El PP es llança a consolidar el canvi en el fortí socialista andalús en una baralla amb eco nacional

La meitat dels andalusos cridats a les urnes el 19 de juny van néixer després de 1980. No han conegut cap altra realitat política que el PSOE a la Junta d’Andalusia. La mimesi entre la Junta i el PSOE era total. Fins fa tres anys i mig. En les últimes eleccions, al desembre de 2018, van portar contra pronòstic el canvi polític al Govern andalús. Va ocórrer amb la suma inesperada de les tres dretes gràcies a un bipartit de PP i Cs amb l’aliança externa de Vox des del Parlament.

Aquest és el punt d’inici real d’aquestes eleccions andaluses que obriran les urnes el diumenge 19 de juny. Després de 37 anys ininterromputs del PSOE a Andalusia, el canvi polític s’ha consolidat en aquesta legislatura. Els andalusos estan cridats a dir si estan o no contents amb aquest canvi polític i tot apunta que sí que ho estan, segons el que diuen les enquestes, que fotografien una societat que ha virat cap al centredreta després de dècades amb biaix d’esquerra.

El que diguin les urnes andaluses tindrà un eco important en la política nacional. El flamant líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, enfronta per primera vegada unes eleccions des de la presidència del seu partit. El president del Govern, Pedro Sánchez, mesura el seu desgast en el que era un fortí inexpugnable del PSOE. Una victòria del PP a Andalusia instal·laria la idea de canvi de cicle polític a Espanya. Vox ha posat tota la carn al rostidor per traslladar que no és un partit ‘outsiders’, sinó de govern, i vol demostrar que pot gestionar per ajudar Santiago Abascal a arribar a la Moncloa. Cs s’hi juga la seva supervivència. El naufragi dels taronges és inevitable, però si aconsegueix mantenir-se en ell Parlament andalús i fins i tot en el Govern guanyarà temps per a Inés Arrimadas.

Les esquerres acudeixen dividides i en una confluència, Per Andalusia, que reuneix IU, Podem, Més País i altres forces andalusistes i que va demostrar, abans de néixer, la gàbia de grills que haurà d’embridar Yolanda Díaz en el seu projecte polític Sumar. La vicepresidenta participarà ben poc en la campanya i ha volgut mantenir al marge el seu futur d’Andalusia, però els problemes de convivència a l’esquerra ja s’han manifestat en les andaluses. Al seu costat va Teresa Rodríguez, al capdavant d’Endavant Andalusia, sense recursos econòmics però amb forta presència a les xarxes. L’única que, de moment, planta cara de cara a la líder de Vox, Macarena Olona, amb un discurs burleta però ferm contra l’extrema dreta.

El PP, des del Govern

El PP parteix per primera vegada ocupant la presidència del Govern i és favorit sens dubte. El 2012 ja era assenyalat com a vencedor i va guanyar, però amb 50 diputats no va poder governar. Els sondejos situen ara el president Juan Manuel Morenoben a prop de la majoria absoluta. Però no tindrà fàcil formar govern. Els sondejos més optimistes indiquen que necessitarà prestats entre deu i cinc vots. Dependrà de l’abstenció de Vox. L’aspiració del PP és formar un Executiu monocolor i la de Vox és convertir la seva candidata Olona en vicepresidenta de la Junta d’Andalusia. És la pugna oberta entre el centredreta i l’extrema dreta. El PSOE ja ha deixat clar que no es planteja una abstenció en cas que el PP necessiti alguns vots per aïllar l’extrema dreta. Si el PP surt a demanar el vot útil i Moreno reclama una empenta per a una majoria en solitari, el PSOE surt a advertir que votar al PP és ficar Vox en el Govern.

Moreno ha aconseguit, en aquests anys, forjar-se una imatge de polític de centre i moderat i ha treballat a consciència aquest perfil que té l’aprovació fins i tot dels votants socialistes. Es presenta amb la «marca Juanma», per sobre de les sigles del PP, i en tàndem perfecte amb el seu líder nacional, Feijóo. El PP, que governa amb el pitjor resultat de la seva història a Andalusia (26 dels 109 diputats de la Cambra), absorbirà gairebé al complet els vots dels seus socis de coalició, Cs, i aspira a eixamplar la seva base electoral pel centreesquerra, cridant els socialistes desencisats amb el Govern de Pedro Sánchez i les aliances amb Podem, ERC o Bildu, a dipositar la seva confiança en l’actual president de la Junta. Moreno també compta amb l’aprovació dels votants de Vox en els últims comicis i confia a recuperar vot a la seva dreta i frenar aquesta fuga. La seva campanya serà presidencialista, educada, amable i defugirà el soroll i el cos a cos al qual el vol arrossegar l’extrema dreta. Ha copiat estratègies clàssiques del PSOE a Andalusia amb una elevada dosi de propaganda, autoestima i agafant banderes com l’andalusisme, defensant els interessos andalusos per sobre de les sigles.

Una esquerra desmobilitzada

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El PSOE assegura que surt a guanyar, però la seva veritable aspiració és no baixar del resultat que va deixar Susana Díaz, el més baix de la història del PSOE en la comunitat, amb 33 diputats. La clau estarà en la mobilització. Per sobre del 40% de votants asseguren que no saben encara que votaran i decidiran durant la campanya. La majoria són electors d’esquerra, mostren les enquestes. Els socialistes han d’il·lusionar un bon grapat de fidels que van decidir quedar-se en l’abstenció en les últimes andaluses. Llavors es van deixar al camí 400.000 vots que van permetre el gir polític. Mesos més tard, bona part d’aquest electorat andalús sí que va agafar la papereta de Pedro Sánchez en les generals. Amb aquest factor juga el PSOE per defensar que sí que pot millorar els seus resultats. Espadas, que s’estrena com a candidat i és poc conegut entre els electors, després d’abandonar l’alcaldia de Sevilla i amb la benedicció de Ferraz, no pot permetre’s baixar la marca de la seva antecessora. Hi ha un altre factor que no controlen els partits: la irrupció de plataformes de l’Espanya Buidada. A la província jaenesa, socialista per excel·lència, Jaén Mereix Més podria esgarrapar vots al PSOE.

En les últimes eleccions andaluses va sorprendre Vox. Ningú va pronosticar la irrupció de l’extrema dreta en les institucions amb aquesta força. El partit d’Abascal va entrar al Parlament andalús amb 12 diputats. Els sondejos assenyalen que podrien arribar a 21 aquestes eleccions. Està per veure l’«efecte Olona», portada des del Congrés i empadronada a Salobreña (Granada) pel seu partit, tot i que mai ha viscut realment en la comunitat andalusa, i impulsada a conquerir la Junta. L’estratègia dissenyada implica la penetració de Vox en el medi rural andalús, tradicional graner del PSOE. Els andalusos diran fins on estan disposats a consagrar l’extrema dreta a Espanya. A Castella i Lleó ja governen. A Andalusia aspiren a aconseguir-ho. El perfil de la seva candidata no se sap si es penalitzarà en una campanya que està sent més andalusista que mai, amb tots els partits en ferma defensa de la bandera blanca i verda.