Laura Borràs va ordenar mantenir la contractació menor de l’ILC malgrat l’avís de la Generalitat

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, va ordenar mantenir la contractació menor de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), quan la Intervenció General de la Generalitat ja l’havia avisat de l’abús d’aquesta figura i li havia recomanat que recorregués a un altre procediment amb més concurrència.

Així ho assenyala Roger E., funcionari de l’ILC i imputat en la mateixa causa en què s’investiga Borràs per l’adjudicació irregular de 18 contractes fraccionats a un amic quan dirigia l’entitat, en l’escrit que ha dirigit al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per demanar que s’arxivi el cas contra ell.

L’investigat, que al seu dia es va acollir al seu dret a no declarar, va sol·licitar fer-ho voluntàriament fa unes setmanes davant el jutge del TSJC Jordi Seguí, a qui va entregar dos àudios que li havia enviat Borràs, en un dels quals la investigada –des de dissabte passat presidenta de JxCat– li demanava que li remetés tots els contractes adjudicats al seu amic Isaías Herrero, l’endemà que aquest fos detingut pels Mossos d’Esquadra.

Indicacions de Borràs

En el seu escrit de petició d’arxivament, a què ha tingut accés Efe, Roger E. nega que tingués cap responsabilitat en la contractació de l’ILC i manté que aquesta gestió estava en mans de Borràs, que assenyalava els conceptes de cada projecte i li donava indicacions precises sobre la seva adjudicació.

Segons assenyala el funcionari, l’abril del 2015 va acudir amb Borràs, perquè aquesta així l’hi va demanar, a una reunió al Departament de Cultura amb la Interventora Delegada de la Generalitat i la seva adjunta, tot i que ell desconeixia el que s’havia de tractar en l’entrevista.

En la reunió, afegeix, la interventora va comentar a Borràs que «la contractació de l’ILC es basava excessivament en els contractes menors, cosa que no era per si mateixa un problema, però considerava que amb una adequada planificació s’havia de tendir a fer un altre tipus de contractes amb més concurrència, com el procediment negociat».

Discrepància oberta

«La senyora Borràs no va compartir els arguments de la interventora i va manifestar el seu desacord», diu l’escrit sobre la reunió, a què el funcionari va assistir sense saber que s’havia originat per un informe de la Intervenció General del 6 de juny del 2014 referent a l’excés de contractació menor en l’exercici 2013, el primer en què la investigada va dirigir l’ILC.

Dos mesos després, manté el funcionari en el seu escrit, Borràs es va reunir amb ell per informar-lo dels nous contractes que s’havien d’aprovar i, amb referència a les advertències de la Intervenció General sobre la conveniència d’implantar el procediment negociat «li va indicar que en tot cas es contemplaria aquest model de cara al 2015».

Tanmateix, Borràs va afegir que com que l’any ja estava en curs «s’hauria de continuar amb la contractació mitjançant contractes menors per no retardar el funcionament de l’ILC».

Reunió «anòmala»

En el seu escrit, el funcionari també explica una visita que va fer Borràs a l’ILC a principis del 2018, quan ja no dirigia l’entitat, per presentar unes persones que havien de portar a terme tasques de manteniment de la web, que fins llavors havia portat a terme Isaías Herrero.

Notícies relacionades

ERC s’inclina per mantenir Laura Borràs fins que hi hagi sentència

Un xoc i moltes espines

En la seva declaració davant el jutge, Roger E. ja va fer referència a la incomoditat que li va produir aquesta reunió «anòmala» amb persones d’una empresa relacionada amb l’amic de Borràs.

El funcionari al·ludeix en el seu escrit a l’«estrany oferiment» per part de Borràs «perquè una empresa assumís tasques de manteniment de la web sense que hi hagués constància d’una contractació formal», afegeix.