El Parlament aprova la llei del català sota l’ombra del Constitucional

Una majoria àmplia de l’hemicicle –102 de 135 diputats i una abstenció– ha aconseguit renovar aquest dimecres el pacte lingüístic que regeix les aules de Catalunya. Apressat per la sentència del TSJC, el Parlament ha aprovat la nova llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’educació no universitària pactada entre el PSC, ERC, Junts i els comuns entre durs atacs de Vox, Cs i el PPC, disposats a lliurar la batalla judicial al Tribunal Constitucional.

L’acord forjat a quatre bandes estableix el català com a llengua vehicular i garanteix el castellà com a llengua curricular i educativa, sense fixar percentatges i acomodant-se a la realitat sociolingüística de cada centre, que haurà de presentar els seus projectes lingüístics al Departament d’Educació perquè els validi. Tot això, com a manera de donar compliment a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga que el 25% de les classes siguin en castellà i després del plàcet del Consell de Garanties Estatutàries al redactat.

La dissolució de blocs, propulsada per una aliança entre els independentistes, els socialistes i els comuns, ha provocat els contundents retrets de Vox, Cs i el PPC al PSC per pactar amb el sobiranisme el blindatge d’una immersió lingüística «forçosa» amb «hispanòfobs» com a aliats.

«[Francisco] Franco va fer un flac favor al castellà a Catalunya imposant-lo i danyant el català, i ara vostès ho fan al català, imposant-lo radicalment i mirant d’erradicar el castellà de les institucions», ha etzibat el líder de Cs, Carlos Carrizosa, que ha insistit en la col·laboració del PSC i En Comú Podem en l’operació, i fins i tot ha comparat unes declaracions de la portaveu socialista Alícia Romero en defensa de la vehicularitat del català amb el «catetisme ranci» de l’expresident Quim Torra.

«¿Com és possible que se sumin al nacionalisme més ranci?», ha preguntat el líder del PPC, Alejandro Fernández, als socis al Govern central. I, igual que Carrizosa, ha citat l’expresident Jordi Pujol per asseverar que aquesta nova llei és una «traïció» que posa fi al pacte forjat 40 anys enrere. Fernández ha insistit que aquesta norma no fa cap favor al català i ha criticat que el Govern se centri en aquesta llei en comptes de vetllar per un ús social més extens de la llengua sense «menysprear» el castellà.

A part dels recursos al Constitucional, els tres partits posen en marxa les querelles contra el conseller Josep Gonzàlez Cambray i alts càrrecs del Departament d’Educació. «No ens agrada presentar querelles, però ens veiem en l’obligació de fer-ho», ha inquirit el portaveu de l’extrema dreta, Joan Garriga, paraules que han desencadenat les rialles de l’hemicicle, a les quals ha respost amenaçant amb penes de presó.

Sortir de la trinxera

La diputada del PSC Esther Niubó, negociadora de la llei, ha replicat que «no hi ha res d’inconstitucional, ni es nega el dret a l’ensenyament del castellà» perquè aquesta llei «s’ajusta perfectament a la normativa i a la sentència del TC del 2010». «No sé si alguns d’aquests partits potser volen anar més enllà de la normativa i si a alguns els preocupen els percentatges, però no correspon a una llei entrar en aquesta concreció», ha insistit, i ha retret a Vox, Cs i el PPC que estiguin ancorats en la «confrontació permanent» i que generin «crispació» des de la «trinxera».

Ara bé, malgrat celebrar l’acord amb els independentistes i els comuns, Niubó ha retret al Govern que, en el decret que acompanya aquesta legislació, «no hagi preservat l’esperit del redactat», perquè s’explicita el rebuig dels percentatges i desapareix la menció a l’ús curricular i educatiu del castellà.

«La immersió no es toca», ha defensat, per la seva banda, la parlamentària dels morats Jéssica González. «Avui debatem el manteniment d’uns drets, de la igualtat d’oportunitats», ha etzibat, ja que ha fet un defensa tancada del text perquè, segons el seu parer, blinda la immersió i protegeix els docents de l’«embat dels jutges».

Abstenció per vaga de fam

Un diputat de Junts, el negociador de la llei Francesc Ten, s’ha abstingut en la votació com a mostra de «solidaritat» amb l’activista Salvador Ribot, en vaga de fam des de fa 13 dies «en defensa del català a les escoles». Ten ha defensat la desvinculació inicial del seu partit de l’acord del 24 de març perquè ha dit que ha permès arribar a un «millor» acord «consensuat amb la comunitat educativa». «Hem recuperat el consens que el país i l’escola catalana mereixen», ha rematat la diputada d’ERC, Mònica Palacín.

Notícies relacionades

Les claus de l’ultimàtum del TSJC sobre la immersió i l’embolic del pacte lingüístic

Armengol, sense successió a la vista

La CUP ha continuat amb la seva oposició total a la llei i ha carregat contra Junts i ERC per «introduir el bilingüisme a l’escola». El parlamentari Carles Riera ha preguntat a la postconvergència si «aquesta és la de confrontació amb l’Estat i d’unilateralitat que vau prometre», i als republicans, si «aquest és el conflicte democràtic per defensar consensos de país».

El president Pere Aragonès ha demanat torn de paraula a la cua dels grups parlamentaris per brandir «la responsabilitat de legislar». «No dimitim de la nostra responsabilitat. Avui es legisla perquè les lleis les aprovi aquest Parlament i no una altra instància», ha dit, per rematar que «aquest és un acord, també, per a la cohesió social, perquè les llengües no siguin un instrument d’atac partidista, perquè el que fractura no és la llengua, sinó la falta d’equitat i la pobresa». El cap de l’oposició, Salvador Illa, ha afirmat que defensar el castellà no és atacar el català i ha tendit la mà a Aragonès amb l’esperança que aquest pacte sigui un «punt de sortida, no d’arribada».