12-J: Anatomia d’un bloqueig constitucional

Si bé els dos negociadors del PSOE i del PP han obert negociacions en les últimes setmanes, i tot i que es presumia, segons anuncis de dirigents populars, que les eleccions autonòmiques d’Andalusia no obstaculitzarien la tramitació de la renovació del CGPJ, caducat des del desembre del 2018, i el seu novè any des de la seva constitució el desembre del 2013, el cert és que l’únic pacte mutu que les dues formacions estan complint és el pacte del silenci. El compromís entre el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i el vicesecretari Institucional, Justícia i Interior del PP, Esteban González Pons, és mantenir la boca tancada.

En fonts del Govern en la qual abeuren sectors de la magistratura, emperò, no està clar que el nou president del PP, Alberto Núñez Feijóo, està per la feina de renovar sense dilacions el CGPJ i el TC.

Govern paralitzat

El Govern, d’altra banda, sembla estar paralitzat en relació amb una decisió que és independent del futur i incert acord de renovació que negocia des del 2018 primer amb el PP de Pablo Casado i ara amb el de Núñez Feijóo, quin és el nomenament via Consell de Ministres dels dos magistrats que substituiran els del sector conservador, González Trevijano i Narváez.

¿Paràlisi?

En dos sentits. El primer és que el Consell de Ministres, el dimarts 7 de juny, hauria de nomenar els dos magistrats que li toca, per mandat de la Constitució, designar. No hi hauria problema a postergar uns dies, diguem, fins al dimarts 14, aquests nomenaments.

Però ara mateix hi ha un buit total. Fonts judicials consultades estimen que el Govern s’ha confiat massa en la voluntat negociadora de Núñez Feijóo i ha deixat de prendre dues decisions rellevants per superar la paràlisi.

La primera: enviar un projecte de llei per modificar la llei orgànica del 2021 per la qual es va prohibir al CGPJ caducat continuar fent nomenaments de magistrats, incloent-hi els magistrats del TC.

I, en segon terme, nomenar ja els dos magistrats que corresponen al Govern per deixar constància que està entossudit a complir la Constitució tot i que d’altres, el PP, no vulguin observar-la.

Progressistes i conservadors

La renovació del TC es fa segons la norma constitucional per ternes. És a dir, que els quatre magistrats que veuran vèncer els seus mandats el 12 de juny pròxim han de ser renovats per quatre més la procedència dels quals és, segons s’ha apuntat, des del Govern i del CGPJ, dos i dos, respectivament.

Però com que el CGPJ té la prohibició legal de nomenar els seus dos candidats –habitualment un del sector conservador i un altre del sector anomenat progressista–, la terna només es renovaria per meitats. Ja va passar excepcionalment en època de l’UCD, quan el Govern va nomenar els seus dos magistrats, els quals van prendre possessió sense que el CGPJ designés els seus perquè no estava constituït, situació que es va ajornar uns mesos.

Problema amb els dos que nomeni el Govern sense que el CGGJ ho faci amb els seus: que la majoria conservadora del TC bloquegi la seva presa de possessió. Perquè el Ple ha de donar el ‘nihil obstat’ a la incorporació dels nous membres. I amb l’argument que s’ha de renovar la terna, la majoria podria frenar la presa de possessió dels magistrats nomenats pel Govern tirant més llenya a l’incendi constitucional.

Qüestió de majories

Si la modificació de la llei orgànica s’hagués elevat al Congrés, la majoria governamental ja tindria la seguretat que el CGPJ podria fer els seus dos nomenaments. Però el govern s’ha adormit.

El president del TC, Pedro González Trevijano, havia descrit una solució per a aquest puzle. Com que la llei orgànica en qüestió està recorreguda davant el TC pel PP i Vox, ¿per què no admetre parcialment en el TC els recursos i declarar inconstitucional només la prohibició al CGPJ de nomenar els dos magistrats del TC, una obligació que està per sobre de qualsevol llei orgànica ja que emana de la Constitució?

Problema: que la majoria conservadora pot orientar-se a declarar totalment inconstitucional la llei orgànica. ¿I què passaria? Que l’actual CGPJ caducat tornaria a prendre vida i començaria una nova onada de magistrats de la corda de la majoria conservadora.

«Això s’assembla a una trampa saducea del PP. Volen declarar inconstitucional tota la llei orgànica del 2021. A partir d’aquell moment, el CGPJ faria els nomenaments pendents al Suprem, els tribunals superiors de justícia per cinc anys més. A més de la clatellada al Govern, pel fet que la seva solució, la llei orgànica que va prohibir fer nous nomenaments hauria vulnerat la Constitució», assenyala una font consultada.

L’estratègia del PP

El fet és que impedir la renovació del TC suposa desconèixer la nova majoria progressista. Perquè amb els dos magistrats nomenats pel Govern més el progressista dels dos magistrats que nomenaria el CGPJ, alterarien després de nou anys la majoria en el TC, cosa que implica un president progressista en el tribunal de garanties.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Tant referent al TC com al CGPJ, l’estratègia del PP ha sigut desconèixer la majoria democràtica en les dues institucions, en línia amb la seva qualificació de cop d’Estat de la moció de censura que el juny del 2018 va fer fora el PP del Govern. No són pocs els que, dins del PP, tenen la temptació de guanyar més temps i mantenir el seu control polític fins que Núñez Feijóo recuperi la Moncloa i, per aquesta via, donar un altre pas de rosca a la judicatura i magistratura per als seus interessos.

La utilitat d’aquesta estratègia s’ha pogut confirmar una vegada més amb la maniobra de projectar una espasa de Dàmocles amenaçadora sobre els indults del procés amb l’‘ara diu blat, ara diu ordi’, quatre mesos després, i gràcies a un canvi de magistrat.