Tensió a les aules

Les escoles de Catalunya acreditaran mitjançant un qüestionari que compleixen la normativa lingüística

  • Educació ha enviat aquest matí instruccions «molt clares» a tots els centres educatius

  • Cambray afirma que les direccions queden protegides al 100% i que el TSJC s’haurà d’adaptar al decret llei

Les escoles de Catalunya acreditaran mitjançant un qüestionari que compleixen la normativa lingüística

Anna Mas

5
Es llegeix en minuts
Montse Baraza
Montse Baraza

Periodista

ver +

El Departament d’Educació ha enviat a primera hora d’aquest dimarts, just el dia que venç el termini que va donar el TSJC per impartir un 25% de castellà a les aules, un correu electrònic als més de 5.000 centres educatius de Catalunya amb les instruccions «molt clares», en paraules del conseller Josep Gonzàlez-Cambray, que han de seguir per acreditar que els seus projectes lingüístics compleixen la nova normativa vigent, que és la que marca el decret que el Govern va aprovar dilluns. Educació considera que, amb el decret i les instruccions, els centres queden protegits davant la justícia perquè, i aquí el quid de la qüestió, el decret fixa un nou marc legal que el TSJC haurà de complir.

En aquest correu, el Departament explica que per acreditar que els projectes s’ajusten a la nova normativa, les direccions hauran d’accedir a un aplicador i respondre un qüestionari de set preguntes. Les escoles tenen ara un marge de 30 dies, és a dir, tot el mes de juny, per respondre a aquest qüestionari. La Inspecció del Departament contactarà amb tots els centres per assessorar-los en el procés.

Si totes les respostes del qüestionari són afirmatives, això significarà que el projecte lingüístic és correcte i el Departament, a través de la Inspecció, el validarà com a tal. Si alguna de les respostes és negativa, aquests centres tindran un curs –el 2022-23– per adequar el seu projecte a la normativa vigent. «Hauran d’adaptar el projecte, passar-lo per a la seva aprovació al Consell Escolar, remetre’l als Serveis Territorials i, d’allà, a Educació per a la seva validació», ha detallat aquest dimarts Cambray, que ha apuntat que aquest procés s’haurà de fer durant «els primers sis mesos» del curs que ve.

Les direccions hauran de contestar, per exemple, si el projecte lingüístic preveu que el català és la llengua d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut, o si preveu un ús curricular i educatiu tant del català com del castellà o si té en compte la realitat sociolingüística del centre. També pregunta –i aquí apunta als 47 centres que actualment tenen aules on s’apliquen sentències del TSJC que fixen el 25% de classes en castellà– si s’evita la utilització de percentatges en l’ensenyament i l’ús de les llengües.

Amb la validació última per part del Departament, el Govern considera que queda clar que és la conselleria, amb Cambray al capdavant, la responsable última davant la justícia. «Educació assumeix tota la responsabilitat sobre la legalitat dels projectes lingüístics», ha emfatitzat el conseller, que considera que «les direccions queden protegides al cent per cent davant les ingerències dels tribunals». «Fem d’escut jurídic», ha assenyalat.

Segons el decret que aquest dilluns va aprovar el Govern, el Departament d’Educació és l’encarregat de validar els projectes lingüístics dels centres, i el conseller, Josep Gonzàlez-Cambray, n’és el responsable últim davant la llei. D’aquesta manera, el Govern descarrega els docents de qualsevol responsabilitat davant la justícia en aquesta qüestió.

«Els professors no poden triar la llengua»

La instrucció també posa èmfasi en el fet que les direccions hauran de vetllar perquè el projecte lingüístic del centre s’aplica realment. Així, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, ha advertit que «els professors no poden triar la llengua amb la qual fan la classe. Han d’utilitzar la llengua que marqui el projecte lingüístic del centre». I ha anunciat que Inspecció vigilarà perquè sigui així. «Inspecció farà seguiment perquè es compleixi el projecte, ja sigui a través de visites ordinàries, a través del pla d’impuls de l’ús del català o de plans específics». Una instrucció que al·ludeix a la situació detectada en molts centres, majoritàriament de secundària, en què els docents utilitzen el castellà per impartir les seves matèries.

En aquest sentit, el conseller ha remarcat que el decret i les instruccions compleixen la promesa del Govern de protegir el català i el model d’escola catalana. Així mateix, ha apuntat que la normativa garanteix l’aprenentatge tant en català com en castellà i les plenes competències de l’alumnat en les dues llengües. «Soc aquí per garantir l’aprenentatge de l’alumnat», ha insistit. Cambray no ha volgut respondre si les instruccions suposen una obediència o una desobediència al TSJC.

Prou mesures

El Departament i el Govern consideren que el TSJC considerarà suficients el decret i aquestes instruccions. «Les instruccions són adequades al decret llei, que és la nova normativa vigent», ha insistit Cambray, que considera que a partir d’ara les sentències del TSJC s’hauran d’ajustar a aquesta nova normativa. «Tenim una nova legalitat que diu que no hi ha percentatges. El tribunal haurà de complir la nova legislació», ha afirmat.

I ha anat més enllà a l’anunciar que els serveis jurídics del Departament revisaran la situació dels 47 centres on s’aplica el 25% de castellà a les aules perquè s’ajustin a aquesta nova normativa.

Notícies relacionades

No ho tenen tan clar entitats com Òmnium Cultural, que ha demanat al Govern alternatives en cas que aquestes mesures (la nova llei del català, el decret i les instruccions) no siguin suficients. «Cal tenir un pla B, un pla C i un pla D per assegurar-nos que les urpes dels tribunals queden fora de les escoles», ha assenyalat el president de l’entitat, Xavier Antich.

Per la seva banda, l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) ja ha anunciat que l’1 de juny, si les instruccions enviades als centres no compleixen l’exigit per la sentència, presentarà un escrit davant el TSJC denunciant la desobediència i demanant mesures d’execució immediata de la sentència. «El termini del 31 de maig segueix vigent i, en cas que aquell dia els alumnes catalans no estiguin rebent almenys un 25% de la seva docència en castellà, s’estarà produint una fallida de l’estat de dret que haurà de ser reparada immediatament», assenyala l’entitat que presideix Ana Losada.