Els «errors» d’Escrivá obliguen el Govern i el PSOE a corregir el «caos» en la llei de plans de pensions

Un cop més, el Govern se situava al límit en un tema crucial (per cert, sense l’ajuda en cap cas d’ERC), ja que es tracta d’un dels compromisos adquirits amb Brussel·les per rebre els fons europeus. El projecte de llei de plans de pensions d’ocupació va ser aprovat aquest dijous per 172 vots a favor i 164 en contra (més 6 abstencions) després d’una polèmica tramitació en què es van haver d’implicar en diferents moments la direcció del Grup Socialista, encapçalada pel seu cap, Héctor Gómez, i la portaveu de l’àrea, Mercè Perea; els titulars de la Presidència i d’Hisenda, Félix Bolaños i María Jesús Montero, i la ministra de Drets Socials i secretària general de Podem, Ione Belarra, perquè Inclusió no acabava de garantir que tirava endavant. També va collar el secretari d’estat de Relacions amb les Corts, Rafa Simancas, número dos de Bolaños.

Fonts del Govern i del partit atribueixen totes aquestes dificultats al fet que Escrivá és «un caos», «és algú molt especial, poc polític» i «no negocia de manera convencional», «no mesura». Expliquen que, a més, «ho fa també el seu equip» sense comptar amb la resta de l’Executiu, en referència sobretot als ministeris de la Presidència i Hisenda. I li retreuen també que doni publicitat als acords que tanca –com en el cas d’EH Bildu, ja que la seva abstenció no suposava prou garantia per aprovar la llei, i ni tan sols va ser imprescindible–, «sense tenir en compte que això pot provocar que altres grups es despengin». 

Segons fonts de la cúpula del PSOE, va ser necessari obrir converses urgents durant el debat en comissió per assegurar la viabilitat de la iniciativa. Però això es va afegir al fet que els socialistes, per error, van aprovar diverses esmenes registrades per Unides Podem. Les modificacions no eren menors. Un dels canvis suposava destopar la cotització de les pensions. És a dir, que qui més guanya tributi en relació amb els seus ingressos, sense límits. Ràpidament, conscient de l’error, el PSOE va registrar una iniciativa (en l’argot parlamentari, un vot particular) per revertir la situació i tornar al text original. 

.@joseluisescriva hace valoración "más que positiva" tras aprobarse planes de pensiones de empresas https://t.co/ZIp3MjkAo1 pic.twitter.com/y9dGF4ZtQK

— Europa Press TV (@europapress_tv) 9 de junio de 2022

Destopar les cotitzacions

Fins aquest dijous, els socialistes no tenien lligats els suports perquè la seva proposta prosperés. I la conseqüència directa era el rebuig de la norma al Congrés. La negativa de les principals forces de l’esquerra a recolzar la llei requeria el ‘sí’ de Cs, el PNB i el PDECat, però el PSOE necessitava abans el suport al seu vot particular, per tombar així les esmenes d’Unides Podem incorporades erròniament en la comissió. 

Els populars asseguren que ells sempre eren favorables a recolzar el vot particular dels socialistes. I culpen també Escrivá de ser «a la lluna de València» i no entendre la situació. Dimecres, la vigília de la votació al Congrés, el ministre va cridar el portaveu de Seguretat Social, Tomás Cabezón. Aquest, segons fonts populars, va reclamar millores en la transitorietat de la llei després d’acceptar les rebaixes fiscals que exigia l’oposició. Aquesta petició no es va atendre, però el PP, indiquen, mai va transmetre la seva negativa a recolzar el PSOE en el vot particular. 

La veritat és que aquest dijous al matí, en el debat i votació en el ple de la llei, el Ministeri d’Inclusió va entrar en pànic davant la possibilitat que el dictamen no comptés amb prou suport. Això va fer que Escrivá entaulés negociacions urgents amb el portaveu parlamentari d’Unides Podem, Pablo Echenique, segons diuen fonts de la formació morada. Va ser el mateix ministre de Seguretat Social qui els va demanar donar suport al seu projecte i retirar les esmenes i, a canvi, asseguren, es va comprometre a defensar destopar les cotitzacions en les pròximes negociacions amb els agents socials, que és, precisament, el contingut de les esmenes d’UP, que estaven mirant de tombar.  

Des del PP mantenen que això no hauria sigut necessari si Escrivá hagués sigut conscient que ells recolzarien el vot particular del PSOE. Una postura lògica, remarquen, ja que destopar, com demana Podem, hauria suposat que les empreses assumissin costos addicionals per als treballadors que superen els 45.014 euros en el seu salari.

Unidas Podemos asegura que tiene un acuerdo con .@joseluisescriva para el destope de las bases de cotización https://t.co/av0k3uRIrT pic.twitter.com/bLX3azPMEG

— Europa Press TV (@europapress_tv) 9 de junio de 2022

Recomanació 5 del Pacte de Toledo

La realitat és que les esmenes del partit morat es van revertir amb el suport de la gran majoria dels grups, inclosos el PP, Vox i fins i tot Podem, als vots particulars tant dels socialistes com de Ciutadans. Però en aquest punt també des del grup socialista s’introdueixen alguns dubtes sobre què pensaven fer els populars perquè, apunten, «havien parlat amb altres grups per votar en contra». «Ells volien tombar el vot particular per resoldre després al Senat [on prossegueix ara la tramitació] i fer patir el PSOE», «la seva voluntat era que la llei decaigués i clavar-li una bufetada a l’Executiu». Segons la tesi de Ferraz, al veure el PP que els grups mantenien el seu suport als vots particulars del PSOE i Cs, va recular i va decidir donar-los suport, per després, això sí, votar en contra del dictamen.

L’embolic al voltant de què havia de passar amb la votació va fer que Bolaños intervingués i cridés Belarra, tot i que la interlocució en el cas d’Unides Podem va quedar en mans del grup. Però l’acord final entre Escrivá i Echenique va acabar d’introduir més confusió sobre la llei. El portaveu dels morats va explicar que el seu vot a favor de retirar les seves esmenes va ser a canvi d’una promesa «per part del ministre Escrivá de defensar destopar quan arribi el moment de dialogar-ho». 

El dirigent d’UP va celebrar aquest «compromís explícit», tot i que el ministre d’Inclusió no va ser tan clar. «El següent element és portar als agents socials el compliment de la recomanació número 5 del Pacte de Toledo, que pretén adequar els rendiments efectius de les persones en termes de cotització mantenint la proporcionalitat amb la pensió rebuda», va ser tot el que va dir després d’aprovar-se la norma. Sense esmentar ni tan sols un pacte amb els morats. Al contrari, fonts del ministeri ho neguen i consideren que és «obvi» que discutiran amb Unides Podem la proposta que transmetran als agents socials perquè formen part del Govern. «Sempre ho fem així. No hi ha cap acord».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El cas és que el moviment amb els morats, anunciat a la tribuna per la diputada Isabel Franco, va obligar el Govern i el PSOE a «intervenir per dalt» per intentar arreglar una negociació «caòtica». La cúpula va haver d’assegurar-se que els grups mantenien el seu vot en el dictamen de la llei, perquè si no la seva aprovació perillava i l’Executiu s’exposava a una derrota humiliant i de conseqüències incalculables.

Al final, vots particulars i dictamen van tirar endavant, però l’embolic de l’última setmana, i les últimes hores, va tornar a posar a prova la resistència d’una coalició que acumula continus sobresalts i tensions. El Govern s’ha acostumat a viure al caire de l’abisme, salvant votacions en el temps de descompte i per la mínima, amb socis a esquerra i dreta, a costa d’una enorme erosió. Però es felicita que la prova, un cop més, es va superar.