Immersió lingüística: la llei del català, un pacte forjat en el grup de WhatsApp ‘Consens català’

La història, ja és conegut, té dues parts. La primera acaba el 24 de març, amb la presentació del primer pacte dels partits per respondre a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que estableix que un 25% de les classes s’han de fer en castellà. Vuit hores després, l’acord queda en res perquè Junts, en vista de les protestes independentistes a les xarxes socials, se’n despenja. «I això que el text tenia l’OK de Laura Borràs», assegura un dels negociadors, que també remarca el discret protagonisme de l’exconsellera Irene Rigau en aquesta primera ronda de converses.

Després del fiasco, i després de diverses pròrrogues amb què el PSC, ERC i els comuns van intentar donar marge a Junts perquè tornés al consens, la negociació de debò no es va reprendre fins a la setmana passada. «Dimarts li diem a Marta [Vilalta]: ‘El votarem, ja està bé’. Però al final no el vam incorporar a l’ordre del dia, perquè ERC estava treballant amb Junts i demanaven més temps», expliquen fonts socialistes a aquest diari.

En efecte, feia dies que els socis del Govern negociaven per acordar una proposta per presentar després al PSC i els comuns. En aquest punt, ja era clar que el rebuig de Junts de la modificació de la llei de política lingüística propiciaria la creació d’una nova llei, ja que ERC no accepta una norma de menys rang. L’altra obsessió dels republicans era mantenir el suport dels quatre partits, perquè creuen que aquest pacte és molt més sòlid que si només hi donessin suport els independentistes.

El setè esborrany de 16

El dijous 19, els partits es veuen a primera hora al Parlament, seu de gairebé totes les reunions que han donat llum al pacte, en concret als despatxos d’ERC. En aquell moment els socialistes tenen accés per primera vegada a la nova llei que proposen ERC i Junts. «I la versió que ens donen és el setè esborrany», afirmen fonts del partit. El text definitiu, el que es votarà en el ple, és el setzè, cosa que, en una llei de només dos articles, dona compte de la meticulositat dels debats.

ERC i els comuns volen entrar en el registre el text divendres, però els socialistes i Junts continuen negociant el paper del castellà a la redacció final de la llei. Era el problema des de fa dies, concorden diverses fonts. Al final, la definició d’aquest idioma com a «llengua curricular» permet a cada un defensar les seves posicions.

Durant tot el cap de setmana, amb el grup de WhatsApp ja actiu, els partits es creuen esmenes. Estan connectats Romero i Esther Niubó (PSC), Marta Vilalta i Mònica Palacín (ERC), Mònica Sales i Francesc Ten (Junts), i David Cid i Jéssica González (En Comú Podem). Tot el contacte és telemàtic, i en aquell moment per part de Junts també s’hi incorpora Jordi Sànchez.

Dilluns, tots els partits mostren optimisme en les seves declaracions davant els periodistes. Tots menys el PSC. «És que ens havien donat el primer paper dijous, i necessitàvem reflexionar», afirmen des de la direcció. En la formació remarquen la «voluntat clara d’acord» per part de tots. Fonts de Junts hi coincideixen, i destaquen en especial l’«esforç» dels socialistes. 

Desapareix el rebuig dels percentatges

Com a exemple d’aquest afany constructiu, diverses fonts asseguren que en el text inicial que es va debatre dijous –el pactat per ERC i Junts– es feia constar que «en cap cas s’aplicaran percentatges» en l’ús de llengües a les aules. És una formulació que va contra la sentència del TSJC, i que el PSC no podia acceptar. La frase va desaparèixer ja en la segona reunió del dia, la de les 12 del matí; queda relegada al decret que presentarà el Govern, i que els socialistes no votaran.

Entre dilluns i dimarts hi ha una voluntat de Junts de «rebaixar» l’estatus del castellà. «Volien que quedés només com a llengua d’ús, i nosaltres crèiem que era massa genèric», diuen des del PSC. «Al final vam trobar l’adjectiu curricular», afegeixen. Junts acaba acceptant-lo, a canvi que s’inclogui en la menció a «l’ensenyament i l’ús curricular i educatiu del català i del castellà», perquè es pugui interpretar com referit a un ús fora de l’aula.

«Hem consultat experts, que ens diuen que ‘curricular’ és sinònim de ‘llengua d’aprenentatge’», oposen des del PSC, tot i que Junts ho nega. Entre d’altres, van parlar amb lingüistes com ara Albert Branchadell, i durant tota la negociació també es va tenir en compte l’opinió de Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat.

La reunió dels ‘caps’

Notícies relacionades

Així quedarà la immersió lingüística a Catalunya amb la nova llei del català

El PSC, ERC, JxCat i els comuns ultimen un pacte sense percentatges de castellà a les aules

Dimarts va ser un dia d’anades i vingudes pels despatxos del Parlament, amb intercanvi de les últimes propostes i contrapropostes. I també hi va haver una trobada telemàtica prèvia a les consultes internes que els partits van fer per validar el text. Al migdia, Aragonès va trucar per telèfon a Illa. Tots dos ja sabien que Junts donava el seu vistiplau a la nova llei, i el president volia assegurar-se que el PSC també hi estava d’acord. «Millor que parlem al teu despatx», li va dir el primer secretari socialista. I es van veure a Palau. Després d’aquesta trobada, Illa se’n va anar a dinar amb tota la cúpula del seu partit.

Una reunió que comença les 16.30 a la Cambra dona la llum verda definitiva, abans que el registre tanqués a les 18.00 hores. ¿Què passarà ara amb el grup de WhatsApp? «Quan aprovem la llei, eliminem el grup i ens en anem a sopar», diu la seva creadora.