¿Poden arribar a anul·lar-se els indults del procés? Claus del gir del Suprem

El fet que el Suprem s’hagi esmenat a si mateix es deu a les particulars característiques de la Sala Tercera de l’alt tribunal. La Sala Contenciosa es divideix en seccions i cada sis mesos roten els magistrats per formar part de la que s’ocupa de l’admissió d’assumptes. La magistrada Ángeles Huet s’hi va incorporar just després de votar al gener, amb els seus companys, la falta de legitimació dels recurrents dels indults per impugnar-los. Al seu lloc va entrar Inés Huerta, que, a l’hora de revisar aquella decisió, ha compartit criteri amb els magistrats que fa uns mesos van quedar en minoria, Wenceslao Olea i Fernando Román. També ha canviat el president de la secció ja que s’ha jubilat Segundo Menéndez i ha sigut substituït per Octavio Herrero, però aquest reemplaçament no ha afectat el nou criteri, perquè tots dos comparteixen que la falta de legitimació dels recurrents s’havia de declarar ja per no mantenir viu el contenciós.

Amb la mateixa ajustada majoria de tres vots contra dos, tot i que en sentit contrari, la Secció Cinquena ha considerat prematur declarar ara la falta de legitimació dels recurrents, tret del cas d’un d’ells: l’entitat Pro Patrimonium Sijena y Jerusalén. Per la resta, la majoria dels magistrats afirma que aquesta qüestió s’ha de resoldre en sentència, quan es dirimeixi sobre el fons de l’assumpte, no pas ara per rebutjar les impugnacions sense estudiar-les.

Els terminis de la Sala Contenciosa no coincideixen amb els de la Penal, que és la jurisdicció a la qual s’està més acostumat. L’admissió a la Sala Tercera és pràcticament automàtica i, una vegada corroborades les demandes i decidit que la legitimació dels recurrents es resoldrà en sentència, arriba el moment de decidir sobre les proves que proposin les parts. La decisió definitiva encara tardarà uns mesos. Tenint en compte l’aturada del mes d’agost, quan la justícia queda pràcticament reduïda a les diligències urgents, és molt probable que no hi hagi sentència fins a la tardor.

No. Els magistrats de la Secció Cinquena han decidit, per una exigua majoria, que la legitimació dels recurrents, tret de casos en els quals no es plantegi cap dubte, no es pot declarar sense entrar en el fons de l’assumpte. Això tampoc vol dir que llavors declararan la legitimació dels diputats de Vox, PP i Cs, així com de l’exdelegat del Govern a Catalunya durant el procés, Enric Millo, sinó que resoldran aquest aspecte en sentència, que és com habitualment decideix el Suprem.

És a dir, que no és estrany pensar que els indults acabaran sent avalats pel Suprem, perquè en sentència es declara la falta de legitimació dels recurrents per impugnar-los, però després d’estudiar-ne el fons. L’anul·lació de les mesures de gràcia només podrà ser acordada per l’alt tribunal si aprecia falta de motivació i, per tant, arbitrarietat en la decisió del Consell de Ministres, però en aquest cas sembla poc probable per l’extensió que presentaven els informes dels nou indultats i la «utilitat» que esgrimeixen els membres de l’Executiu en totes les seves compareixences.

Sí. En l’hipotètic cas que els indults fossin anul·lats pel Suprem, el Govern podria tornar a concedir-los una mesura de gràcia similar tantes vegades com consideri necessari, com ha fet en diverses ocasions.