De Fuzhou a Sant Sadurní per portar sis milions de mascaretes i altres contractes covid

L’aconseguidor del pont Fuzhou-Sant Sadurní va ser la companyia I-Tech Holding Group Limited, una societat amb vinculacions amb Hong Kong i sense historial previ de transaccions amb la Generalitat. D’aquest primer enviament, I-Tech únicament li va cobrar a l’erari públic català 200.000 euros en concepte de transport. Perquè segons el contracte de l’Institut Català de Salut (ICS), consultat per aquest diari, aquest milió de mascaretes va arribar en concepte de «donació». A aquesta «donació» transportada per I-Tech la van seguir quatre contractes més en menys de 10 dies –entre el 31 de març i el 9 d’abril–, per un valor total de 50,9 milions d’euros. Va proveir la sanitat catalana de sis milions de tapaboques, dos milions de bates blanques i mig milió de vestits de protecció biològica. «Tot el material contractat va arribar al seu destí en les condicions pactades», afirmen des de l’ICS.

L’ICS va pagar les quirúrgiques a 0,65 (en va comprar quatre milions) i les FFP2 a 2,2 euros (en va aconseguir dos milions) el 2 d’abril. Els dos milions de bates els va pagar a 16 euros la unitat, i a 23 euros cada un dels 500.000 vestits d’alta protecció. El requeriment de material sanitari en un mercat tensionat i amb poc estoc a principis del 2020 va fer pujar els preus. ¿Com va conèixer la Generalitat I-Tech Holding? Aquí el nexe el va establir Puente China, una consultora d’origen xinès i ben connectada a Barcelona amb les patronals Foment del Treball i Pimec.

Una altra firma que va comercialitzar mascaretes va ser Barna Import Medica, una empresa familiar catalana que ha multiplicat per 40 la seva facturació amb la Generalitat i l’últim any acumula 94 milions d’euros en contractes. Aquesta companyia va cobrar les FFP3 a 6,4 euros, les FFP2 a 4,3 euros la unitat i les quirúrgiques a 0,7 euros la unitat als contractes registrats entre el maig i el juny del 2020. No obstant, en una compra massiva del 6 de juliol, la Generalitat va pagar 2,9 milions d’euros per 11 milions de quirúrgiques (0,265) i 2,5 milions de FFP2 (1,95) sense IVA (4,8 milions en total). En una comanda del 28 de juliol, el preu va caure als 0,12 euros per quirúrgica (la Generalitat en va comprar 12,6 milions d’unitats) i l’FFP2 a 1,35 euros (va sol·licitar 1,9 milions). 

De la mateixa manera que una firma de capital de risc va considerar que un dels negocis més lucratius a l’esclatar la pandèmia era invertir en material sanitari, la companyia de material informàtic Saytel va veure la seva oportunitat en l’auge del teletreball. Aquesta empresa, administrada per Santiago Benito Martínez i propietat del grup Seidor, ha firmat 120 contractes amb la Generalitat de Catalunya des del 2020. La majoria d’imports menors, a excepció d’un de negociat sense publicitat i adjudicat pel Departament d’Educació. El seu import puja a 29 milions d’euros. La resta dels 119 contractes no sumen entre tots un milió d’euros.

Notícies relacionades

La factura d’emergència de la covid a Barcelona: 75 milions d’euros entre 424 empreses

Un xoc i moltes espines

Aquest gran contracte que va firmar Saytel el 28 d’agost del 2020 va consistir en la venda de 79.824 dispositius portàtils i «serveis associats» per a escoles de la província de Barcelona. No al mateix nivell, però durant el primer any de pandèmia, aquesta empresa va rebre contractes públics similars però de menor import amb altres administracions catalanes. Com és el cas de l’Ajuntament de Barcelona, del que va cobrar 863.192 euros.

Saytel no va ser l’única empresa ‘one hit’, és a dir, d’un gran èxit i la resta peces menors. Philips, per exemple, va obtenir una licitació per als serveis de manteniment de l’equip tecnològic per a l’Institut de Diagnòstic per la Imatge per valor de 7,8 milions d’euros, sent l’import més freqüent entre els seus 570 contractes de 1.383 euros. O Fraikin Assets, empresa francesa de lloguer de vehicles, a la qual la Generalitat li va arrendar sense opció de compra un total de 382 vehicles DGP per valor de 23,7 milions d’euros. L’import més freqüent entre els 48 contractes restants que va firmar amb l’Administració catalana entre el 2020 i el 2022 va ser de 4.320 euros.