Sánchez lliga l’acord amb Rabat a la seguretat de Ceuta i Melilla

Pedro Sánchez ha desenvolupat aquest dimecres al Congrés la idea que el Govern ha arribat a un pacte amb el Marroc, que ha suposat canviar la posició històrica sobre el Sàhara i recolzar el pla d’autonomia de Rabat, per garantir la seguretat de Ceuta i Melilla. Un argument que no és la primera vegada que utilitza, perquè ja en el comunicat conjunt firmat entre el president i Mohamed VI apareix la menció al respecte a la «integritat territorial», però que Sánchez ha exhibit en la seva compareixença com una de les motivacions per reconduir les relacions amb el regne alauita i abandonar la neutralitat històrica sobre l’excolònia espanyola.  

El cap de l’Executiu va viatjar el 7 d’abril a Rabat per reunir-se amb Mohamed VI i rubricar l’obertura d’una nova etapa de relacions amb el Marroc que garanteix, però, la vigència de tots els acords entre els dos països, inclosos «els que fixen les nostres fronteres». Sánchez ha dit explícitament que l’Executiu «no accepta que es parli de Ceuta i Melilla com ciutats ocupades», perquè són «territori espanyol i europeu», però s’ha establert un «compromís de respecte mutu per evitar en el nostre discurs i la nostra pràctica política tot allò que ofèn» l’altra part, en al·lusió al fet que el Marroc considera el Sàhara territori marroquí. 

Segons el president, la declaració conjunta construeix un «sistema de garanties sobre la nostra integritat nacional» perquè la «sobirania de Ceuta i Melilla està fora de qualsevol dubte». No obstant, ha afegit, el «bon veïnat ha d’implicar un model de normalitat beneficiós per a tots». «Les dues ciutats no poden viure amb la pressió de l’excepcionalitat permanent. Això significa normalitzar pas de mercaderies i persones». 

Però abans d’abordar, per segona vegada en el ple de la Cambra de manera monogràfica, el nou marc de relacions amb el Marroc, el president ha resumit les conclusions del Consell Europeu extraordinari del 30 i 31 de maig –cimera informal en la qual es va acordar el sisè paquet de sancions contra Rússia– i ha demanat als grups el seu suport «formal» de la pròrroga del pla anticrisi com a conseqüència de la guerra d’Ucraïna, que s’estendrà, de moment, fins al 30 de setembre. «Espero sincerament que en aquesta ocasió l’oposició sàpiga estar a l’altura i puguem continuar protegint les empreses i les famílies davant la pujada dels preus» provocada per la contesa, ha reclamat. El primer reial decret llei va ser salvat per la mínima gràcies a Bildu i va tenir el rebuig del PP i d’ERC.

Notícies relacionades

Sense grans avenços en la discussió Espanya-Marroc sobre duanes a Ceuta i Melilla

González Laya: «Tot va servir en la crisi amb el Marroc: escoltes, denúncies i campanyes de premsa»

Encara no és operatiu el mecanisme de límit al preu del gas. L’‘excepció ibèrica’ a què va donar el vistiplau el Consell Europeu del març, que ja va aprovar el Govern a través d’un reial decret llei negociat amb Brussel·les i que ara està pendent de la ratificació final de la Comissió perquè pugui entrar en vigor. Sánchez ha assegurat que «aviat, ben aviat», l’escola de comissaris aprovarà l’instrument, que suposarà una rebaixa d’«entre un 15% i un 20% en la factura de la llum i que tindrà «un efecte important de protecció davant pujades futures del preu del gas en mercats internacionals».

Una vegada que la Comissió Europea doni la seva arpovació definitiva, ha dit el cap de l’Executiu, el mecanisme «entrarà automàticament en vigor després de la convalidació del reial decret llei que regula aquesta qüestió» i que el ple del Congrés debat precisament aquest dijous. Sánchez també ha demanat als grups que recolzin el text. Amb aquest text, s’establirà un límit al gas de 40 euros per megawatt hora (MW h), preu que després anirà pujant progressivament fins a arribar, en els 12 mesos en què serà operatiu, a uns 50 euros /MW h de mitjana.