ERC adverteix després del debat sobre l’espionatge que «la crisi no està resolta»

Després d’escoltar el discurs d’una hora de durada de Pedro Sánchez en el ple monogràfic sobre l’espionatge, l’oposició s’ha regirat davant la falta d’informació del president del Govern. Des del PP fins a Junts han denunciat l’intent d’escapisme del cap de l’Executiu després de conèixer-se que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va espiar 18 dirigents independentistes, entre ells el president, Pere Aragonès. «¿Quina amenaça representava? ¿Per què van espiar l’actual president de la Generalitat? ¿Per què, oh, casualitat, mentre ERC negociava amb vostès una investidura? ¿I què va passar amb aquesta informació? Perquè cap [dels 18] va acabar a la presó. ¿Què van fer amb aquesta informació?», ha dit Gabriel Rufián (ERC). «Espanya fa olor de tancat», ha lamentat.

Al finalitzar el debat en el Congrés, que ha durat cinc hores, fonts de la direcció dels republicans a Madrid han assegurat que «la crisi no està resolta». «¿De què serveix posar tres jutges [per autoritzar les intervencions del CNI] si el CNI depèn d’ell (de Sánchez)?», es pregunten a ERC. El PNB ha proposat que siguin tres magistrats del Tribunal Suprem i no un, com ara, els que donin la corresponent autorització als serveis secrets.

En la seva intervenció, Sánchez ha dit que no coneixia les decisions operatives del CNI i ha anunciat que reformarà la llei orgànica del CNI per reforçar «les garanties de control» i assegurar el «màxim respecte als drets individuals i polítics».

El diputat republicà ha començat el matí a la tribuna retraient a Sánchez que no s’hagi atrevit a assumir cap responsabilitat en l’espionatge polític als dirigents sobiranistes. Si els 18 afectats, ha apuntat Rufián, no eren ni «narcotraficants» ni «terroristes gihadistes», ¿per què van ser espiats? El dirigent d’ERC considera que el silenci «pressuposa una cosa encara més perillosa»: que el Govern considera «l’independentisme una amenaça tal per a l’Estat i el marc constitucional com el gihadisme internacional». «¿Per què promet el màxim control judicial quan el màxim controlador del CNI és vostè?», li ha criticat.

Rufián ha obert la seva intervenció amb un primer interrogant per demostrar el seu desconcert. «¿Què ha vingut a fer aquí?». Segons Rufián, hi ha una operació búnquer de l’«Estat profund» que busca enardir els partits independentistes per «desestabilitzar» el Govern central. «¿És conscient que, amb intervencions com les d’avui, l’únic que fa és donar-nos la raó?», li ha inquirit Sánchez. «Espanya fa olor de tancat [...] Hi ha un patriotisme tòxic que espanta», ha continuat.

Sánchez i «un acte de fe»

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Míriam Nogueras (Junts) ha coincidit amb el fons de Rufián i ha qualificat de «milongues» les declaracions de Sánchez a la tribuna. Nogueras ha denunciat que el president no ha assumit cap «responsabilitat» en l’espionatge. «Vostè es pensa que som estúpids», ha dit. «Ens han mentit, enganyat i espiat, i tot i així alguns insisteixen en pactes i diàlegs màgics amb vostès», ha afirmat amb referència a la taula que impulsen Sánchez i Aragonès. Ferran Bel (PDECat) ha lamentat que, amb els seus silencis, Sánchez hagi «empitjorat» la situació.

Mertxe Aizpurua (EH Bildu) creu que Sánchez ha demanat «un acte de fe» a l’oposició, mentre que la majoria dels partits li exigeixen «explicacions, aclariments» i que es «depurin» responsabilitats per «regenerar l’Estat». «Però no, vostè i el seu Govern es neguen a fer-ho. No sabem si perquè el que es descobreixi podria portar conseqüències polítiques i fins i tot penals per a algun membre del seu Govern o perquè si se sabés tot el que ha passat quedaria al descobert el que segueix a les ombres, l’anomenat Estat profund, les clavegueres de l’Estat, que actuen no només al marge del Govern, sinó contra el Govern», ha declarat la parlamentària ‘abertzale’.