El rei Joan Carles, una regularització incompleta... a part d’obligada

Va ser la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que va donar el toc d’alerta el 7 d’octubre del 2021, dos dies després que des de la Fiscalia General de l’Estat filtrés, el 5 d’octubre, que s’arxivarien les diligències d’investigació sobre el patrimoni acumulat de Joan Carles I. Enmig de l’eufòria del retorn de l’emèrit arran de l’anunciat arxiu, que, en realitat, es concretaria cinc mesos més tard, el 2 de març del 2022, Montero va assenyalar: «s’estan suposant moltes coses respecte a com es tramiten els expedients».

Es referia a les diligències de la Fiscalia del Tribunal Suprem sobre Joan Carles I. La investigació no es tanca –deia la ministra– pel que pugui decidir la Fiscalia del Tribunal Suprem.

«Una qüestió és l’auxili judicial [de l’Agència Tributària a la Fiscalia] i una altra qüestió diferent són els esbrinaments per a la comprovació que una regularització és completa i veraç», va explicar la ministra. Segons va matisar, són dues investigacions diferents i tenen «un altre ritme» i no necessàriament coincideixen.

¿Han d’arribar a les mateixes conclusions? Montero no va precisar aquest punt, però va deixar entreveure que, en efecte, Hisenda no necessàriament havia d’arribar a les mateixes conclusions que la Fiscalia.

Problema: la Fiscalia del Tribunal Suprem va demanar a l’Organització Nacional d’Inspecció del Frau (ONIF), el més important departament de l’Agència Tributària, un informe sobre les regularitzacions de Joan Carles I.

Un primer informe va ser complementat més tard per un altre.

En dues tandes

És que l’emèrit havia regularitzat ingressos per una mica més de 600.000 euros el desembre del 2020 (enviats pel seu amic el milionari asteca-britànic Allen Sanginés-Krause al seu testaferro, el coronel de l’aire Nicolás Murga al seu compte d’Ibercaja) via impost de donacions a la Comunitat de Madrid. I un parell de mesos després, va presentar una altra regularització per renda, arran dels gairebé 7 milions d’euros que va gastar en viatges en jets privats que va pagar la Fundació Zagatka de Liechtenstein, entre el 2014 i el 2018. Aquesta regularització per 4,4 milions d’euros va ser objecte de tres presentacions davant Hisenda, que es van anar perfeccionant amb l’ajuda dels inspectors d’Hisenda, segons consta en el decret d’arxiu, fins a l’última versió, el 18 de febrer del 2021.

L’Agència Tributària, per tant, va haver d’emetre un nou informe, segons s’ha assenyalat, complementari. La conclusió: la regularització de Joan Carles I havia sigut espontània, veraç i completa.

En el decret d’arxiu, es pot recordar, es deixava constància que en les declaracions complementàries de l’emèrit no es regularitzava, després d’estudiar la comptabilitat de Zagatka, una compra d’armes de foc per valor de 102.000 euros, datada el 29 de juny del 2018. Eren tres escopetes Eder Titanium calibre 12 canó 72 centímetres fabricades per Kermen Armas, una armeria domiciliada a Elgóibar (Guipuzcoa). La quota tributària que l’emèrit va haver d’haver satisfet va resultar de 30.411,14 euros.

Això, aparentment, era tot el que faltava.

Doncs no. Hisenda també ha demanat informació a l’emèrit per altres regals com cacera i despeses, segons ha informat el diari ‘El Mundo’.

Però, atenció, no es mira de «buscar les pessigolles« de l’emèrit amb una nova inspecció.

No.

Explicacions

«Aquests requeriments d’informació o comprovació –que no inspecció tributària– invalidarien les regularitzacions per al corresponent exercici al qual s’imputin, i això tot i que sigui per un euro», assenyala Carlos Cruzado, president del sindicat de tècnics d’Hisenda Gestha a EL PERIÓDICO.

«Aquí no es tracta d’una reclamació independent de les altres com qui talla una llonganissa a talls. Llevat que pretenguin portar aquestes caceres a donació i en paguessin un 70%. Però el rellevant és que hi ha una contradicció entre el fet que s’han arxivat al març les diligències. És incompatible. Han de donar una explicació».

La pregunta del milió: si, com va advertir Montero, ja s’estaven veient «altres despeses, ¿per què l’Agència Tributària, a l’auxiliar a la Fiscalia del Suprem, va donar el vistiplau a les regularitzacions a través de, no un, sinó dos informes abans del 2 de març del 2022?

El tema no és si les despeses són irrisòries o no arriben a la quota de 120.000 euros per ser considerat delicte fiscal.

L’11 de desembre del 2020, precisament, la Fiscalia General de l’Estat, després de conèixer la primera regularització de Joan Carles I pels diners que li va transferir Sanginés-Krauze, va assenyalar en un comunicat que al decidir sobre les diligències d’investigació s’analitzarien de la regularització, entre altres aspectes, la seva espontaneïtat, veracitat i completesa en el marc d’una investigació més àmplia que es continuarà portant a terme per la Fiscalia del Tribunal Suprem.

Al seu torn, el decret d’arxiu de les diligències del 2 de març del 2022 s’empara també en els informes de l’ONIF (Agència Tributària) que donen per conformes a llei les regularitzacions.

Ni espontània ni completa

Els inspectors d’Hisenda que van auxiliar els fiscals del Tribunal Suprem van donar per bones les regularitzacions, entre altres raons, perquè es complia amb el requisit d’espontaneïtat del Codi Penal. Però aquesta benedicció es va basar en el relat que els mateixos fiscals van informar als inspectors d’Hisenda.

I en l’esmentat relat es va desvalorar un fet rellevant: que la Fiscalia del Suprem va notificar a Joan Carles I l’obertura de cada una de les diligències d’investigació, al juny (‘cas AVE del Desert’ a l’Aràbia Saudita), el novembre (transferències de Sanginés-Krause) i el desembre del 2020 (‘trusts’ Tartessos i Hereu dels anys 90 a la illa de Jersey i JRM, o Joaquín Romero Maura) i se li va oferir personar-se en la investigació. Els advocats de Joan Carles I van declinar fer-ho, precisament, perquè no es pogués objectar que, en cas de presentar regularitzacions, no es consideressin espontànies o voluntàries.

I, ara, aflora allò que ha avisat María Jesús Montero, que l’arxiu de la Fiscalia no tancaria les comprovacions d’Hisenda.

Notícies relacionades

Explicació d’una sèrie de catastròfiques dissorts reals

Casa de Sa Majestat el Rei Felip VI: ‘Casa’ desolada per l’agenda ‘privada’ de Joan Carles I

Com a mínim, entre el 2018, quan es van filtrar les gravacions entre l’excomissari Pepe Villarejo i Corinna zu Sayn-Wittgenstein, i l’actualitat, Hisenda mai va obrir una inspecció a l’emèrit encara que les informacions a Espanya i les diligències del fiscal suís Yves Bertossa, l’agost del 2018, oferien raons per fer-ho per acabar avalant la Fiscalia del Suprem a l’hora d’arxivar les investigacions.

Hisenda és un animal bicèfal. Un dels seus caps va recolzar l’arxiu perquè la regularització de l’emèrit havia sigut espontània, veraç i completa. I l’altra, que ja advertia l’octubre del 2021 que les comprovacions seguirien endavant després de l’esmentat arxiu, firmat el 2 de març del 2022, ara reconeix l’evidència: no ha sigut completa.