El rei Joan Carles demana permís a Londres per recórrer el rebuig de la seva immunitat davant Corinna

La defensa de Joan Carles I ja va perdre la batalla de la immunitat per la demanda de la seva examant, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, per presumptes actes d’assetjament, seguiment il·legal d’agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) a Mònaco i Londres, i difamació, el 24 de març passat. Aquest dia, el jutge Matthew Nicklin, encarregat del Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les de la secció de mitjans de comunicació, va dictar una sentència que va desestimar tots els arguments de la defensa sobre la immunitat d’Estat de l’emèrit en la seva qualitat d’ex Rei i ex cap d’Estat d’Espanya. Cinc dies després, la defensa va recórrer en súplica o reposició davant el mateix jutge, que va denegar el permís i va suggerir a la defensa que, en tot cas, elevés el recurs davant la Cort d’Apel·lacions.

El jutge va insistir que aquest recurs no havia de dilatar l’inici de la instrucció de la demanda. La pèrdua d’aquesta batalla judicial va derivar en un pacte per dipositar al maig un pagament cautelar de 230.000 lliures esterlines (271.000 euros) per part de Joan Carles I, la defensa del qual va anunciar que acudiria a la Cort d’Apel·lacions.

Permís per apel·lar

En la seva sol·licitud, la defensa del rei emèrit demana ara «permís per apel·lar i demana la suspensió d’execució i permís per poder comptar amb noves proves».

Alhora, la defensa assenyala que la situació actual és que es troba «a l’espera de peces i/o documents dels advocats de la part demandant».

La defensa va enviar, el 25 de maig, una carta als advocats de Corinna zu Sayn-Wittgenstein en què van sol·licitar aquestes peces i documents. I el 26, va elevar l’arxiu del procediment al departament de gestió i control judicial del litigi.

Aquest sistema, anomenat ‘case management’, converteix el tribunal en el promotor d’un tractament eficaç i eficient de cada cas. El tribunal estableix el ritme del litigi, amb independència de les parts, per garantir un tractament just, proporcional i oportú dels casos.

Per la seva banda, els advocats de la demandant han modificat, en la línia descrita en les audiències i en la sentència pel jutge Nicklin, la seva demanda (‘particulars of claim’).

¿Assetjament d’Estat?

En la sentència del 24 de març, el jutge assenyalava, en el punt 74, en relació amb els actes que hauria portat a terme el general Félix San Roldán, exdirector del CNI, que les «presumptes amenaces d’assetjament per telèfon o ‘e-mail’ per un alt càrrec oficial de l’Estat no els converteix sense més ni més en actes d’Estat». Per això, el jutge assenyala: «Per a benefici de la claredat en la futura conducta de la demanda, considero que la demandant, com ha ofert el seu advocat James Lewis, deixa clar en el seu escrit que les acusacions contra el general Sanz Roldán són actes seus a títol personal, no com a cap del CNI o una altra funció oficial».

I en la seva conclusió, segons la qual la demanda tira endavant, al rebutjar la invocació d’immunitat de Joan Carles I, el jutge Nicklin «requereix esmenar l’escrit de demanda per deixar clar que els actes que s’imputen al general Sanz Roldán han sigut portats a terme per ell a títol personal».

Tot i que el nou escrit no ha transcendit, fonts jurídiques de Londres assenyalen que els advocats del bufet Kobre & Kim han incorporat els suggeriments del jutge Nicklin sobre la conducta a títol personal dels actes d’assetjament que imputen el general Sanz Roldán.

La realitat de la visita de Joan Carles I a Sanxenxo i Madrid ha donat la raó als arguments dels lletrats de Corinna –assumits pel jutge Nicklin en la seva sentència– sobre el fet que el rei emèrit, sent membre de la família reial no forma part de la Casa de sa Majestat el rei Felip VI (Royal Household).

La defensa de l’emèrit va jugar la carta de barrejar les dues circumstàncies, però la circumstància que Joan Carles I no va poder passar ni una nit al palau de la Zarzuela durant la seva visita ha confirmat, retrospectivament, el que el jutge Nicklin ja havia advertit.

Cap comentari

Fonts de la demandant consultades per EL PERIÓDICO van rebutjar aquest dijous 2 de juny pronunciar-se sobre si el nou escrit reflecteix les circumstàncies de la primera visita de l’emèrit a Espanya des del seu autodesterrament als Emirats Àrabs Units a partir del 3 d’agost del 2020.

«Ho sentim, però al Regne Unit no podem fer cap comentari sobre la marxa mentre se substancia un cas», va dir la font consultada.

La batalla judicial es desplaça, doncs, a la Cort d’Apel·lacions, Divisió Civil. De moment, no hi ha escrit de la defensa de Joan Carles I sobre l’apel·lació, ni jutge o jutges (poden ser dos) assignats al cas, a l’espera de les peces i documents que els advocats de l’emèrit han sol·licitat als demandants.

Notícies relacionades

Dormir o no dormir al palau de la Zarzuela. Aquesta és la qüestió per a la defensa del rei Joan Carles a Londres

Dos comissionistes i la nebulosa del rei Joan Carles

Una vegada presentat tot el material, els jutges hauran de decidir si realment la defensa de Joan Carles I presenta un autèntic punt de llei per aclarir o es limita a guanyar temps com ja va advertir el jutge Nicklin, que va apressar la defensa a mantenir-lo informat sobre els avatars del seu recurs davant la Cort d’Apel·lacions, entre els quals, quin temps es calcula per a una resolució.

Ni a Suïssa ni a Espanya les diligències finalment arxivades van passar pels tribunals. I malgrat la circumstància que al Regne Unit –per ser on han tingut lloc els actes de presumpte assetjament– es tracta d’una demanda civil, això no treu importància al fet que, allà sí, l’epicentre dels maldecaps de Joan Carles I i de les notícies nocives per a la Monarquia espanyola són els tribunals.