El PSOE apunta a un canvi en el Govern si es fracassa a Andalusia

A les terminals del partit, a Madrid i a fora, es percep i es reconeix aquest «pessimisme». És innegable. I aquest estat d’opinió ha situat els socialistes davant la tessitura de com actuar, què millorar en els pròxims mesos per arribar en millors condicions a les pròximes cites electorals. En la llarga llista de fonts consultades per aquest diari, ministres, presidents autonòmics, dirigents federals i territorials emergeixen diferents graus de preocupació. Però molts coincideixen que Pedro Sánchez ha de reaccionar si, com apunten les enquestes que té la Moncloa, el PSOE andalús només arriba a mantenir el resultat de fa quatre anys o fins i tot baixa.

Sense els socialistes sòlids a Andalusia, s’estén la idea que Alberto Núñez Feijóo podria ser el pròxim president, perquè la comunitat és el graner tradicional socialista i, sense ella (reparteix 61 escons dels 350 del Congrés), es calcula que és molt difícil retenir el poder, per molt que el PSC es torni a consolidar a Catalunya. Una ministra, tot i que es tem una mala dada el 19-J, apunta que les andaluses en realitat poden «tancar un cicle» en lloc d’obrir-lo, com ha acostumat a passar, perquè el 2023 el PSOE «guanyarà les municipals i consolidarà els seus governs autonòmics», amb la Rioja com a principal dubte.

El llindar en aquests comicis està situat en els 33 diputats que va obtenir Susana Díaz en les autonòmiques de 2018, que van ser el pitjor resultat històric del partit. Ja es consideraria un avenç pujar una mica respecte a aquest llistó, però situar-se per sota qüestionaria la continuïtat del secretari general del PSOE-A i candidat a la Junta, Juan Espadas. Fins i tot a Ferraz reconeixen que en el partit, que sempre ha funcionat a Andalusia com una poderosa maquinària ben greixada –producte dels 37 anys en el Govern–, li està costant «arrencar, entrar en calor», perquè l’ambient és fred a una setmana que comenci oficialment la campanya.

Sí que s’ha observat una millora en els últims dies, una mica més d’ànim, un «pessimisme corregit o matisat». És un clàssic que el PSOE, en les eleccions, funcioni com un motor dièsel, al ralentí al principi. El dubte és si arribarà a escalfar-se a temps abans del 19-J. Perquè un altre obstacle, recorda un baró, és que no coincideixen amb les municipals, que sempre són més mobilitzadores.

.@sanchezcastejon defiende que las elecciones son "entre derechos o derechas"https://t.co/6qBvUyJsgV pic.twitter.com/YpEogFMrTc

— Europa Press TV (@europapress_tv) 22 de mayo de 2022

Dos anys i mig en el «mur de les lamentacions»

Però, com asseguren dos dirigents, el problema no rau estrictament en les andaluses, ja que el mediocre resultat –l’objectiu de recuperar la Junta és ara mateix inabastable– es donava per «descomptat» des de fa mesos, perquè Espadas va començar la carrera cap a les urnes en les primàries de fa menys d’un any i, en els dos anys i mig anteriors, el PSOE-A, encara amb Díaz al capdavant, no va sortir del seu particular «mur de les lamentacions sense construir alternativa». «El problema és que si a Andalusia tenim un sot, el clima s’estendrà per a generals», sentencia un alt cap territorial. L’efecte pot ser demolidor per a l’ànim de tot el partit.

Per això fa la sensació que, si es firma un fiasco el 19-J, Sánchez haurà de respondre. Entre les solucions s’apunta a una «nova remodelació en l’Executiu» o almenys a una «disminució de carteres». O a un relleu puntual de ministres per destinar-los a candidatures municipals o autonòmiques de 2023. O a una «cirurgia fina» en el segon esglaó de l’Executiu per millorar la gestió dels fons europeus i que se senti aquesta «pluja fina» a la butxaca dels ciutadans.

D’altres suggereixen una millora profunda de la comunicació perquè «la gestió del Govern no arriba a la societat espanyola, no cala». I «una mica més de complicitat dels ministres» amb les autonomies on es governa. «Alguns no són gens conscients dels problemes territorials», asseguren. «En el dia d’avui no veig necessitat d’una reacció, però és raonable que es plantegin tots els escenaris. Però falta molt i cal ser prudents», comenta un president autonòmic, situat en la cautela en la qual es mouen altres companys seus.

En definitiva, no es juga per una sola recepta, però el diagnòstic «és clar». Alguna cosa no funciona. «Les alarmes estan enceses, però es procura que no es vegi el fanalet», assevera un comandament territorial. Influeix la fragilitat i la inestabilitat parlamentària del Govern, els seus socis i, sobretot, com indiquen molts dirigents, aquest «soroll que impedeix marcar l’agenda».

Però també s’observen deficiències en el Gabinet. No s’ha complert ni un any des de la profunda crisi que Sánchez va emprendre en l’Executiu, que va suposar la marxa de pesos pesants com José Luis Ábalos, Carmen Calvo i Iván Redondo, i en general fa la sensació que «no ha sortit bé», que les noves ministres «no s’han consolidat», especialment la de Ciència, Diana Morant, i la de Transports, Raquel Sánchez, a qui s’atribueix, a més, l’«error» de no haver previst l’envergadura de la vaga dels transportistes i haver actuat tard. A Isabel Rodríguez, la portaveu del Govern, s’observa que a la Moncloa la tenen «molt constreta». I l’única sobre la qual existeix més unanimitat és la responsable d’Educació, Pilar Alegría, la «més política».

#EnDirecto | Espadas (PSOE-A): "Claro que vamos a ganar, y entre otras cosas vamos a hacerlo porque las mujeres van a decidir qué sociedad quieren y en qué sociedad quieren vivir" pic.twitter.com/6d4nOrZya3

— Europa Press (@europapress) 22 de mayo de 2022

Més «tacticisme conjuntural»

L’absolut clamor que se sent sovint és que el president «no té un parallamps, un escuder», algú que el defensi amb vehemència «i doni cops constants al PP». Abans aquesta tasca requeia en Calvo i Ábalos. Tots dos, insisteixen molts comandaments consultats, no tenen hereus. El titular de la Presidència, Félix Bolaños, que ha «millorat» la coordinació en l’Executiu, és la mà dreta absoluta de Sánchez, l’home en qui més confia i qui assumeix els encàrrecs més difícils, però té un perfil més tècnic i no compta amb el galó de vicepresident, tot i que ho sigui de facto. I no s’exposa tant als mitjans. Adriana Lastra, la número dos del PSOE i dura combatent contra el PP, ha perdut focus al deixar la representació parlamentària.

«No va fer una remodelació en el Govern de pes polític», reconeixen fonts del partit, va ser més «tactisme conjuntural –dones joves, alcaldesses– que estratègia», amb la intenció de tancar l’episodi de la pandèmia. «Falta política», «gent que parli amb autoritat, amb pes», assumeixen. «Menys Bolaños i altres ministres puntals, la resta o són molt sectorials, o s’han ficat en embolics o s’han apagat amb el temps». «Si volgués fer una remodelació àmplia, ara hauria de tocar [Nadia] Calviño, [Yolanda] Díaz o [Teresa] Ribera, però no ho farà. O [Margarita] Robles, que tampoc, perquè els ministeris d’Estat no es toquen», remarca un president autonòmic.

Fonts governamentals apunten que després del 19-J a Sánchez no «li quedarà cap altre remei» que reaccionar. Que «farà alguna cosa», com augura un baró. Alguns ministres, davant aquesta possibilitat, han començat a mostrar-se més actius. Però, tot i que diferents persones del PSOE i del Govern veuen una remodelació com una via possible, no tots coincideixen que ho farà. «Seria reconèixer que al juliol es va equivocar i que les seves apostes no han funcionat», assegura un diputat. Potser, afegeix, una reducció de carteres en el bloc socialista, el d’Unides Podem es mantindria igual perquè obeeix a la proporcionalitat dels seus vots, per transmetre que toca «ajustar-se el cinturó». «Jo no veig un canvi de Govern en l’horitzó», assenyala un ministre. Opinió que també s’escolta en diferents estaments del partit.

Los partidos políticos calientan motores ante su choque electoral en Andalucía https://t.co/O7rWhwaMyv pic.twitter.com/q643XJxAna

— Europa Press TV (@europapress_tv) 22 de mayo de 2022

«Marcar l’agenda pública»

Altres quadros federals i regionals del PSOE consultats adverteixen, de fet, que una remodelació del Gabinet no resol res, perquè el seu efecte es pot diluir en poc temps i pot acabar ofegant-se. «És cert que algunes veus parlen de revulsiu, de gestos, de canvis en l’Executiu. Jo no faria canvis de persones, però sí que milloraria la gestió dels assumptes, perquè només es parla de les negociacions i amb qui es pacta o com es vota, però no es parla del que s’aprova i de les polítiques. Ens hauríem d’esforçar més a marcar l’agenda pública amb les polítiques que es fan des del Govern», conclou una responsable de la cúpula federal. Un dirigent territorial ho resumeix així: «Seria desitjable un canvi de timó que suposés un missatge diferent. ¿El problema més greu són el soroll i el desgast? Sí. ¿L’evites fent fora diversos ministres? No n’estic segur».

Notícies relacionades

Primera denúncia davant la fiscalia a BCN per tortures policials en la Transició

El Banc d’Espanya calcula que la dana restarà dues dècimes al PIB

En el PSOE andalús no amaguen la incomoditat per aquestes valoracions que s’estenen en el partit. Admeten que la del 19-J és una campanya complexa, però que la federació, tot i que «no per igual», sí que està «agafant temperatura», s’està activant i està «en la lluita per guanyar les eleccions». «L’únic que fa campanya és Juan [Espadas], que està recorrent tota la comunitat. No com Juanma Moreno, que fa un acte al dia i punt. La situació no és fàcil. Però si el PP governa haurà d’explicar per què pacta amb Vox», asseguren a la cúpula.

En l’equip del candidat prefereixen no «perdre el temps» comentant aquest «pessimisme» que els seus companys detecten. Esperen revertir l’ànim amb la campanya. Queda molt camí, diuen. I queda desembarcament de ministres, del president –aquest dissabte celebrarà un míting a Sevilla després d’haver-lo fet, en les dues setmanes anteriors, a Jaén i a Granada, i la seva intenció és recórrer les vuit províncies abans del 19-J– i dels barons autonòmics, convocats a Còrdova el 12 de juny. Tot el PSOE mira a Andalusia. I creua els dits.