Sense grans avenços en la discussió Espanya-Marroc sobre duanes a Ceuta i Melilla

La reunió que aquest dimarts han fet a Madrid delegacions d’Espanya i el Marroc per tractar sobre la frontera a Ceuta i Melilla ha acabat sense que cap dels ministeris espanyols implicats tingui res notable per comunicar. No hi ha hagut avenços significatius per restablir d’una forma ordenada la circulació de mercaderies a les fronteres; o sigui, amb duanes.

És un procés que es preveu més llarg del que semblava. Unes fonts ministerials creuen que potser estigui solucionat «després de l’estiu». Altres fonts ministerials qualificaven al matí la trobada de «reunió tècnica» i de «cita de feina», rebaixant-la al nivell d’una de tantes. No obstant, i fins i tot sent una entre algunes, la que tenia lloc avui a la plaça Marqués de Salamanca de Madrid, una de les seus d’Afers Exteriors, no ha sigut del tot una reunió més; en primer lloc, perquè la trobada arriba després de l’última ensopegada de l’esperit de col·laboració entre Espanya i el Marroc fundat en el sopar que el rei Mohamed VI va donar a Pedro Sánchez el 7 d’abril passat: fa una setmana, el director de duanes del Marroc, Nabil Lakhdar, va assegurar que no és possible instal·lar una duana comercial a Ceuta i Melilla... per acabar corregint aquesta afirmació el dia 4 passat després que Espanya fes arribar a Rabat la seva inquietud.

La reunió no ha sigut una de tantes, a més, perquè anava cobrant rellevància segons avançava el rellotge sense grans resultats. Ha acabat a menys de 24 hores que Sánchez doni explicacions en el Congrés a petició pròpia sobre el «nou partenariat» amb el Marroc i com afecta les relacions d’Espanya amb Algèria.

Cap de les administracions espanyoles implicades li ha donat un actiu seguiment informatiu a la cita. Al començament de la jornada semblava de fet una reunió fantasma. Va començar a una hora indeterminada del matí (cap font oficial va comptar el moment exacte) i ha acabat més de vuit hores després marxant discretament la delegació marroquina. No ha transcendit si se n’han anat amb un quan anotat ja a l’agenda; sí, de fonts d’Exteriors, que hi haurà una altra trobada per continuar parlant, i que serà al Marroc.

Per a aquestes fonts, aquest dimarts «delegacions de les dues parts han continuat converses sobre tots els aspectes del pròxim règim duaner a Ceuta i Melilla, en el marc de normalització, gradualitat i bon veïnat acordat en la Declaració Conjunta». De fet, indiquen, no s’ha aparcat cap punt del full de ruta acordat el 7 d’abril.

Mà dura marroquina

Mà dura marroquinaPer part espanyola ha presidit la trobada una representació de la Direcció General d’Estrangeria i Relacions Internacionals del Ministeri de l’Interior, i hi han participat delegacions de diferents direccions generals dels ministeris de Comerç, Sanitat i Afers exteriors. La raó que a casa d’Exteriors presidís Interior pot tenir relació amb el fet que Fernando Grande-Marlaska és el ministeri més ben relacionat amb l’administració marroquina avui, i des d’abans de la pandèmia.

Per part marroquina va liderar Nabil Lakhdar. A les seves mans està un gest que no acaba de culminar: si el Marroc accepta la instal·lació de duanes a Ceuta i Melilla, accepta de facto que Ceuta i Melilla són territoris d’Espanya, i això des del 2018 sembla que no és precisament la doctrina de la monarquia alauita.

Lakhdar és un dels membres de l’administració marroquina més intransigents amb Espanya. Algunes fonts ministerials espanyoles el qualifiquen directament d’«antiespanyol». Membre d’una facció nacionalista d’alts càrrecs del govern d’Aziz Akhannouch, ha sigut ariet mediàtic del Marroc contra el comerç irregular que durant lustres va fer una massa de magribins des de Tetuan, Castillejos i Nador, aquesta venda al detall d’aprovisionament i subministrament de tota mena de béns portejables que ell anomena «contraban» i que fins al 2018 va ser forma de subsistència de més de 18.000 famílies a les àrees veïnes a les dues ciutats autònomes espanyoles.

Amb les dues fronteres tancades, a la primavera del 2020, ja va assegurar Lakhdar a l’agència Efe que la mà dura marroquina «contra el contraban» seria ja permanent i que a Ceuta i Melilla «no hi ha fronteres» sinó passos, i no acceptaria que ningú fiqués per allà al Marroc carregaments de mercaderies.

Frontera impermeable

Frontera impermeableCap de les fonts econòmiques i polítiques consultades per aquest diari a les dues ciutats autònomes dubten que hi haurà duana comercial al final. De fet, tècnics de l’Agència Tributària treballen aquests dies a Ceuta sobre la seva pròxima localització: les naus del Tarajal, vell polígon que va ser primer allotjament de milers de menors que van entrar nedant en la gran crisi migratòria de l’any passat.

Però hi ha nervis, i palpables, al veïnat de les dues ciutats. En el cas de Melilla contribueix a aquest clima un cartell col·locat al pas de Beni Enzar. Es titula «Requisits i horari per introduir peix a Melilla des del Marroc a partir del dia 8 de juny del 2022». I diu que només es podrà portar peix de dilluns a divendres, entre les 11 i les 13.30 i... amb un certificat sanitari firmat per un veterinari marroquí... i presentant, a l’arribar, el document sanitari CHED-PÀG als serveis espanyols de Sanitat Exterior. O sigui, que posar un llobarro o un escamarlà de la Mar Chica marroquina és pràcticament impossible.

També es fa molt difícil ficar fruita a Ceuta. Les autoritats ceutines només en permeten dos quilos per especialitat, fins a un màxim de 10 quilos en total per persona que entri a la ciutat.

És la resposta espanyola a un tancament tàcit del pas de mercaderies sostingut pel Marroc des que es va reobrir la frontera, al maig. Els gendarmes permeten l’entrada d’objectes comerciats –si no criden massa l’atenció pel seu volum– des del Marroc a Espanya; però no pot passar ningú ni un sol producte alimentari des de Ceuta o Melilla cap al Marroc. «Ni tot i que el portis a mig menjar», explica un preocupat executiu navilier que va i ve entre Melilla i Nador amb freqüència. «I si portes roba nova, millor sense etiquetes, perquè no et deixen».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

A Ceuta la situació és semblant. Ja pugen cap al nord del país les classes adinerades i cultivades del centre i el sud del Marroc, per estiuejar. Se les veu en cotxes d’alta gamma, o prenent alguna cosa a les terrasses parlant en francès. I entren a la ciutat a fer les seves compres en famoses franquícies de moda espanyola. «Roba sí que en fiquen, si la porten a la maleta; però si passen molta roba amb etiquetes tindran problemes», relata una font policial d’aquest costat de la frontera.

Aquesta és la temperatura de la nova confiança mútua Espanya-Marroc a peu de carrer. L’empresariat ceutí confia en una arma dissuasòria d’Espanya si el projecte de duana comercial continua encallant: eliminar «l’excepció Schengen», endurint amb visat el pas de treballadors marroquins –ja tornen a ser milers– als seus llocs de treball a les dues ciutats.