Feijóo i Arrimadas s’alien per primera vegada per donar la batalla lingüística a Catalunya

El decret llei aprovat per la Generalitat per incomplir la sentència judicial que obliga a impartir un 25% de les classes en castellà a totes les escoles catalanes tindrà resposta de l’oposició. El PP i Ciutadans fa diversos dies que estan en contacte i presentaran un recurs d’inconstitucionalitat conjunt. La iniciativa parteix d’Inés Arrimadas després que el seu partit ja encapçalés un front comú la setmana passada amb l’aprovació d’una nova llei sobre el català pactada entre ERC, Junts i el PSC.

Ciutadans va demanar recolzament a Vox (es necessiten dos grups al Parlament) per portar aquesta reforma al Consell de Garanties Estatutàries i aquesta iniciativa va ser el que va provocar un retard en l’aprovació de la llei, al qual la Generalitat ha contestat impulsant aquest decret en un consell extraordinari. Les converses que ja s’estaven produint entre els populars i els taronges sobre un possible recurs conjunt per a la nova llei, que tenia el beneplàcit dels socialistes catalans, es traslladaran ja al decret.

Fonts de les dues formacions confirmen a aquest diari que les direccions dels grups al Congrés ja han començat contactes i el pas següent serà decidir les persones que s’ocuparan de la redacció del recurs. Ciutadans va sol·licitar ajuda parlamentària al PP, perquè es necessita un mínim de 50 diputats per impulsar un recurs al Tribunal Constitucional. La sorpresa per a la formació taronja ha vingut per Vox, que s’ha negat a repetir la fórmula de pacte davant el Consell de Garanties. Sense la seva participació no és possible aquest recurs, ja que el PP no té grup propi al Parlament.

El mateix Alberto Núñez Feijóo va assegurar des de Rotterdam, en el seu primer viatge internacional com a líder del PP en el marc del congrés dels populars europeus, que es plantejava aquest recurs «davant un Govern que prefereix l’aliança amb ERC que el compliment de les lleis a Catalunya». «Hem de reaccionar», va assegurar el dirigent gallec sense fer més concrecions. A Génova, no obstant, confirmen que el PP té decidit donar aquesta batalla i que consideren «una cosa positiva fer-ho junt amb Ciutadans».

El partit taronja és pioner en aquestes iniciatives a Catalunya. El seu creixement electoral més important a la comunitat va arribar amb Arrimadas el 2017, quan va guanyar les eleccions autonòmiques (combatent l’independentisme, però també denunciant la inacció del PP i el PSOE durant moltíssims anys), però sense prou suma per desbancar els nacionalistes del Palau de la Generalitat. En tot cas, alguns dirigents taronges consideren que l’interès del PP per actuar conjuntament en aquest assumpte té a veure, precisament, amb la «seva trajectòria de passivitat» davant la immersió lingüística.

El que en l’entorn de Feijóo tenen clar és que donar aquesta batalla no xoca amb el «bilingüisme cordial» que defensa el nou president nacional del PP i que ell mateix va assegurar que serà «el que implementarà a Catalunya». Ciutadans mostra dubtes al respecte. Ja ho va fer fa uns dies després de l’error del coordinador general del PP, Elías Bendodo, que va afirmar que Espanya era un «Estat plurinacional» al defensar les diferents nacionalitats recollides a la Constitució. 

El PP va girar full de la polèmica amb un missatge aclaridor del líder: «És una obvietat que no és un Estat plurinacional; no ho serà mai». Però el partit taronja va aprofitar la polèmica per defensar una reforma constitucional que elimini de l’article 2 les diferències entre nacionalitats i regions.

Primer acord de l’era Feijóo

Notícies relacionades

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Sánchez es querella contra Aldama per "dret a l’honor"

Malgrat les diferències que continuen separant el PP i Ciutadans, aquest recurs d’inconstitucionalitat suposa la primera estratègia conjunta de l’‘era Feijóo’. Abans que els ponts es destruïssin, sota la direcció de Pablo Casado, els dos partits van arribar a compartir una coalició preelectoral, la del País Basc, que va posar fi al lideratge d’Alfonso Alonso. La intenció de col·laboració va ser constant fins a la moció de censura de Múrcia, la repetició electoral a Madrid i l’OPA feta des de Génova per fitxar càrrecs de Ciutadans per tot Espanya.

Com va publicar aquest diari, Feijóo ja va manifestar a Arrimadas el final d’aquesta relació hostil amb el seu partit i li va garantir «joc net» i el final de maniobres del passat amb què el líder gallec mai no va estar d’acord. El que encara no s’havia vist era un acostament d’aquestes característiques. La unió dels dos grups parlamentaris per donar la batalla lingüística a Catalunya suposa una nova fita en la relació de les dues formacions.