Les claus del decret del Govern sobre el català a les aules

El decret llei deixa clar el rebuig als percentatges de català i castellà a les aules i estableix que el Departament d’Educació validarà els projectes lingüístics de tots els centres educatius de Catalunya –en un màxim de 30 dies–, i eximirà així les direccions de les escoles i instituts de possibles responsabilitats legals.

L’objecte del decret és «fixar els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius públics i dels centres educatius privats sostinguts amb fons públics, a efectes d’establir els aspectes relatius a l’organització de l’ensenyament i l’ús de les llengües oficials en cada centre».

L’article 2 estableix que l’objectiu és que els alumnes aconsegueixin «el domini oral i escrit del català i el castellà al final de l’ensenyament obligatori» amb avaluacions periòdiques cada dos anys com a màxim, que els projectes lingüístics han d’acomodar-se «a l’anàlisi de l’entorn sociolingüístic dels centres, de l’entorn general i dels objectius de normalització lingüística» i queda per escrit «la inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l’ensenyament i l’ús de les llengües».

El Govern ha tancat ja el plàcet dels comuns perquè aquest decret llei sigui convalidat a l’hemicicle català. I és que amb la CUP fora de l’equació sobre el català a les aules, i el PSC en contra d’explicitar el rebuig dels percentatges a les escoles perquè «desafia els tribunals», només els morats es van contemplar com a aliats al Parlament per aprovar el text.

Els anticapitalistes consideren que no s’ha negociat prou amb la comunitat educativa i que tant la llei com el decret «consagra la segregació escolar» per raó de llengua perquè cada centre educatiu en decidirà l’ús atenent a la seva realitat sociolingüística. La proposta cupaire és que el català sigui l’«única» llengua vehicular i que hi hagi un únic projecte lingüístic a totes les escoles i instituts de Catalunya.

El PP i Vox ja han anunciat que portaran el decret al Tribunal Constitucional. Els dos grups poden fer-ho ja que tenen més de 50 diputats al Congrés dels Diputats (els populars en tenen 88 i l’extrema dreta, 52). De fet, els dos partits també presentaran un recurs d’inconstitucionalitat sobre la nova llei que es preveu aprovar al Parlament quan passi el filtre del Consell de Garanties Estatutàries. Vox, a més, es querellarà per desobediència contra els membres de l’Executiu català que considerin «responsables» d’aquest fet, a més de sol·licitar al Congrés dels Diputats l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per intervenir l’autonomia catalana. Ciutadans i el PP, per la seva banda, preveuen portar el conseller Josep Gonzàlez-Cambray a la fiscalia del TSJC perquè estudiï si ha incorregut en algun delicte previst al Codi Penal.

El decret estarà acompanyat de la nova llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’educació no universitària que va ser pactada pel PSC, ERC, Junts i els comuns. Aquesta proposta, que l’hemicicle va avalar tramitar-la per la via ràpida, espera rebre el plàcet del Consell de Garanties Estatutàries, òrgan que analitza la constitucionalitat dels textos. A aquest organisme hi van acudir Vox, Cs i el PPC dijous per dilatar-ne l’aprovació al Parlament –prevista inicialment per divendres passat– i per això no ha arribat a temps perquè sigui vigent abans del 31 de maig, quan va finalitzar el termini donat pel TSJC per executar la seva sentència. De tota manera, amb el decret vigent, s’informarà el tribunal de la tramitació d’aquesta llei que serà aprovada amb majoria suficient (78% dels parlamentaris) en el ple.