Les invitacions a caceres del rei Joan Carles una vegada abdicat seran delicte fiscal si no van ser donacions

Segons va avançar El Mundo, l’àrea d’inspecció de l’Agència Tributària vol saber qui va pagar les caceres en què va participar l’excap de l’Estat una vegada va abdicar. Qui i quant, perquè la quantia, el valor del regal, ja no tan valorable en cas d’un increment de patrimoni, sí que ho és en el segon supòsit, el de la donació.  

No obstant, la dada és clau en els dos escenaris. «Si aquestes caceres van suposar un increment de patrimoni no justificat, i per tant Hisenda tramita el cas, estaríem entrant en el terreny del delicte fiscal, independentment de la quantia d’allò no declarat, perquè queden sense efecte, per ser incompletes, les dues regularitzacions que va presentar el rei emèrit», explica a El Periódico Carlos Cruzado, president del sindicat de tècnics d’Hisenda GESTHA. 

Si les invitacions que va rebre van ser dons d’amics o aduladors, l’assumpte s’haurà d’examinar fiscalment com a donació i per la via de la Comunitat de Madrid, que és l’administració que entén de donacions rebudes per residents al seu territori. Joan Carles I ho era abans d’anar-se’n a Abu Dhabi, en el moment en què, ja rei emèrit, va continuar disfrutant de la seva afició cinegètica com a convidat. 

«No s’entén que la Fiscalia, se suposa que amb el vistiplau d’Hisenda, hagi arxivat les seves investigacions si resulta que Hisenda encara està demanant informació que pot afectar la validesa de les regularitzacions presentades», reflexiona el fiscalista Cruzado, assenyalant un nou misteri difícil d’entendre en tot el procés d’avinença de Joan Carles de Borbó amb el fisc, i que podria també explicar la limitació de les seves aparicions a Espanya.

Si el rei emèrit no va incórrer en delicte fiscal per acreditar que aquelles invitacions van ser regals i no pagaments, té davant seu un desemborsament important. Per al cas de donacions d’entitats alienes o persones no familiars, la Comunitat de Madrid aplica tipus d’entre el 18,7% i el 34% per a quantitats de més de 100.000 euros. El fisc madrileny calcula primer el valor de la donació rebuda en el moment en què es va fer, abans de repassar si són aplicables exempcions o reduccions de la base imposable. El rei Joan Carles va abdicar en el seu fill Felip el 18 de juny de 2014.

Mecenes milionaris

En una de les seves regularitzacions, els assessors del rei emèrit ja van haver d’aclarir en qualitat de què el seu cosí Àlvar d’Orleans li va pagar despeses de viatges des de la Fundació Zagatka. Llavors l’afectat ho va declarar per la via de l’impost sobre la renda. El filó cinegètic de regals al monarca és difícil de valorar. Si ja retenint la direcció de l’Estat la totalitat de les seves caceres es va mantenir sota un vel de discreció, com si fos un assumpte privat –revelat pel desgraciat episodi de Bostwana–, posteriorment, ja sense corona, han sigut considerades les seves sortides a caçar part d’una agenda privada, aliena a la Casa Reial.

Notícies relacionades

L’advocat del rei Joan Carles I li va aconsellar visites curtes per evitar que Hisenda el pogués citar

El rei Joan Carles, una regularització incompleta... a part d’obligada

No obstant, en el món de la caça són àmpliament coneguts alguns dels mecenes locals del rei Joan Carles, per les seves aparicions en finques de Ciudad Real, que és la província preferida del monarca abdicat per caçar. El financer i empresari farmacèutic Juan Abelló i l’home de negocis, mort el 2020, Alfonso Cortina van ser dos dels seus principals aduladors en finques manxegues de la seva propietat: El Lobillo la d’Abelló, i Pago de Vallegarcía la de Cortina. També l’alt executiu Fernando Sáiz Luca de Tena, propietari d’una coneguda finca de perdius, Pinos Largos, a Picón (Ciudad Real), on va coincidir el rei l’any 2000 amb George Bush, ja expresident dels Estats Units, i el general nord-americà Norman Schwartzkopf. En la llista d’invitacions de llavors hi ha igualment el milionari britànic Hugh Grosvenor, duc de Westminster, amo de La Garganta, a Almodóvar del Campo.

La majoria d’ocasions en què aquests magnats van convidar el llavors cap de l’Estat no són fiscalment imputables. No tindran tampoc cap tractament fiscal per part del fisc les caceres en què el rei emèrit va ser l’amfitrió, a la finca estatal d’Encomienda de Mudela, a Visco del Marqués, qualificada en temps del seu regnat com la millor reserva de perdiu vermella d’Espanya.