El PSOE acusa el PP de fer córrer la falsa notícia que Sánchez no serà candidat el 2023

En el dia d’avui, en el PSOE no hi ha cap dubte. Cap. La convicció total és que Pedro Sánchez serà el candidat socialista en les pròximes eleccions generals, les que se celebraran, si no hi ha cap avenç, a finals de 2023. No es preveu cap pla b. Ni tan sols es contempla, com insisteixen en el cercle de confiança del líder en la Moncloa i en el partit. De cap manera, repeteixen. Al contrari, la falsa notícia que llançarà la tovallola i cedirà la representació del seu partit a un altre company de partit per aspirar a un càrrec internacional forma part de l’«estratègia de la dreta» per «erosionar» la seva imatge.

Malgrat que des del PSOE no s’ha ventat la hipòtesi que Sánchez no competeixi en les pròximes generals, aquesta opció sí que s’ha colat en el debat públic dels últims mesos i ha penetrat en les tertúlies de tele i ràdio. I ha arribat fins al Congrés. Fins al punt que, en un gest gens usual, el president va haver de desmentir que es retirés. Ho va fer en el ple de dimecres, en la segona compareixença monogràfica sobre el canvi de postura respecte al Sàhara, en la qual també va donar compte de les conclusions del Consell Europeu extraordinari de maig. La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, va ser qui expressament va portar a col·lació la possibilitat que Sánchez no fos cap de llista del PSOE al «no defensar una posició de país». «¿No deu ser que vostè –que ja veu molt difícil repetir com a president del Govern– està utilitzant les institucions espanyoles per intentar buscar-se una sortida en institucions europees? ¿No deu ser això, senyor Sánchez?».

La resposta del president a Arrimadas va ser categòrica i va voler enterrar tota especulació: «Quedi’s tranquil·la, senyoria, que, com que vostè m’ho diu, jo li recullo el guant. Em quedaré i aspiraré a guanyar les eleccions el 2023». El líder socialista deplorava que la cap de Ciutadans el fes entrar en un debat «tan pobre».

I és que en el PSOE i en la Moncloa creuen directament que no hi ha debat. «És clar que s’hi presentarà», remarquen tots els interlocutors consultats. En la cúpula del partit tenen clar que no s’ha de repetir la seqüència de la sortida del poder de José Luis Rodríguez Zapatero. Després de les duríssimes retallades que va haver d’aplicar a partir de maig de 2010, conseqüència de la crisi econòmica que no va saber anticipar i que negava al principi, i també de l’enorme pressió de Brussel·les, les expectatives del PSOE es van enfonsar. El llavors president va decidir, just abans de les autonòmiques i municipals de maig de 2011, anunciar al comitè federal del seu partit la seva decisió de no repetir com a candidat per donar temps al seu successor a forjar un nou projecte polític. A Zapatero el va influir l’experiència anterior, la de Felipe González, que va intentar marxar en diverses ocasions però el PSOE no l’hi va permetre fins que va perdre les eleccions, ja el 1996.

🏛️ @sanchezcastejon a Ciudadanos:

Ante la difícil situación en la que nos encontramos, lo único que saben decir es que me quiero.

Ya que me lo pide, se lo aclaro: me voy a quedar y voy a aspirar a ganar las elecciones en 2023. 🌹 pic.twitter.com/Zn1Xorl8Wk

— PSOE (@PSOE) 8 de junio de 2022

Rubalcaba i no Chacón

L’hereu de Zapatero va ser Alfredo Pérez Rubalcaba després d’un procés exprés en el qual la ministra de Defensa, Carme Chacón, va ser retirada de la cuneta. Les eleccions de novembre de 2011 van enfonsar el PSOE i van concedir la majoria absoluta al PP. «No té cap sentit que Pedro faci com Zapatero. Per començar, no estem al subsol com estàvem en aquell moment, i per seguir anirem remuntant», assenyalen fonts molt pròximes al líder socialista. Avui les enquestes dibuixen, de cara a generals, un PSOE a la baixa, però pròxim al PP d’Alberto Núñez Feijóo.

A més, el partit tindria difícil trobar un reemplaçament per a Sánchez. El secretari general no ha col·locat cap dels seus companys a la graella de sortida. Ni en el Govern ni en el partit. I, molt important, el seu lideratge ara com ara no està qüestionat. Les primàries de 2017, en les quals va atropellar Susana Díaz, el van coronar com a cap del PSOE i el van revestir d’una autoritat que no tenia en el seu primer mandat. A l’arribar a la Moncloa a penes un any més tard, l’1 de juny de 2018, no va fer sinó augmentar el seu poder. El seu control de la formació és total.

Ho deia aquesta setmana, amb certa sornegueria (també per marcar perfil davant Ferraz), el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page: «Només n’hi ha un per a tot Espanya, els altres estem aquí d’escolans. Hem aconseguit la unanimitat perfecta». «No em considero un escolà de res ni de ningú, represento una terra que té grandesa i dignitat», va replicar més tard el cap de la Junta d’Extremadura, el seu company Guillermo Fernández Vara. El cert és que les estructures intermèdies de poder, les federacions, han perdut pes i el cesarisme s’ha accentuat.

En el PSOE s’ha consolidat la convicció que Sánchez, passi el que passi, donarà comptes de la seva gestió en les següents generals, a diferència del que va ocórrer amb Zapatero. En la Moncloa i a Ferraz, a més, remarquen que el president «guanyarà» aquests comicis. «Això va fort. Comença un any de creixement i cal amplificar», indiquen fonts governamentals. Assumeixen que les andaluses del 19-J no aniran bé per al partit, però creuen que les municipals i autonòmiques de maig de 2023, les realment decisives, sí que funcionaran. Fins i tot càrrecs més allunyats de Ferraz esgrimeixen que el PSOE podrà guanyar les locals i retindrà els seus governs autonòmics. Potser amb l’excepció, diuen, de la Rioja, feu històric del PP que els socialistes li van arrabassar el 2019.

Los partidos buscan atraer a indecisos a una semana de las elecciones en Andalucía https://t.co/1FIfFmaNSy pic.twitter.com/ipOTOoXeCq

— Europa Press TV (@europapress_tv) 11 de junio de 2022

«Només saben fer soroll»

Va ser l’«estratègia del PP», remarquen, dissenyar aquest calendari que creien que podia alimentar la sensació de canvi de cicle: madrilenyes el maig de 2021 (després de les catalanes que el PSC sí que va guanyar), després castellanolleoneses el febrer de 2022 i, finalment, andaluses el 19-J. «Aquest era el seu pla i no hi haurà desànim en els nostres», descriuen a la Moncloa.

¿Per què corre llavors la notícia falsa que Sánchez no serà candidat el 2023? El PSOE i l’Executiu miren al PP. El culpen de voler «erosionar» la imatge del president, especialment en un terreny en el qual ell és fort: la política internacional.

Perquè aquesta és l’altra derivada: l’especulació que el líder socialista no repetirà com a cap de cartell va acompanyada de la hipòtesi que aconsegueixi un càrrec europeu o a l’OTAN. En el seu equip més pròxim reconeixen que Sánchez ha cultivat molt la seva faceta com a líder internacional i que se sent còmode a Brussel·les i en l’Aliança, però això no vol dir, reiteren, que aspiri ara mateix a un lloc fora d’Espanya. Primer, per tant, seran les generals. Segons els socialistes, el fet que els populars projectin la imatge d’un president de sortida amb més interès en Europa que en el seu país reafirma el seu relat que la seva victòria, la del PP, és més a prop. «Només saben fer soroll. Enfangar és l’únic que saben fer», denuncia un màxim comandament de la direcció socialista.

Les eleccions del 19-J, no obstant, obriran algunes portes. I hi ha qui adverteix, en privat, que «ningú al PSOE està per sobre de les sigles», un senyal que, arribat el cas, Sánchez haurà d’avaluar què és el millor perquè el partit resisteixi en la següent contesa electoral.

Notícies relacionades

Sánchez lliga l’acord amb Rabat a la seguretat de Ceuta i Melilla

ERC busca la via per recuperar militants

Tindrà marge, perquè de moment a Ferraz no contemplen la possibilitat de sumar, a les autonòmiques i municipals de maig de 2023, la convocatòria de generals. Es va rebutjar el ‘superdiumenge’ el 2019 i es torna a rebutjar ara. També es descarta per complet que el PSOE, «un partit amb més de 140 anys d’història», firmi una coalició preelectoral amb Yolanda Díaz com a tàndem. La formació acudirà a les legislatives, doncs, en solitari.

Un any en política és més que una eternitat. Sobretot quan en una setmana les cartes es repartiran de nou en els importants comicis del 19-J. Urnes que no pinten bé per al PSOE, tot i que continua confiant en l’activació del seu electorat, en la remuntada.