Sánchez confirma la pròrroga de l’escut anticrisi per tres mesos més i desafia el PP a recolzar-lo

Sempre Pedro Sánchez va obrir la porta a estirar el decret llei de mesures de resposta a la guerra d’Ucraïna. Aquest dimarts, des de Brussel·les, ho donava pràcticament per fet i finalment aquest dimecres, davant diputats i senadors del seu grup en el Congrés, ho va confirmar: el Govern prorrogarà per tres mesos, fins al 30 de setembre, el paquet anticrisi, amb l’argument que el Govern, com va fer en la lluita contra la pandèmia de la covid-19, continuarà «protegint» famílies i empreses. I, immediatament, va llançar la pilota a la teulada del PP: «A veure si tenim més sort i els que diuen que estimen Espanya ho demostrin estimant els espanyols i aprovant mesures que són bones per als espanyols». L’Executiu va patir per veure convalidat el text a finals d’abril, per la deserció d’ERC i dels populars d’Alberto Núñez Feijóo.

Falta per saber si el bipartit introduirà canvis en el reial decret llei que va entrar en vigor el 31 de març, però de moment el que suposa l’anunci del líder socialista és la prolongació de les mesures més importants contingudes en aquest, com la rebaixa dels 20 cèntims per litre de combustible, la limitació de la pujada dels lloguers al 2%, l’extensió del bo social elèctric, l’augment de l’ingrés mínim vital o les ajudes als sectors més afectats per la contesa a Ucraïna. El Consell de Ministres haurà d’aprovar la pròrroga del decret i el Congrés haurà de donar-li suport en un termini màxim de 30 dies. O sigui, que la Cambra haurà de pronunciar-se, previsiblement, al juliol, abans de l’aturada estiuenca.

L’anunci era la fogonada d’un llarg discurs, d’uns 50 minuts, davant diputats i senadors socialistes. El segon davant d’ells d’aquest curs, perquè l’anterior va ser a primers de setembre, en l’arrencada de l’últim període de sessions del 2021. La justificació era òbvia: es compleixen aquest 1 de juny quatre anys de la moció de censura que el va portar a la Moncloa, quatre anys des que va tombar Mariano Rajoy, però el missatge, no obstant, era més profund, ja que Sánchez sobretot va perseguir calmar els seus companys, arengar-los en un context complicat per al partit, amb unes perspectives a la baixa i unes enquestes desastroses en el seu fins ara territori fetitxe, Andalusia.

Notícies relacionades

Els contractes de l’OTAN que critica Podem van ser autoritzats pel Consell de Ministres

Sánchez demanarà a la UE més ambició en mesures per abaixar el preu de llum

El PSOE, com ja relatava aquest diari, no pot ocultar la seva preocupació. El president va recordar al grup que el Govern ha aprovat mesures «formidables», ha tirat endavant avenços «impensables», que ells, que són els «ambaixadors» de l’Executiu, han de vendre a l’opinió pública, explicar. I també han, va convenir, d’oblidar-se del «soroll» que, segons el seu parer, patrocina la dreta però que també genera el seu Gabinet i la soferta negociació parlamentària de cada iniciativa.

#ÚLTIMAHORA | Sánchez anuncia que "el Gobierno prorrogará el plan de respuesta a la guerra tres meses más" e insta a la oposición a apoyarlo: "A ver si esta vez tenemos más suerte y los que dicen que aman a España lo demuestran aprobando medidas que son buenas para los españoles" pic.twitter.com/XDYRpGtXnN

— Europa Press (@europapress) 1 de junio de 2022

«Espanya avança»

Sánchez va posar èmfasi una vegada i una altra que els seus han de lluir «amb orgull» que pilota Espanya des de fa quatre anys un Govern «social i exemplar». L’1 de juny del 2018 es va tancar «un temps fosc» i es va obrir pas «una nova etapa política», es va posar fi a un Govern, el de Rajoy, «sentenciat», gens «exemplar», que «va utilitzar les institucions per tapar les seves vergonyes, els seus escàndols i per perseguir els seus adversaris», que no tenia «veu a l’escenari internacional», que va utilitzar la majoria absoluta que va conquistar el 2011 per «engrandir les bretxes de desigualtat i de discòrdia». La moció de censura, que va guanyar amb majoria absoluta, «legítima», «va reforçar les institucions i la democràcia espanyola».