¿Què es juga cada partit en les eleccions d’Andalusia 2022?

El 19-J no pinta del tot bé per al PSOE, i a Ferraz i els territoris, i a la mateixa federació andalusa, la joia de la corona del partit, assumeixen que falta tensió electoral, tot i que s’observa una «mobilització creixent» els últims dies. L’esperança és que passi com a Castella i Lleó, que la campanya es vagi animant i que faci aixecar les expectatives del PSOE. 

Com remarquen des de la cúpula i l’equip del candidat, Juan Espadas, la clau està en l’activació dels indecisos, i que aquest mig milió de votants que no va optar per Susana Díaz el 2018 però que sí que va apostar per Pedro Sánchez en les generals que van venir a continuació, agafi la papereta socialista: «L’èxit està en la mobilització». Al PSOE-A remarquen el cos a cos amb els ciutadans, aquests «no defugen, no rebutgen», cosa que sí que van detectar en les últimes autonòmiques. «Hi ha marge de creixement», observen des de Ferraz, on esperen que almenys Espadas mantingui els 33 escons actuals i que fins i tot millori aquesta marca. Caure per sota el llindar psicològic dels 30 diputats revifaria el sentiment de crisi i qüestionaria el líder i candidat. Sánchez, en una tasca més pròpia de ‘coach’, cridava aquest dimecres els seus diputats a ser «ambaixadors» de la gestió de Govern. Per aquesta tasca d’heralds, sobre el terreny, el PSOE compta amb el seu exèrcit d’alcaldes: 458 del total de 785 ajuntaments. També seran clau els dos debats, el 6 i el 13 de juny, a TVE i Canal Sur.

Ferraz intentarà, tanmateix, que el 19-J no taqui la legislatura de Sánchez, insistint que no obre cap cicle electoral. Però, si el partit firma un desastre a les urnes, hi haurà agitació. I ja se sent que es necessitarà un revulsiu, potser un canvi en el Govern, com demanen molts quadros, per vitaminar un PSOE en hores baixes.

Juanma Moreno (PP) inicia la campanya amb les enquestes de cara i un objectiu: treure més escons que tota l’esquerra junta per necessitar només l’abstenció de Vox i continuar de president. El seu desig és que la ultradreta, en aquest cas, li faciliti la investidura gratis, però això s’ha de veure. Els populars volen repetir el model d’Isabel Díaz Ayuso, que governa en solitari a Madrid, i fugen de la fórmula de Castella i Lleó, on per primera vegada comparteixen poder amb els de Santiago Abascal.  

Un dels èxits de què està més orgullós Moreno és «haver governat tres anys i mig» i haver aconseguit «no fer por al votant socialista en una comunitat sociològicament socialista». L’enquesta d’‘El País’ d’aquesta setmana detecta el transvasament d’un 10% de votants del PSOE al PP, una dada que han celebrat a la seu de Génova i que anima el candidat a aprofundir el perfil moderat i centrista que ell s’ha intentat forjar a Andalusia i que Alberto Núñez Feijóo ha representat a Galícia durant 13 anys.

L’ara màxim líder del PP aspira que aquestes eleccions siguin la seva catapulta cap a la Moncloa i es converteixin en el primer triomf del nou cicle polític que seguirà amb les municipals i la majoria de les autonòmiques el maig de l’any que ve. Després, si Pedro Sánchez esgota la legislatura, arribaran les generals.  

Feijóo té previst recolzar la campanya amb una gira pròpia per sis de les vuit províncies andaluses i ha confirmat que coincidirà amb Moreno en l’acte central del dia 11 a Antequera (Màlaga).

Es van enfonsar a Catalunya (febrer del 2021) i Castella i Lleó (febrer del 2022) i van desaparèixer de l’Assemblea de Madrid (maig del 2021). Ara les previsions per Andalusia no són millors i el PP somia emportar-se la majoria dels 21 escons que els taronges tenen a la Junta. Juan Marín, vicepresident de Juanma Moreno, es lamenta de no haver pogut rendibilitzar davant els andalusos el seu propi càrrec i el de cinc conselleries més que els liberals han ocupat els últims tres anys i mig. 

Moreno ha revelat que, aquestes últimes setmanes, va intentar convèncer Marín que ell i altres polítics de Ciutadans es podien integrar com independents en les llistes del PP en aquestes eleccions, però els liberals ho van descartar.

Els taronges passen per un moment delicat tàcticament perquè, mentre el candidat i vicepresident ha defensat durant anys un discurs andalusista, Inés Arrimadas va irrompre fa uns dies amb la reforma de l’article 2 de la Constitució per anul·lar el terme «nacionalitats», emulant Vox.

Les eleccions andaluses seran el punt de partida del front ampli que prepara Yolanda Díaz. I Per Andalusia, el possible germen de la futura aliança política que el sostingui. Malgrat les difícils negociacions, Podem, IU, Més País, Equo, Aliança Verda i Iniciativa pel Poble Andalús es presentaran junts als comicis seguint les directrius llançades per la vicepresidenta segona del Govern sobre la recerca de la unitat, tot i que dins la coalició admeten que les topades de les últimes setmanes poden ser un llast per als seus resultats. 

Fonts pròximes a la candidata de Per Andalusia, Inmaculada Nieto, expliquen que la intenció és centrar la campanya en els problemes andalusos i intentar allunyar el focus de les dinàmiques nacionals. No obstant, reivindicaran l’acció d’Unides Podem i, principalment, de Díaz en el Govern de coalició. Assumeixen que revalidar els 17 diputats de les anteriors eleccions és complex, però en l’aliança confien a aconseguir-ne entre 8 i 12.

Vox ha apostat fort a Andalusia i ha posat un dels seus actius més coneguts en el terreny de joc. Macarena Olona, fins ara coportaveu al Congrés, té la missió de revalidar a Andalusia el pacte de Govern que van firmar els ultres amb el PP a Castella i Lleó fa uns mesos. S’ha acabat l’època en què el partit d’extrema dreta oferia el seu recolzament gratuït als conservadors. A més, el Parlament andalús és una de les principals icones de la formació, ja que va ser la primera institució en què van aconseguir representació –12 diputats– el 2018. Ara, fonts de la direcció nacional confien a triplicar aquesta xifra i ser indispensables per als conservadors.

Olona, que va salvar la seva candidatura després que es posés en dubte el seu empadronament a Salobreña (Granada), ha centrat els seus discursos a denunciar les tàctiques del PP i el PSOE, erigint-se com el «canvi real». La dirigent ultra ha posat el focus de la campanya en la immigració, criminalitzant els migrants, tàctica habitual de Vox.

Teresa Rodríguez, la líder i candidata d’Endavant Andalusia, se la juga per primera vegada en unes eleccions sense el suport d’un partit nacional. El 2018, acompanyada per les sigles de Podem i IU, va obtenir 17 diputats al Parlament andalús. No obstant, en els comicis del 19-J anirà sola i, al davant, hi haurà les paperetes de Per Andalusia, la coalició de tots els partits que van ser els seus aliats.

Rodríguez conserva la marca i és una figura més coneguda que Inmaculada Nieto, la candidata de Per Andalusia, però el ball de sigles a l’esquerra pot provocar malentesos. Per evitar-ho, la líder d’Anticapitalistes posarà la seva foto a la papereta electoral i centrarà la seva campanya a deixar clar quina és la formació que encapçala. Defensora de la necessitat d’un espai andalusista allunyat dels interessos de Madrid, posarà el focus en els problemes de la comunitat autònoma per evitar que les rivalitats nacionals difuminin el seu projecte.