La tempesta en el got d’aigua de les caceres del rei Joan Carles

Però la presentació de la notícia com una nova investigació, en aquest cas sobre caceres, ha suggerit que una institució governamental, l’Agència Tributària, s’està acarnissant amb l’emèrit, buscant-li les pessigolles... a més del fet que la Moncloa i la Zarzuela acabaven de cancel·lar el seu segon viatge a Sanxenxo en menys d’un mes aquest cap de setmana.

És, en realitat, la repetició de la jugada del victimisme per qui han inflat el globus de la «nova» investigació inexistent d’Hisenda.

Informacions i afirmacions

Ja el setembre del 2021, el diari ‘El Mundo’ –que aquest dimecres 8 de juny va informar que Hisenda «investiga ara l’emèrit per les caceres a què va ser convidat després de la seva abdicació»– va donar compte que «la fiscalia afirma que Joan Carles I és un comissionista internacional» en una comissió rogatòria cursada a Suïssa per demanar els comptes de la Fundació Zagatka.

L’afirmació es basava en el document enviat per la fiscalia del Tribunal Suprem a les autoritats suïsses el febrer del 2021. En l’escrit s’assenyalaven indicis contra el rei emèrit, que havia cobrat «comissions i altres prestacions de similar caràcter en virtut de la seva intermediació en negocis empresarials internacionals». Entre altres elements indiciaris hi havia ni més ni menys que els 64,8 milions d’euros rebuts per Joan Carles I el 8 d’agost del 2008 en la seva Fundació Lucum a Suïssa, acreditats per la investigació del fiscal de Ginebra Yves Bertossa després d’una entrada i registre, el 16 d’agost del 2018, a les oficines d’Arturo Fasana al seu despatx de Rhône Gestion, la firma que gestionava els fons de l’emèrit.

La notícia posava èmfasi en què els fiscals havien qualificat unes conductes (blanqueig de capitals, per exemple) quan encara no s’havia concretat cap acusació contra Joan Carles I. Precisament, quan es cursa una comissió rogatòria és perquè hi ha indicis que s’intenten confirmar.

Sense declaracions

La notícia va tenir una resposta immediata de Javier Sánchez-Junco, exfiscal i lletrat de l’emèrit, que va assenyalar en un comunicat que «aquestes afirmacions conculquen de manera evident el principi de presumpció d’innocència que empara tot ciutadà i es traslladen a l’opinió pública valoracions i consideracions que perjudiquen greument S.M. el Rei Joan Carles, que està sotmès a una investigació per part de la fiscalia des de fa més d’un any». L’advocat afegia: «En aquesta comunicació a les autoritats suïsses hi ha greus afirmacions i imputacions de conductes que es fan, segons el nostre parer, sense cap suport i no tenen la més mínima justificació, sent contradites per altres fets dels que no es diu res».

La fiscalia del Suprem havia ofert el juny, el novembre i el desembre del 2020 a Sánchez-Junco personar-se en les tres diligències d’investigació llavors en curs, però el lletrat va declinar fer-ho.

La notícia que el Govern-Agència Tributària tornaven a insistir sobre Joan Carles I no va provocar cap reacció pública de l’advocat. Consultat per aquest periodista d’EL PERIÓDICO ahir, Sánchez-Junco va contestar: «Ho sento, Ernesto, però de moment no dic res. Gràcies».

La dreta i la fiscalia

Amb independència de quin hagi sigut l’origen de la filtració de la notícia de la «nova» investigació d’Hisenda –una cosa que els inspectors d’Hisenda no sostenen, ja que reconeixen que es tracta d’una comprovació que ve, almenys, des del 2021–, la presentació deliberada ha sigut que el Govern, a través de l’Agència Tributària, continua empipant Joan Carles I.

És habitual que la dreta recordi que la fiscalia depèn del Govern per al que li interessa i ho omet quan no li serveix com a coartada.

Ara es tracta que l’Agència Tributària és el Govern. I la fiscalia, que depèn del Govern, com se sol argüir a partir de l’afirmació de Pedro Sánchez del 4 de març del 2021 a Ràdio Nacional d’Espanya, ¿no és la que fins i tot després de notificar les tres investigacions a Joan Carles I, trencant l’espontaneïtat exigida a les regularitzacions, les va donar igualment per bones?

Llibertat «vigilada»

Que Joan Carles I està enfadat, segons fonts consultades, per la llibertat «vigilada» de moviments a què se l’està sotmetent a Espanya, és un fet. I que els mitjans de comunicació, que des del 3 d’agost del 2020, com a mínim, acusen Pedro Sánchez de voler esborrar-lo del mapa, i utilitzen el tema de l’emèrit com arma llancívola contra el Govern –com fan amb ETA i feien amb Veneçuela i Cuba– no és menys cert.

Notícies relacionades

Casa de Sa Majestat el Rei Felip VI: ‘Casa’ desolada per l’agenda ‘privada’ de Joan Carles I

Dormir o no dormir al palau de la Zarzuela. Aquesta és la qüestió per a la defensa del rei Joan Carles a Londres

L’únic dubte que queda del dia de la tempesta en un got d’aigua és si Joan Carles I i els seus assessors participen en aquestes escaramusses o no. Seria una operació d’alt risc. Perquè Felip VI i la seva Casa Reial estan fent «un treball de Sísif» per superar estratègicament els mals provocats pel seu pare en la institució monàrquica.

Pel que es fa a l’Agència Tributària, convindria que d’una vegada per sempre aclareixi les comprovacions i deixi d’actuar com un «monstre de dos caps». Un, el que va informar la fiscalia que les regularitzacions havien sigut espontànies, veraces, i completes; i l’altre, mantenint encara algunes reclamacions pendents com el de les caceres.