Aquestes són les principals 25 contractistes de la covid de la Generalitat de Catalunya

Entre totes les companyies fiscalitzades van firmar un total d’11.142 contractes per un import de 1.783,4 milions d’euros. El 43,5% dels fons s’han dedicat a l’adquisició de fàrmacs, un 16,5% a l’adaptació al teletreball –amb especial protagonisme de Telefónica– i un 16% més a la compra de material sanitari. La resta està vinculada a neteja i desinfecció, lloguer de vehicles, provisió d’energia –amb Nexus i Naturgy al capdavant– i el servei de Correus.

La classificació de contractistes està encapçalada per la farmacèutica Janssen (141,6 milions d’euros), seguida de prop per Telefónica (126,2 milions) i amb la companyia de productes farmacèutics Gilead Sciences en el tercer lloc (110,8 milions). I és que 10 de les 25 empreses tenen a veure amb aquest sector, que va ser l’encarregat d’oferir antiretrovirals i immunosupressors –entre altres tipus de medicaments– per atendre els pacients més greus. A tall d’exemple, una infermera consultada per aquest diari que va treballar a l’uci de l’Hospital de Bellvitge assegura que si bé al principi injectaven cloroquina i hidroxicloroquina als malalts –utilitzats per a certs tipus de malària– a mesura que avançava la pandèmia en van començar a dispensar altres com el tocilizumab i el remdesivir. Tots figuren en les comandes consultades.

Una oportunitat de negoci

Companyies que en els anys previs a l’esclat de la covid havien sigut modestos contractistes de la Generalitat van escalar ràpidament a partir del 2020 als llocs més alts pel que fa a adjudicacions. Barna Import Medica és l’exemple perfecte de companyia amb uns comptes que s’han vist beneficiats pel coronavirus. Aquesta empresa familiar de l’Hospitalet de Llobregat dirigida per Joan Parés Lucini i els seus dos fills porta operant des de fa 37 anys dedicant-se a la venda de material sanitari amb facturacions modestes.

Però des de l’arribada de la pandèmia, aquesta família ha sumat uns quants zeros als seus balanços i ha escalat fins al quart lloc dels contractistes més importants amb la Generalitat de Catalunya, seient a la mateixa taula que Clece de Florentino Pérez o la multinacional farmacèutica Novartis, al multiplicar per 40 els seus ingressos per part de l’Administració catalana. Si els últims quatre anys havia facturat 2,3 milions a aquesta Administració, després d’aquests dos anys acumula 94,8 milions d’euros.  

Fraikin Assets és la filial de la francesa del mateix nom, dedicada al lloguer d’automòbils. Des del 2020 s’ha adjudicat un total de 48 contractes per a l’arrendament de furgonetes per a la DGAIA, camions logístics, turismes i altres vehicles de transport. Els quatre anys precedents a la covid va ingressar 1,8 milions d’euros de la Generalitat; després de dos anys des que va esclatar la pandèmia, acumula 47,5 milions d’euros. Una altra filial francesa que ha trobat recentment en l’Administració catalana un lucratiu client és Sanofi-Aventis. Amb la venda de fàrmacs s’ha adjudicat un total de 1.368 contractes entre el 2020 i el 2022, per valor de 46,9 milions d’euros. Respecte al període prepandèmia ha multiplicat per 3,6 la seva facturació amb la Generalitat. 

4 de cada 10 euros se’n van a fàrmacs

El principal bastió de l’Estat del benestar està en el dret a una sanitat pública universal i aquest dret té un cost i consumeix una part important dels recursos de les arques públiques. Ja des d’abans de la pandèmia la Conselleria de Salut es ‘menjava’ un quart del pressupost de la Generalitat. I després de l’arribada del coronavirus la despesa sanitària ha pujat. 4 de cada 10 euros adjudicats per l’Administració catalana als seus principals contractistes van ser destinats a la compra de fàrmacs. Entre les 25 empreses que més diners van vendre via serveis i productes a la Generalitat, un total de 776,2 milions d’euros van ser per a fàrmacs. No en va, l’òrgan de l’Administració que més contractes va subscriure va ser l’Institut Català de la Salut (ICS), registrant el 19,9% del total.

Gegants del sector com Janssen o Pfizer, que recentment han sigut coneguts pel ciutadà corrent per produir vacunes contra la covid, ja es comptaven abans de la pandèmia com dos contractistes multimilionaris de la Generalitat. Com a mostra, Janssen va acumular 66 milions en contractes entre el 2016 i el 2019 proveint de medicaments diversos hospitals com el Clínic de Barcelona, el Plató o infermeries com la de la presó de Can Brians, entre molts altres serveis. No obstant, després de l’arribada del coronavirus, la seva facturació amb l’erari públic s’ha disparat.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Altres laboratoris de referència d’àmbit mundial que també figuren en el ‘top 25’ de les empreses que més diners han ingressat de la Generalitat són la francosuïssa Roche i les britàniques Glaxosmithkline o Viiv Healthcare. Una altra és Novartis, cotitzada suïssa que abans de la covid estava en fase de replegament a Catalunya traspassant les seves plantes de Barberà del Vallès i el Masnou i que els dos últims anys ha ingressat 94,1 milions d’euros.

Epis, mascaretes, bates contra riscos biològics... La pandèmia ha exigit revestiments especials i les empreses han fet negoci. Entre les 25 principals contractistes dels dos últims anys, la Generalitat ha destinat 287 milions d’euros específicament a la compra de material sanitari. On han intervingut actors ja coneguts i dominants del sector, com Medtronic, Siemens Healthcare o Philips, així com valors a l’alça i locals, com la ja esmentada Barna Import, o I-Tech Holding, una empresa de capital risc, que mai abans havia licitat amb la Generalitat i que tot just 15 dies després de decretar-se el primer estat d’alarma va firmar quatre contractes per valor de 50,9 milions d’euros per portar de la Xina sis milions de mascaretes, dos milions de bates mèdiques i mig milió de vestits de protecció contra riscos biològics.