van exigir a Sánchez netejar l’«Estat profund». 

Los partidos reaccionan al 'Caso Pegasus' en el Congreso https://t.co/UvvO8jqH3z pic.twitter.com/870Lc313ee

— Europa Press TV (@europapress_tv) 26 de mayo de 2022

¿Va ser el Marroc?

En la seva intervenció, la portaveu del PP, Cuca Gamarra, va llançar un reguitzell de preguntes que Sánchez havia evitat concretar: «¿Quins altres cossos autonòmics utilitzen Pegasus?», «¿li sembla normal asseure’s a negociar la governabilitat amb els que sap que estan sent investigats perquè són una amenaça per a la integritat de l’Estat?», «¿va indultar persones que sabia que estaven sent investigades perquè eren una amenaça per a l’Estat?».

La portaveu del PP també va incidir en la bretxa de seguretat que va permetre que els mòbils de Sánchez i els ministres Margarita Robles (Defensa) i Fernando Grande-Marlaska (Interior) fossin punxats. El PP va registrar ahir una sol·licitud perquè la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, acudeixi a la comissió de despeses reservades i concreti quina informació van aconseguir sostreure als membres de l’Executiu, per saber si el que es va robar «posa en perill la seguretat d’Espanya» i si Sánchez és un «president lligat de mans i peus». Gamarra va insinuar que el gir radical de la Moncloa, al beneir l’opció que el Sàhara Occidental es pugui convertir en una autonomia del regne del Marroc, es pugui deure al fet que Rabat és darrere l’espionatge amb Pegasus al dirigent socialista i li pugui estar fent xantatge.

Notícies relacionades

ERC adverteix després del debat sobre l’espionatge que «la crisi no està resolta»

Sánchez dona la cara pel cas Pegasus amb el repte de tancar la crisi amb ERC

Als dirigents del PP els va coure que en la seva intervenció inicial Sánchez incidís en els escàndols de corrupció dels conservadors, sobretot, quan alhora els està reclamant asseure’s a negociar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i els han salvat en l’aprovació de la llei audiovisual. «No entraré ni en el seu joc brut ni el seu fang, perquè és aquí per donar explicacions», li va etzibar Gamarra a Sánchez abans de recordar-li que el PSOE té dos presidents del partit condemnats per corrupció: José Antonio Griñán i Manuel Chaves. L’Audiència de Sevilla va castigar el primer per malversació i el segon per prevaricació pel cas dels eros.

El PNB va aplaudir les reformes anunciades per Sánchez, però va mostrar la seva sorpresa per l’afirmació del cap de l’Executiu que no coneixia les intervencions reclamades pel CNI als 18 dirigents. «Que el CNI sigui una cèl·lula autònoma que es permeti escollir objectius en una matèria com la política és molt greu», va advertir.