Pegasus, dues lleis i 19-J: s’acosta l’últim set de la legislatura i així l’encara Pedro Sánchez

El primer problema que ha d’esquivar Pedro Sánchez aquest dijous té a veure amb la intel·ligència i l’estratègia. Haurà de llançar un anunci de pes perquè s’oblidi al més aviat possible que si compareix al Congrés per parlar de Pegasus no és perquè ell ho hagi volgut, sinó perquè l’oposició, unida en bloc, l’ha obligat a fer-ho. Quin serà l’anunci és una altra qüestió. ¿Un canvi legislatiu, per exemple en la llei de secrets oficials? ¿Una nova sessió de la comissió de despeses reservades perquè els diputats coneguin dades inèdites sobre l’espionatge fet amb Pegasus? ¿Una mesura d’envergadura en un àmbit social? ¿Una inversió? ¿La data d’una altra taula de diàleg amb el Govern català?

Sánchez s’hi juga molt aquest dijous. Comença a propagar-se per la Cambra la impressió que el temps decisiu de la legislatura ha començat o està a punt de començar. Queda un any i mig per a les eleccions generals i, tot i que sembla un termini ampli i folgat, no ho és des d’una visió eminentment parlamentària. Per assegurar-se que els projectes de llei s’aprovaran abans de la dissolució de les Corts, el Govern hauria d’enviar-los al Congrés a principis de la tardor vinent. A partir de llavors, dubtes.

La llei de l’avortament, sense anar més lluny, constitueix el paradigma. Una vegada vist l’avantprojecte pel Consell de Ministres, haurà de superar a partir d’ara el procés d’audiència pública i els informes dels òrgans consultius, com la Fiscalia i el Consell d’Estat, entre d’altres. Un càlcul «superficial» sobre els temps empenyeria a finals d’any l’entrada del projecte al Congrés, i aquesta és una previsió optimista, potser massa optimista.

Diu Gabriel Rufián, portaveu d’ERC, que Sánchez està guanyant boles de partit durant tota la legislatura. En gran manera és així, perquè no ha deixat d’aprovar lleis malgrat les dificultats. Va tirar endavant els pressupostos del 2021 amb una majoria inflada, a prop dels 190 vots a favor, i va fer el mateix amb els comptes d’aquest exercici. L’agenda legislativa ha avançat, de vegades a batzegades, però ha anat avançant. El decret de la reforma laboral va ser convalidat de miracle i el de les mesures per respondre als efectes econòmics de la guerra d’Ucraïna va necessitar negociacions fins a l’últim minut, però continua en vigor, i això és el que compta al final.

Amb sort o no, el cas és que el president dirigeix un Govern recolzat en un matalàs de 153 diputats, a 23 de la majoria absoluta. Fins aquest any, el PSOE va tenir com a aliats prioritaris ERC, el PNB i EH Bildu, ja que amb els tres grups va treballar les normes més importants del Govern. Però quan va començar el 2022, la direcció socialista es va posar a practicar una versió alambinada de la geometria variable que va exercitar José Luis Rodríguez Zapatero del 2004 al 2011. Avui no és tan fàcil, perquè a la Cambra hi ha una vintena de formacions agrupades en deu grups. Menys amb Vox, el PSOE intenta que hi hagi acords amb tots els altres. Just és aquest el problema.

«Temps de descompte»

El 3 de maig, el mateix Gabriel Rufián va assegurar en roda de premsa que la crisi causada per l’espionatge a dirigents independentistes podia arruïnar la legislatura. Probablement, les seves paraules no van ser tant una advertència sobre el futur de les aliances parlamentàries com una al·lusió al debat intern que estava vivint el seu partit. De fet, aquest dimarts, el diputat independentista va remarcar quina seria l’estratègia del grup almenys durant els pròxims mesos: equilibrar la denúncia i la utilitat; el recurs a la crítica i l’aposta pel diàleg.

Perquè, per Rufián, continua sent essencial l’agenda legislativa progressista. També dimarts passat va efectuar una afirmació significativa: ERC col·laborarà en el reforç de l’Estat del Benestar, però alhora reprovarà les llacunes de l’Estat de Dret que Sánchez, més que tapar, deixa al descobert. La seva intervenció, aquest dijous, serà una mostra d’aquest equilibri. Dur per la gestió feta del cas Pegasus i conciliador en la recerca d’acords socials.

El portaveu català és dels que pensa que el Govern de coalició ha d’assentar un discurs fermament progressista per revertir l’auge demoscòpic de la dreta (és el que indiquen la majoria de les enquestes sobre intenció de vot), i òbviament, revertir el seu cada vegada més probable auge a les urnes.

No és l’únic. El líder de Més País, Íñigo Errejón, el passat dia 10, va demanar a l’Executiu que fes una «reflexió profunda» sobre el model que vol instaurar durant l’any i mig que queda de legislatura. Les seves polítiques no poden supeditar-se a «comptar vots» per salvar decrets i projectes. S’han de sustentar en tres-quatre reformes i en un discurs orientat a assentar-les. El missatge del diputat madrileny sona de vegades alarmista. «Estem en temps de descompte», va dir aquell dia.

Però el cas és que entre les forces d’esquerres representades al Congrés s’ha escampat la següent percepció: que les polítiques fetes fins ara no estan calant en la ciutadania, principalment perquè el PSOE no és tan valent com seria necessari, segons la lectura predominant en aquestes formacions. La portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua, va ser taxativa a l’hemicicle, quan va salvar el decret anticrisi provocat per la guerra d’Ucraïna, i així l’hi va dir al Govern.

Fins i tot al soci del PSOE en el Govern es prodiga en advertències. El portaveu d’Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, el 10 de maig, va demanar als socialistes «un aprofundiment democràtic», i en conseqüència, el desbloqueig de tres tràmits parlamentaris: la derogació de la llei mordassa, de la llei de secrets oficials i de la llei de llibertat d’expressió. En una línia similar a la de l’argumentació de Rufián, el diputat per Saragossa va elogiar l’aposta social del Govern, però es va queixar alhora de la falta de valentia en normes simbòliques. Va afegir que en la construcció de l’edifici legislatiu hi haurà el dic de contenció de la dreta i la ultradreta.

Lleis i sobresalts

El PSOE es mou en un terreny difícil, entre dues aigües, i s’està notant cada vegada més. El ple del Congrés previsiblement aprovarà aquest dijous dues noves lleis, abans de recalar al Senat: l’audiovisual i la de garantia integral de la llibertat sexual, més coneguda com a «llei del només sí és sí». Totes dues han travessat un procediment parlamentari abrupte i ardu.

La que va veure la Comissió d’Igualtat fa una setmana es va col·locar al caire del precipici per culpa d’una sèrie d’esmenes contra la prostitució que el PSOE va mantenir vives fins poc abans de la votació. Ni els aliats d’esquerres les volien ni el PP les va concebre com una via per a l’abstenció. Finalment, el grup socialista les va retirar i el dictamen va veure la llum.

La que va veure la Comissió d’Assumptes Econòmics fa set dies s’ha complicat en extrem. El Govern tenia el projecte pràcticament lligat, perquè ERC va donar senyals clars que no la rebutjaria i el PP va deixar entreveure que no s’hi oposaria. No obstant, una esmena d’última hora sobre la definició del «productor independent» ha allunyat Unides Podem del suport. Fonts parlamentàries presents en aquesta inesperada negociació estimen que es resoldrà el greuge, però fins que això passi, intriga.

Si al final es llimen les diferències, el Govern s’apuntarà dues normes més i se n’enorgullirà. Però l’eufòria d’alts càrrecs del Ministeri de Presidència no oculta la sèrie de sobresalts dels que s’ha hagut de recuperar. Gairebé ningú al Congrés descarta que ensurts així no es tornin a produir. De fet, s’acosta una llei, la del fons dels plans públics de pensions, que comença a preocupar, i molt. Ara mateix, el PSOE només té confirmat el sí de Ciutadans.

El 19-J i l’escenari posterior

La capacitat mobilitzadora de l’esquerra tindrà un examen exigent a Andalusia el 19 de juny. Els sondejos no auguren l’èxit, més aviat al contrari. Un mal resultat del PSOE i un mal resultat d’Unides Podem esquitxarien Pedro Sánchez, Irene Montero, Ione Belarra i també Yolanda Díaz.

Notícies relacionades

El Govern promet a ERC complir els acords per lligar els comptes

Montero esquiva qualsevol implicació del seu cap de gabinet en la trama Koldo

En canvi, un desenllaç feliç per al PP i per a Juanma Moreno esperonarà Alberto Núñez Feijóo i accentuarà una conclusió que comença a guanyar pes i consistència a Génova i als quadros orgànics del Partit Popular: que el president del Govern «ja no tira».

S’obrirà un escenari polític diferent, un nou cicle, l’últim set de la legislatura. De com jugui el mandatari socialista aquest dijous, del que li ofereixin les urnes el 19 de juny, de les lleis que continuï aprovant i de com les continuï aprovant (si és que les aprova); i de la seva habilitat en el debat de l’estat de la nació dependrà la seva posada a punt, abans del tram final que marcarà el seu futur.