Spottorno, excap de la Casa del Rei, avisa Felip VI que pot acabar sent «irrellevant»

Spottorno va fer aquestes reflexions dilluns a la tarda en una taula rodona organitzada a Madrid per la Fundació Independent que tenia com a títol «La monarquia espanyola contemporània: de Joan Carles I a Felip VI». Per a l’excap de la Casa, el «progressiu arraconament de la Corona» és un «problema» que pot conduir a la «irrellevància» de la institució. «L’únic que el pot corregir és el Govern. La monarquia, sense el suport del poder polític, governant i oposició, sense el suport de les forces polítiques, té una vida molt fràgil, molt poca defensa i li pot passar que, al final, de tanta prudència i per anar tant amb compte per no extralimitar-se en res i no rebre un petit copet al cap per part del Govern, acabi sent irrellevant. I això és el principi del final», va advertir.

L’«obsessió» del Rei

El diplomàtic, que ha treballat 12 anys a prop de Felip VI, primer com a secretari general i després com a cap de la Casa, assegura que l’«obsessió» del Monarca és «regnar bé». Com a Rei, va dir, sap que «regnar significa molts anys, és una cosa a llarg termini, amb circumstàncies diferents, presidents del Govern d’un i un altre signe, una societat canviant...». «Ell entrega ànima i vida al que fa», va continuar.

Segons la seva opinió, té una «capacitat de treball», un «bon sentit comú» i una «sobrietat en les formes que, en contrast amb el seu antecessor, no és mala cosa». Felip VI, va continuar, «podria ser molt millor utilitzat» pel Govern, que és el que «estimula, decideix, organitza i en ocasions imposa al Rei un determinat viatge». En aquest sentit, Spottorno va lamentar la «pèrdua de visibilitat a l’estranger». «És una llàstima. Es pot utilitzar millor», va afegir.

Una institució «indefensa»

En el col·loqui, que va discórrer al pis 14è d’un edifici amb vistes privilegiades a la plaça de Colón, tant Spottorno com els altres dos ponents, l’exministre de Defensa Eduardo Serra i Luis María Cazorla, lletrat de les Corts i autor de diversos llibres sobre la monarquia espanyola, van coincidir a assenyalar la «indefensió» de la institució. «Sense el recolzament del Govern de torn, duraria molt poc», va afirmar l’excap de la Casa, que veu en els atacs a la monarquia «una excusa» per mirar de «sabotejar, desacreditar i liquidar el règim constitucional del 1978». La situació «té mala solució», va opinar, perquè veu dos contendents molt diferents: d’una banda «un poder poder mediàtic i polític» i, de l’altra, una institució que té «lleugeres defenses».

En la mateixa línia, l’exministre Serra va afirmar que veu «molta gent interessada a desestabilitzar Espanya» i que, si hi ha tantes crítiques a la Corona, és perquè és «la clau de l’estabilitat». «Potser a Vladímir Putin li interessaria que fos una mica menys estable Espanya i així ens ho va demostrar en els esdeveniments del 2017 a Catalunya», va apuntar. «S’ataca la monarquia perquè s’ataca la Constitució del 1978 sense cap dubte», va concloure Cazorla.

Quan el col·loqui portava una hora, el moderador, el doctor en Economia Aldo Olcese, va llançar la pregunta als tres intervinents: «¿La monarquia contemporània s’ha vist perjudicada per la recent visita del rei emèrit?». «Jo crec que la resposta honrada és que sí [...] S’ha vist perjudicada per la visita», va contestar Spottorno. El diplomàtic va declarar que el «soroll mediàtic, el soroll polític, l’aprofitament sectari» són «sempre molt negatius per a una institució que ha d’estar tranquil·la i poc visible en alguns aspectes d’aquest tipus».

Que visqui «on vulgui»

L’excol·laborador de Joan Carles I demana «sentit comú» al «triangle» format per l’excap d’Estat, la Zarzuela i el Govern per gestionar aquesta crisi i avisa que seria «catastròfic» que morís a l’estranger. L’auditori, compost per unes 200 persones, van aplaudir les seves paraules. El diplomàtic espera que l’emèrit pugui viure «on vulgui» i «residir a Espanya quan vulgui» i defensa que pugui fer-ho en un «espai públic de Patrimoni Nacional o Patrimoni de l’Estat».

Tant Spottorno com Serra i Cazorla van coincidir que va ser un error que l’emèrit se n’anés a viure a Abu Dhabi l’agost del 2020, tot i que cap va abundar en el motiu pel qual va prendre aquesta decisió: les nombroses informacions sobre la seva fortuna oculta. La referència més directa va ser la que va utilitzar el moderador quan va parlar d’«algunes faltes d’exemplaritat» en les «activitats sentimentals i econòmiques» de Joan Carles I. Va passar de puntetes sobre aquestes informacions abans de preguntar: «D’acord, ell té la responsabilitat, però ¿on són els presidents del Govern que no van posar límits a aquesta falta d’exemplaritat?». Serra va explicar que li consta que hi ha hagut «reconvencions» al rei Joan Carles I de «personalitats molt importants», però que aquestes crítiques «no surten als diaris». «Aquestes coses, per essència, són discretes. Jo no crec que no se l’hagi intentat frenar. Però l’intentes frenar i et diu que no i ¿què és el següent?», es va preguntar.

Notícies relacionades

El rei Felip VI fa públic un patrimoni de 2,5 milions d’euros

Felip VI reflexiona sobre si renuncia a la inviolabilitat en els actes privats

Per la seva banda, Spottorno va explicar que els assessors de la Casa poden «animar» o «aconsellar» el rei, però amb limitacions ja que són nomenats i cessats per ell. «En canvi, el president del Govern té altres nivells d’autoritat [...] I el ministre que ratifica [els seus actes], també. Sobretot el ministre d’Exteriors, que té molta mà en la capacitat de representació d’Espanya per part del Rei, té condicions per suggerir-li, dir-li, fer-li. Fer determinades coses i no fer-ne d’altres», va assegurar.

Spottorno va ser clau perquè Joan Carles I prengués la decisió d’abdicar, el juny del 2014, i la va organitzar durant mesos amb molt sigil. També va exercir un paper rellevant quan, dos anys abans, el monarca va demanar perdó després de la cacera a Botswana. Alguna de les reflexions del diplomàtic es remuntaven als delicats moments del regnat de l’emèrit. «Als Reis cal procurar dir-los la veritat en la mesura que un estigui en condicions de fer-ho i deslliurar-los de les trampes, dels possibles errors. No sempre s’aconsegueix, no sempre ells mateixos ho eviten –va admetre–, però jo crec que aquest és el comportament que ha de tenir el ciutadà i la societat civil en aquest sentit amb la monarquia.