El País Valencià llança una proposta de descentralització de l’Estat

El País Valencià agita el debat sobre el model d’Estat. Una altra vegada. És un dels temes que ha aconseguit un cert lloc a l’agenda estatal i amb el qual torna a generar debat i ressonància (en el centre). El seminari Espanya Polifònica i Desconcentrada ha sigut el marc de presentació d’un informe que planteja una proposta inicial de descentralització d’institucions. Els promotors incidien ahir en la idea de principi de camí, no de final, d’esborrany a completar amb dades econòmiques precises. Però la proposta ja és allà, com a manera de provocar debat i atraure el focus. De sacsejar un assumpte que costa veure des del centre (qualsevol centre, perquè a les autonomies també hi ha centre). La rellevància política de l’acte la reflecteix la presència institucional del prsidentde la Generalitat, Ximo Puig, i del ministre d’Universitats, Joan Subirats, coneixedor del tema en la seva faceta acadèmica.

L’informe contempla idees de desconcentració de seus que han anat sorgint en els últims anys (algunes són clàssiques), juntament amb altres de noves que s’hi han afegit. El valor és passar a formar part ara d’una proposta formal i precisa, tot i que no tancada. L’objectiu del professor de la Universitat de València Juan Rodríguez Teruel, director del seminari i de l’informe, és millorar-lo a partir d’ara amb «arguments tècnics i econòmics de l’impacte i els costos que podria ocasionar».

En la part concreta i valenciana, la proposta és que Ports de l’Estat tingui la seva seu central a València. A més d’això, l’informe de la càtedra universitària Prospect 2030 també suggereix ressituar part del Senat a Barcelona (una altra idea que no és nova). Tampoc ho és que el Tribunal Constitucional porti la seva seu a Cadis (per raons històriques). Així mateix, la proposta valenciana és que el Suprem es relocalitzi a Castella i Lleó i el de Cuentas, a l’Aragó, mentre que el Consell d’Estat seria a Castella-la Manxa. Hi ha, per tant, una voluntat d’equilibri territorial en una nova distribució d’institucions de l’Estat. El plantejament també és crear subseus dels grans museus nacionals (el del Prado i el Reina Sofia) a Múrcia, Cantàbria i Andalusia. En són només alguns exemples.

L’informe, titulat ‘Un país en malla’, argumenta que un dels «pilars» de l’Espanya polifònica és el de «la reconnexió emocional dels ciutadans amb l’Estat».

La proposta de descentralització també té un component d’oportunitat política. És aquesta màxima esportiva que la millor defensa és un bon atac. Es tracta, per tant, de prendre la davantera en un moment de puixança de la ultradreta i de les tesis de la recentralització.

De moment, el Govern ha defensat la descentralització, però només per als organismes de nova creació. La proposta valenciana va un pas més enllà. És una manera d’enfortir l’Estat autonòmic amb nou vigor. Els ponents de l’informe ho justifiquen amb criteris d’eficiència i optimització de l’Administració Pública també, al fer valer en les polítiques el criteri de l’«última milla», el de proximitat màxima al ciutadà.

Ho expressen així en el document: «Resulta necessari que la reducció de la distància que avui s’exigeix entre Estat i societat, entre representants i representats, es traslladi també a la geografia institucional de l’Estat. I això significa assumir una forma realista i pragmàtica de relocalitzar seus institucionals que permetin reflectir la pluralitat de visions i lleialtats en l’àmbit territorial».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La proposta parteix de l’encàrrec que va realitzar Puig en la primera jornada sobre l’Espanya polifònica, l’octubre passat. El cap del Consell va demanar llavors «un debat racional sobre l’assumpte mitjançant evidències i mesures concretes».

L’informe incideix en els desequilibris econòmics actuals entre territoris i també en la concentració de funcionaris de l’Estat a Madrid, davant la qual cosa proposa «edificar una cultura multinivell en la classe política i administrativa» i millorar la representació de l’Estat i la seva Administració amb la societat.