El Govern rebutja la proposta de Puig i només traurà de Madrid les seus dels nous organismes

Les seus ja assentades de les institucions de l’Estat no es mouran de la seva ubicació actual. Només es trauran de Madrid aquells organismes «de nova creació». El Govern de Pedro Sánchez ha estat defensant aquesta tesi en els últims mesos i, de fet, així ho ha regulat. No preveu canvis en el seu full de ruta, per molt que el president valencià, Ximo Puig, abraci (i vagi cap a) una descentralització molt més profunda i simbòlica.

Aquest dimarts, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu i responsable de Política Territorial, Isabel Rodríguez, va contestar a la proposta del baró socialista. Les declaracions de Puig s’emmarquen en un «context acadèmic», lògic mentre l’organització territorial de l’Estat «ha donat i dona per a molta anàlisi acadèmica». «Nosaltres el que el valorem és en un context de desconcentració de l’administració en aquells organismes de nova creació i que no afecten l’estructura essencial de l’Estat», va al·legar. Rodríguez, per tant, era clara en el seu plantejament. Res de canviar d’ubicació el Senat o el Tribunal Constitucional. «L’Estat de les autonomies, que reivindica aquest Govern, ha donat progrés a Espanya, ha donat desenvolupament, ha propiciat una cohesió social més gran, i ara estem en una part de perfeccionament, per la qual aquest Govern també advoca, amb fórmules de cogovernança que s’han intensificat com mai», va afirmar.

La portaveu va defensar que la desconcentració sí que és «un compromís d’aquest Govern», que ha anat desplegant des del seu naixement, «en un esforç per cohesionar més Espanya», «aproximar l’Administració al territori», i fer-ho amb organismes que estiguin, al seu torn, en contacte amb el sector privat, per atraure inversions en zones diferents a la capital. En suma, l’aposta de l’Executiu és vertebrar el territori disseminant noves institucions i entitats, però no desplaçant les que ja estan assentades.

L’‘Espanya polifònica’

Puig fa molt temps que agita el debat de la descentralització d’Espanya i va remoure de nou l’aigua aquest dilluns, en la clausura del seminari ‘Espanya polifònica i desconcentrada: un país amb forma de malla’, organitzat per la càtedra Prospect Comunitat Valenciana. El president planteja, per exemple, que RTVE realitzi els debats electorals a la seva comunitat o que el 12 de Octubre surti de Madrid, mentre que el document acadèmic suggereix traslladar Ports de l’Estat a València, part del Senat a Barcelona, el Tribunal Constitucional a Cadis o crear seus del Museu del Prado i del Reina Sofia a Múrcia, Andalusia o Cantàbria. A Castella i Lleó es relocalitzaria el Suprem i a Castella-la Manxa, el Consell d’Estat.

Notícies relacionades

Sánchez prescindeix dels seus puntals en el Govern i reforça el PSOE

Hi ha menys de 2.500 pisos de lloguer a prop dels municipis afectats

El Consell de Ministres va aprovar el 22 de març passat el reial decret que estableix el procediment pel qual es dilucidarà quin municipi consegueix la seu física de les noves entitats del sector públic institucional estatal, i també els nous departaments o subseus dependents d’entitats ja existents. Així, es crea una comissió consultiva per triar seu (a tall de concurs) que presideix la mateixa ministra de Política Territorial i de la qual formen part diversos ministeris. Aquesta comissió elaborarà un informe dels requisits que hauran de tenir-se en compte per a la designació de la seu i realitzarà un dictamen que analitzarà les candidates que poden allotjar el nou organisme i elaborarà un informe anual al Consell de Ministres. El Govern, de manera col·legiada, adoptarà l’acord, que es publicarà en el BOE, en el termini màxim de sis mesos des de l’inici del procediment.

Però hi ha una altra raó per la qual l’Executiu no vol moure institucions ja consolidades, com reconeixen a l’equip de Rodríguez: vol estalviar-se conflictes amb els funcionaris. El ple de la Sala Contenciosa Administrativa del Suprem va anul·lar el novembre del 2006 el trasllat de la seu de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) de Madrid a Barcelona, mudança que havia impulsat el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. El Suprem va estimar els recursos de la Comunitat de Madrid i d’un grup de treballadors, al considerar insuficients els informes emesos en el procediment d’elaboració del reial decret que havia ordenat el canvi de seu.