Puigdemont crida al combat contra l’Estat i contra l’estratègia d’ERC

Paradoxes de la política: Carles Puigdemont pronuncia un dels seus discursos més intensos en el moment del seu comiat. Comiat d’un càrrec, però no de l’autoritat, perquè en a penes 20 minuts l’expresident ha enviat un missatge combatiu inequívoc: ni parlar de visions pactistes o complaents respecte a l’Estat, ni parlar de comprar l’estratègia d’ERC (que ha definit com de «qui dia passa, anys empeny», és a dir, complaent), sinó que toca continuar denunciant el que ha descrit com un atac frontal d’un Estat que, segons Puigdemont, és corrupte legalment i moralment, que treballa amb els mitjans de comunicació i els tribunals per reduir la llengua catalana i que considera els catalans ciutadans de tercera.

Puigdemont s’ha guanyat els 900 delegats del congrés de Junts des del primer moment gràcies a una tàctica infal·lible: atacar Esquerra i criticar tot acostament al Govern, a qualsevol Govern. Ha elegit el republicà Gabriel Ruflán, que va gosar afirmar que no s’ha d’anar tant a Waterloo (on Puigdemont té la seva residència). «El que no és normal és haver d’anar a visitar algú a Waterloo; el que és normal i decent és visitar-lo perquè no se senti sol, perquè se senti ben acompanyat», ha clamat, aconseguint la primera de diverses ovacions.

A partir d’allà, tot el discurs ha sigut un martell combatiu contra un «Estat de repressió que no ha parat d’accelerar des de l’infaust discurs del rei del 3 d’octubre en el qual es va donar llum verda a la repressió». I ha descrit tots els Governs espanyols com mentiders perquè «ens consideraran sempre ciutadans de segona o de tercera» i estan malalts de «corrupció política i moral». Ha posat com a exemple l’espionatge, el català i l’incompliment de les inversions en Catalunya en comparació amb el que s’inverteix a Madrid. «¡Collons, ja n’hi ha prou!», ha arribat a etzibar. Els delegats s’han posat dempeus en diverses ocasions.

Atac ERC perquè només pensa en els seus càrrecs

Tot per donar un sol i inequívoc missatge a la nova direcció del partit: ni parlar de fer passos enrere per acostar-se a Esquerra, perquè ERC és, segons Puigdemont –que no els ha citat en cap moment–, el partit que busca una «falsa normalitat» o la «reconciliació, pacificació». És més, ha acusat els republicans de «prioritzar el benestar dels seus quadros» quan això, assegura, té conseqüències catastròfiques per als ciutadans» per no reconèixer «el principi de realitat».

Governar sí, però «desplegar» la independència

El discurs tenia un clar i únic objectiu: demanar a la nova cúpula que mantingui com a objectiu «desplegar» la declaració d’independència del 27 d’octubre del 2017 malgrat que ha reconegut que es viu un context de «confusions, renúncies, desànim». Per això ha demanat que Junts –que és l’enemic a batre, segons ha assegurat– sigui reconeixible com a força que, estigui en el govern o en l’oposició, es manté «serenament compromesa» per culminar la independència. El com, el quan i amb quines eines no han format part del discurs.

Tal com va avançar al gener EL PERIÓDICO, Puigdemont va decidir deixar la presidència de Junts per centrar-se en el seu paper com a líder del Consell per la República. L’expresident continuarà vinculat al partit que va fundar fa dos anys després d’abandonar el PDECat.

Sànchez posa deures: la unitat estratègica i la «il·lusió»

També s’ha acomiadat el secretari general, Jordi Sànchez, que deixa el càrrec després de dos anys i crítiques internes. Ha sigut un comiat amb una crítica directa a la via del diàleg que enarbora ERC. «Ha arribat el moment de dir-ho alt i clar: així, no; d’aquesta manera, no; això no és diàleg, això és humiliació sistemàtica, continuada, permanent», ha proclamat. «En les condicions actuals, com havíem advertit, no hi ha cap possibilitat de diàleg», ha afegit, fent referència a l’espionatge i a la falta d’inversions, entre altres qüestions, per definir l’Estat com un ens que vol acabar amb l’independentisme.

«Ja n’hi ha prou de buscar excuses externes»

Sànchez ha demanat una reflexió sobre com Junts ha de tenir força de govern però també «fer possible el conjunt de mobilitzacions que torni a apropar l’opció de la independència». Amb l’objectiu de «recuperar la il·lusió» independentista per també liderar les institucions. Per això ha afirmat que el partit ha de buscar l’hegemonia independentista. I deixant clar també que «no es pot abandonar la tasca institucional» en un missatge contra les veus crítiques amb la participació en el Govern. «Ja n’hi ha prou de buscar excuses externes, perquè de l’Estat no podem esperar res de bo. Siguem capaços d’assumir la responsabilitat que tenim tots i també la gent al capdavant de les institucions: la nostra actuació pot canviar tendències». Dirigint-se a la resta de partits i entitats independentistes, ha afirmat: «Tinguem mirada històrica, siguem generosos amb nosaltres, tornem a treballar per buscar la unitat estratègica que avui no tenim». «O tirem junts endavant o ens penjaran per separat», ha conclòs amb un missatge també de «desig d’unitat» a Junts. Fent broma, ha afirmat que creu que sempre té raó i ha comparat l’executiva del partit amb la presó perquè «et lliga a la seva manera de fer». Sànchez s’ha acomiadat mentre rebia un llarg aplaudiment i el suport de Puigdemont i de la resta de la direcció actual.

Un congrés plàcid

Notícies relacionades

Junts però no iguals: el qui és qui del nou Junts per Catalunya | Gràfic interactiu

Turull i Borràs arriben a un acord per dirigir Junts

Junts celebra el seu segon congrés amb canvi de direcció i transmetent imatge d’unitat entorn del nou lideratge compartit entre l’exconseller Jordi Turull i la presidenta del Parlament, Laura Borràs. El conclave reuneix a Argelers uns 900 delegats que representen els sis mil militants de la formació. Tots els militants votaran entre divendres i dissabte telemàticament la direcció que han pactat Turull i Borràs. L’única incògnita és el percentatge de recolzament que rep cada un dels integrants de la nova cúpula, que serà triada sense oposició. El congrés ha rendit homenatge als ex presos independentistes i als desplaçats a l’estranger.

A porta tancada, els responsables de les quatre ponències –organitzativa, política, sectorial, municipal– han mostrat la seva disposició a negociar els quatre textos i han defensat fermament principis com la defensa del català, amb crítiques al Govern espanyol. Al congrés han assistit representants d’ERC, Demòcrates, Òmnium i l’ANC, entre d’altres.