La Moncloa sospesa «totes les opcions» per renovar el TC davant el bloqueig del PP

El bloqueig institucional arriba diumenge vinent, 12 de juny, a una altra meta volant. Aquell dia venç el mandat de quatre dels 12 magistrats del Tribunal Constitucional, incloent-hi el seu actual president, Pedro González-Trevijano. Dos nous membres haurien de ser nomenats pel Govern i els altres dos pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Però, ara com ara, aquesta renovació no es pot tramitar amb normalitat, perquè l’òrgan de govern dels jutges, en funcions des de fa més de tres anys i mig, no poden proposar nomenaments. El dubte és si l’Executiu de Pedro Sánchez finalment procedirà a designar els dos magistrats de la seva quota per conquerir una majoria progressista al TC en cas que el PP continuï vetant el relleu en el CGPJ. Des de la Moncloa, a aquesta pregunta, fonts del màxim nivell responen que se sospesen «totes les opcions» ara mateix. Es podria fer, per tant, aquesta elecció directa —amb el risc que pugui ser tombada pel mateix tribunal—, o fins i tot altres vies com canviar la llei per permetre que el Poder Judicial, fins i tot amb el mandat caducat, sí que pugui nomenar els membres de la seva quota al TC.

Al cor de l’Executiu no volen «revelar» les seves «cartes» per endavant. És a dir, que el Gabinet pretén comprovar primer la disposició del PP i mantenir a recer la seva estratègia davant Génova. Els populars no han sigut clars respecte a les seves intencions, tot i que el que sí que és un fet és que no hi haurà negociació abans de les eleccions andaluses del 19 de juny. Però a la Moncloa no es descarta per complet que hi pugui haver un cop sobre la taula quan venci el mandat dels quatre magistrats de sortida del TC, cosa que implicaria ja fer un primer gest de cara al Consell de Ministres de dimarts vinent 14. «Estem veient-ho tot», insistia aquest dimecres un ministre.

La mateixa ministra de Justícia, Pilar Llop, assegurava la setmana passada durant una visita institucional a les Canàries que hi havia tres vies possibles per aconseguir el desbloqueig del TC. La primera és l’òbvia, la que l’Executiu persegueix des del principi: que finalment qualli el pacte amb el PP per renovar el Poder Judicial i, per tant, es produeixi el relleu al TC pel mecanisme habitual, que el Govern elegeixi dos magistrats (en aquest cas, dos progressistes) i el CGPJ, els altres dos (l’òrgan de govern dels jutges sempre proposa un candidat progressista i un de conservador). 

Segona via, en paraules de Llop: veure què passarà amb el recurs que el TC ha de resoldre sobre el canvi que el PSOE i Unides Podem van impulsar en la llei orgànica del Poder Judicial l’any passat. El bipartit va forçar una modificació de la norma per impedir que un CGPJ amb el mandat caducat pogués efectuar nomenaments, canvi que va conjuminar per intentar que el PP s’avingués al pacte. No ho va aconseguir. Ara aquesta reforma s’ha convertit en una trampa per al mateix Govern de Sánchez. I el TC, a més, podria declarar-la inconstitucional. 

Dubtes entre els experts

Per Llop, la tercera via és la més conflictiva. També la més arriscada per al president: que l’Executiu nomeni els dos magistrats de la seva quota sense que el CGPJ pugui designar-ne els seus. Com deia la ministra, segons el parer dels experts «no està clar si és possible o no». 

I és que la limitació es troba a la mateixa Carta Magna de 1978. A l’article 159, consigna que els 12 membres del TC són designats «per un període de nou anys i es renovaran per terceres parts cada tres». El text indica quins són aquests terços: quatre magistrats són nomenats pel Congrés; quatre més, pel Senat, i «dos [són elegits] a proposta del Govern, i dos, a proposta del CGPJ». Aquesta redacció fa que es plantegin dubtes de la capacitat de l’Executiu de nomenar els seus dos magistrats del TC sense que ho faci alhora el Poder Judicial. La situació és inèdita, atès que fins al març de 2021 l’òrgan de govern dels jutges podia efectuar nomenaments fins i tot estant en funcions.

Aquest dimecres, des de l’Executiu s’assenyalaven les paraules de la portaveu, Isabel Rodríguez, la vigília, perquè havien estat «molt mesurades». El que el Govern exigeix al PP, va dir, és que «s’avingui a donar compliment a la Constitució i, per tant, a desbloquejar el CGPJ, per a així poder nomenar, amb normalitat, els magistrats del TC». La ministra va repetir una vegada i una altra aquest afegitó, l’elecció «amb normalitat» dels quatre membres del tribunal de garanties que toca renovar ara. Dit d’una altra manera, si el relleu no es pot efectuar «amb normalitat» perquè el PP no s’asseu a negociar, l’escenari és un altre. I allà l’Executiu ja es planteja no quedar-se de braços plegats. 

L’elecció directa de dos magistrats és una opció que fins i tot dins del Govern no es té clara. Hi ha membres de Gabinet que la desaconsellen perquè podria ser tombada pel TC, tot i que aquesta resolució podria trigar mesos a arribar. Però realment el bloqueig als plans de Sánchez podria ser més imminent, ja que el ple del TC, dominat per la majoria conservadora, podria bloquejar la incorporació de dos nous companys al·legant que la renovació per terços que mandata la Constitució no s’ha completat.

I és que la llei que regula el Constitucional estipula que és preceptiu que els magistrats es reuneixin per autoritzar les incorporacions i verificar que es compleixen els requisits. Sempre ha sigut un mer tràmit, però ara la situació tan excepcional podria abocar que aquest pas mudés en un veto a les intencions de l’Executiu. 

Majoria de 7-5

El Govern anhela un canvi de signe en el TC en vista que queden pendents de resolució moltes qüestions sensibles, com els recursos de la dreta contra la llei de terminis de l’avortament del 2010, la llei d’eutanàsia (2021) i la Lomloe (llei Celaá), del 2020. Avui, la majoria és de set magistrats conservadors per cinc progressistes. Si es renovés el terç complet, el TC s’inclinaria 7-5 a favor de l’esquerra, ja que d’aquesta renovació en sortirien tres conservadors (el president del tribunal, Pedro González-Trevijano, Antonio Narváez i Santiago Martínez-Vares) i un progressista (el vicepresident de la institució, Juan Antonio Xiol). Si només hi ha una renovació parcial, la majoria seria igualment d’esquerres 7-5, ja que sortirien González-Trevijano i Narváez, proposats tots dos per l’Executiu de Mariano Rajoy el juny del 2013.

Fonts de la cúpula del PP no emeten senyals de quins seran els següents passos i, de fet, Alberto Núñez Feijóo, en el seu debut al Senat davant Sánchez, dimarts passat, no va recollir el guant que aquest li va llançar. «Ja van canviar la norma que va restar competències al CGPJ i ara amenacen de canviar un altre tipus de regles. Avui parlem de l’OCDE [de la retallada del creixement previst per a Espanya], del Marroc i d’Algèria. Això dels jutges és només cosa de la Moncloa i dels mitjans. A ningú més li importa», indiquen des de l’equip del nou líder popular. A Feijóo li agrada no passar de pantalla abans de temps. I la pantalla actual són les andaluses del 19-J, en què espera la victòria folgada del president de la Junta, Juanma Moreno, que vaticinen totes les enquestes, a molta distància del PSOE de Juan Espadas.

Membres de l’Executiu creuen que Feijóo tindrà difícil bloquejar per més temps la renovació del CGPJ a què sempre es va negar el seu antecessor, Pablo Casado. Recorden, a més, que el negociador designat per Feijóo, Esteban González Pons (contrapart del ministre Félix Bolaños), va afirmar en una entrevista a ‘El Mundo’ fa una setmana que la renovació del CGPJ s’hauria de fer «amb la llei actual». Un gest en positiu a ulls de la Moncloa. Per això mateix mai hi va haver acord amb Casado, perquè exigia una reforma de la llei del Poder Judicial per fer que els jutges (i no les Cambres) escullin el seu òrgan de govern. Els socialistes consideren que aquesta fórmula produiria sempre majories conservadores en el CGPJ i insisteixen que són Congrés i Senat els dipositaris de la sobirania nacional. 

Sánchez demana a Feijóo «oposició d’Estat» en el seu primer cara a cara al Senat

Notícies relacionades

El Govern espanyol es defensa davant les crítiques de la Generalitat: «Tenim la consciència molt tranquil·la»

«El PP no dilatarà la renovació del CGPJ i el Tribunal Constitucional»

No obstant, Feijóo tindria un al·licient per continuar amb el bloqueig: si d’aquí un any i mig, quan s’esperen les generals, el PP arriba a la Moncloa (amb el suport de Vox), com pronostiquen les enquestes, li seria incòmode un nou CGPJ (el seu mandat és de cinc anys) i un TC de majoria progressista. 

A l’espera del 19-J, Govern i PP mesuren els seus passos i afilen les seves estratègies. Però aquesta vegada l’Executiu sembla disposat a forçar la renovació del TC, amb o sense el PP. Tot i que aquesta via no estigui tan clara.