La rectificació d’Algèria dona un respir al desgast del Govern

«Això no té preu. Jo m’animo perquè faig coses que m’agraden en el meu ministeri... però déu n’hi do», comenta amb resignació un membre del Gabinet de Pedro Sánchez. Una sensació d’abatiment i de frustració que comparteixen ministres de PSOE i d’Unides Podem i que s’estén als seus companys diputats, que observen amb preocupació com no «cala» la gestió «transformadora» de l’Executiu, com acumula una enorme erosió dia rere dia, com «no lluen» les mesures que s’estan aprovant i que «impacten» en la vida dels ciutadans.

Aquesta setmana ha donat més exemples d’aquesta impotència. Dimarts, la divisió de socialistes i morats en el Congrés a compte de la prostitució i de l’impost a les grans fortunes. Dimecres, el vistiplau definitiu de Brussel·les al límit al gas –diverses setmanes després del que calculava la Moncloa– quedava enfosquit pel doble moviment d’Algèria: la suspensió del Tractat d’Amistat, Bon Veïnat i Cooperació (de 2002) i l’anunci de la congelació de les operacions comercials amb Espanya. Maniobra que arribava després d’una nova compareixença del president pel gir respecte al Sàhara, un canvi que només van recolzar els del seu grup. Dijous, per la crisi amb Alger encara en carn viva, el Govern patia per aprovar el dictamen de la llei de plans de pensions.

El carrusel de males notícies, que s’afegien a una llista interminable en una legislatura marcada per la pandèmia primer i per la guerra d’Ucraïna després, es va aturar divendres. El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va cancel·lar el seu viatge previst a Los Angeles, a la Cimera de les Amèriques, per volar urgentment a Brussel·les i aconseguir allà pressió extra sobre Alger.

El cap de la diplomàcia va aconseguir aquest suport després de reunir-se amb el vicepresident de la Comissió i responsable de Comerç, Valdis Dombrovskis. El comissari i l’alt representant de la UE, Josep Borrell, van avalar en un comunicat [aquí en PDF] la posició del Govern: el pas que havia donat Alger produïa en la UE «màxima preocupació» i van advertir que les instruccions per bloquejar la relació comercial amb Espanya «a primera vista semblen violar l’Acord d’Associació UE-Algèria» de 2005 i donaria lloc a un «tracte discriminatori d’un Estat membre de la UE». Brussel·les recordava al país nord-africà que la política comercial és «competència exclusiva» dels Vint-i-set i que la Unió estava disposada a «fer front a qualsevol mesura coercitiva aplicada contra un Estat membre».

Argelia denuncia "precipitación" por parte de Bruselas y se compromete a seguir suministrando gas https://t.co/MJtXMQCQsE pic.twitter.com/P2ZVl15MzQ

— Europa Press TV (@europapress_tv) 10 de junio de 2022

Segon proveïdor, després dels EUA

L’amenaça de represàlies va fer efecte. Poc després, la missió d’Algèria a la capital comunitària va acusar la UE d’actuar amb «precipitació» en el seu suport a Espanya, va negar que hagués existit una congelació dels vincles comercials i va garantir el subministrament del gas malgrat la suspensió del tractat bilateral (els contractes a llarg termini no caduquen fins a 2032), tot i que el comunicat deixava aquesta coda: «Correspon a les empreses comercials interessades a assumir tots els seus compromisos contractuals».

Era un avís als compradors de gas algerià, principalment Naturgy: hauran d’acceptar aquesta previsible revisió dels preus a l’alça que negocien amb Sonatrach, l’empresa pública del país del sector dels hidrocarburs. Algèria és el segon subministrador de gas d’Espanya en el que va de 2022 (en proporciona el 25,3% del total, segons dades d’Enagás), per darrere dels EUA (35,4%) i per davant de Nigèria (14,6%) o Qatar (2,4%). Madrid intenta diversificar les fonts proveïdores d’hidrocarburs i és poc dependent de Rússia (7,4%).

Des d’Exteriors expressaven la seva «satisfacció» i ressaltaven l’«important èxit d’Albares», l’«exemple de la força d’Espanya a la UE, que aconsegueix el suport potent de la Comissió» i que provoca la «rectificació del Govern algerià». «Gran èxit rotund, producte del treball discret, sense soroll i efectiu» de l’Executiu, assegurava l’equip de Sánchez, on traslladaven el suport i la confiança cap al ministre Albares.

Tanmateix, la crisi no està tancada. Ni de bon tros, perquè l’ambaixador a Madrid no ha tornat i Alger es guarda la carta d’apujar els preus de subministrament. Per això hi ha el temor que un encariment no faci rendible la compra. «Fa mesos que la negociació de preus està oberta i és entre empreses. En aquesta ocasió, Algèria pot jugar a apujar els preus en vista que aquí són molt aclamats per grups polítics i mitjans», assegura una ministra que veia «desproporcionada» la primera resposta d’Alger.

A la Moncloa no ocultaven la seva indignació amb el PP d’Alberto Núñez Feijóo perquè havia demanat la compareixença del líder socialista en el Congrés per donar comptes de la crisi amb Algèria i la seva «nefasta» política exterior. Pel Govern, el dirigent gallec «ha quedat com un irresponsable i un deslleial». I elaboren la següent conclusió: «Si la UE està alineada amb Espanya, el PP és igual a Rússia i Algèria».

.@jmalbares defiende la vía diplomática con Argelia tras lograr respaldo de la UE https://t.co/5fBJ1JcNYZ pic.twitter.com/XXJShfjuSI

— Europa Press TV (@europapress_tv) 10 de junio de 2022

«Por del col·lapse en qualsevol moment»

Perquè, com adverteix una ministra, el repte d’Alger cal llegir-lo en el context del nou ordre mundial que s’ha obert amb la invasió d’Ucraïna: Moscou vol consolidar aliats, expandir la seva força per l’Àfrica. I això explica la reunió, el mes passat, del ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, amb el president algerià, Abdelmadjid Tebboune, que el dijous d’aquesta setmana també es va citar amb el mandatari veneçolà, Nicolás Maduro. En definitiva, que l’«escalada» del país magribí obeïa a interessos geopolítics, per molt que utilitzés com a «pretext» la compareixença de Sánchez de dimecres al matí, en la qual va ratificar el seu suport a la proposta autonomista marroquina sobre el Sàhara i feia un «balanç positiu» del gir.

Després de la «marxa enrere» d’Alger, el president va salvar l’última bola d’aquesta setmana, però no per això s’ha evaporat en l’Executiu aquesta sensació de viure al caire de l’abisme. L’«horror» per l’asfíxia constant. Aquesta «por del col·lapse en qualsevol moment», com ho defineix un ministre morat. El Govern, repeteixen els dos socis, no es trencarà, però els obstacles se sobreposen. «Hi ha acumulació de bones polítiques i acumulació de moltes dificultats i les segones generen molt soroll», resumeix un diputat socialista. «Fa temps que som al fil de la navalla –indica un altre–. No crec que puguem parlar de pessimisme generalitzat. Aquesta setmana hem sigut capaços d’aconseguir l’excepció ibèrica. Una altra cosa és que els temes van molt ràpid i cada setmana en tenim un de nou».

En la Moncloa i en el Grup Socialista remarquen la importància de les mesures aprovades i citen, com a últims exemples, d’aquesta setmana, la llei de plans de pensions, la ratificació del conveni de l’OIT que beneficiarà les treballadores domèstiques, l’eliminació del vot pregat pel Congrés per consens de tots els grups, la presentació del PERTE aeronàutic i el pla contra l’obesitat infantil. «Estem transformant el país malgrat el soroll», destaca l’equip de Sánchez.

«Tenim la tranquil·litat que les mesures afavoreixen la gent a qui les destinem, però quina legislatura... No és possible cap altre escenari amb aquesta oposició. No hi ha lleialtat ni tan sols en temes transcendentals», afegeixen des de la direcció parlamentària. Una ministra es rebel·la contra l’«onada instal·lada per desprestigiar l’Executiu i és injust, perquè fa moltíssimes coses». I cada iniciativa, conclou un alt cap del partit, «es treballa intensament, tot i que les negociacions són complexes» i ho seran cada vegada més, adverteix, quan s’acosti el final de legislatura, que arribarà en un any i mig. Respecte al comportament d’Unides Podem, al PSOE remarquen la seriosa advertència que els va fer Sánchez dimecres: «El que desmobilitza l’esquerra és que ens escarrassem en algunes ocasions, més del hauríem, a remarcar les diferències i no les aliances a favor d’aquestes conquestes socials».

El Gobierno "está dispuesto a poner todo de su parte" para reconducir el conflicto con Argelia https://t.co/wcIMwNU0xj pic.twitter.com/ZZGnLyXd2H

— Europa Press TV (@europapress_tv) 10 de junio de 2022

Un 98% més de peticions de vot per correu el 19-J

La mirada ombrívola es justifica pel previsible mal desenvolupament de l’esquerra en les eleccions del 19-J. Tot i que al PSOE andalús i a Ferraz sí que es detecta una mobilització més gran de les bases i un millor clima, també es reconeix la dificultat de deslliurar una batalla dura, «amb tot en contra», enmig d’una campanya pansida en la qual no hi ha hagut sobresalts i en la qual el president de la Junta i candidat a la reelecció, Juanma Moreno, pretén arribar a les urnes còmodament. En el partit admeten que al seu cap de cartell, Juan Espadas, li falta «mossegada» per atacar el líder regional del PP, però afegeixen que forma part del seu estil. Els socialistes aspiren almenys a resistir, a tenir un resultat similar al que va obtenir Susana Díaz el 2018 (33 escons) o millorar-lo lleugerament i admeten que estan esperançats al veure com ha incrementat un 98% les sol·licituds de vot per correu (fins a les 176.598). Caure per sota de la barrera psicològica dels 30 diputats enfonsaria Espadas i l’ànim de la formació.

Notícies relacionades

¿Quines conseqüències suposa la ruptura de relacions entre Espanya i Algèria?

Com més població, més recursos

El dubte és què passarà a partir del 19-J si es confirma el fiasco. Com avançava aquest diari, està molt instal·lada la sensació que farà falta «un revulsiu», un «cop de timó», potser un canvi en el Govern. Però el nucli dur de Sánchez, a la Moncloa i a Ferraz, insisteixen que no es preparen remodelacions en l’Executiu, que no hi ha ni cap indici de rumors.

La resposta només se sabrà quan s’escrutin els vots. Potser apareix un cop d’efecte com els que Sánchez sol donar. O pot ser que no hi hagi res. Però si els resultats són dolents, l’olla del PSOE tornarà a bullir com un intent almenys d’escapar-se d’una perillosa espiral que el pot treure de la Moncloa, com anticipen algunes enquestes. En el partit no hi ha encara alarma perquè creuen que guanyaran les autonòmiques i municipals de 2023 i potser les generals, tot i que aquests pronòstics poden canviar en només una setmana.