Les arribades irregulars des del Marroc tripliquen les d’Algèria malgrat el gir del Sàhara

El flux migratori a les Canàries des del Marroc continua canalitzant el triple d’arribades irregulars que les comptabilitzades a través de la ‘ruta algeriana’ malgrat el gir donat per Espanya al recolzar el pla alauita sobre el Sàhara Occidental, cosa que es va traduir a mitjans de març en el tancament de la crisi amb el Regne de Mohamed VI i, en paral·lel, la irada protesta d’Alger que va desembocar aquesta setmana en la suspensió del tractat d’amistat.

Segons les dades del Ministeri de l’Interior fins al 31 de maig –comparats amb el mateix període de 2021–, la migració atribuïble a la ‘ruta marroquina’ fins a les Canàries ha augmentat un 50% al sumar 8.268 arribades (a 181 pasteres). Un número que triplica les xifres de la ‘ruta algeriana’ fins a les Balears i altres punts de la Península, que s’ha reduït un 35% al registrar 2.824 arribades (en 274 pasteres) en els primers cinc mesos del 2022.

Des del març, quan la Moncloa va recolzar per carta el pla marroquí sobre el Sàhara donant pas a una «nova etapa» en les relacions bilaterals, les arribades a les Canàries han augmentat mes a mes: 431 al març, 697 a l’abril i 1.644 al maig. Són xifres encara molt allunyades de les comptabilitzades per via marítima fins a les Balears i la Península –atribuïbles majoritàriament a la ‘ruta algeriana’–, amb 29 arribades al març, 551 a l’abril i 609 al maig.

Crisi a Arguineguín i Ceuta

Fonts policials consultades per Europa Press han reconegut que no descarten un repunt d’arribades de pasteres des d’Algèria, tot i que sense arribar a xifres comparables a la crisi viscuda amb Rabat, amb dos moments crucials: l’estiu-tardor del 2020, en plena pandèmia de covid, quan es va allotjar 2.700 migrants al moll d’Arguineguín i Barranco Seco (Gran Canària) i, el maig del 2021, amb l’entrada a Ceuta d’unes 10.000 persones davant la passivitat de la policia marroquina.

Les previsions sobre fluxos migratoris es tracen amb molta cautela per diversos factors, però el principal –com remarquen des del ministeri de l’Interior– és la situació d’emergència que es viu a molts països africans, augmentada per la inestabilitat dels governs locals, la pandèmia de covid i les conseqüències de la guerra d’Ucraïna en el subministrament d’aliments i altres béns de primera necessitat.

 «Ni el Marroc ni Algèria ni ningú té un botó per disparar o frenar per complet el flux de pasteres», afirmen les fonts esmentades, que també parlen de les diferències en l’orografia i altres dades com que el cost mitjà per embarcar-se en una pastera és de 2.000 euros en la ruta marroquina, la meitat que en la ruta algeriana, el que fa que per aquesta última es canalitzi menys fluxos de migrants procedents de països subsaharians.

Segons dades policials, el 2021 el 40% de la migració il·legal va arribar a les costes espanyoles des del Marroc, el 30% procedia d’Algèria i el restant 30% s’atribuïa a països subsaharians. Interior també assenyala de forma habitual que, gràcies a la cooperació amb els països d’origen i de trànsit, es prevenen el 40% de les sortides.

Augment de les arribades irregulars el 2022

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Des del departament que dirigeix Fernando Grande-Marlaska s’estan ultimant les obres del Centre d’Atenció Temporal d’Estrangers (CATE) a l’antiga caserna de Son Tous, a Palma de Mallorca, perquè a partir del mes d’agost vinent existeixi capacitat per acollir, sota custòdia policial, fins a 150 persones que prèviament hagin accedit a Espanya per via marítima de forma irregular. La resposta per atendre la migració en la ‘ruta algeriana’ es completa amb altres tants CATE –pensats per a estades d’un màxim de 72 hores– disponibles a Motril (Granada), Màlaga, Almeria i Cartagena (Múrcia).

En xifres totals, els primers cinc mesos del 2022 llancen un creixement del 15,8% de les arribades irregulars (12.531) a Espanya. Fonts d’Interior el que destaquen és que s’alenteix el ritme d’entrades en cada actualització quinzenal, passant d’un augment del 29% en la primera quinzena d’abril a un 15,8% en la segona quinzena de maig. En les arribades específiques a les Canàries apunten les fonts esmentades del ministeri de l’Interior que, amb dades del 2022, s’ha passat del pic del 134% en la segona quinzena de febrer a un increment del 50% al tancament de maig.