Pedro Sánchez planteja enviar ministres a les municipals i afrontar una altra crisi de Govern

Amb el perill d’un mal resultat en les eleccions andaluses de diumenge sotjant i el risc que el PSOE entri en pànic perquè es vegi debilitat de cara a les autonòmiques i municipals del maig i a les pròximes generals, fa setmanes que la direcció socialista avança feina en la recerca de candidats de pes per a les grans ciutats. Entre les opcions que estudia l’equip de Pedro Sánchez a Ferraz s’inclouen ministres, cosa que posaria amb safata al president una nova crisi a l’Executiu a mitjà termini. Això, si no es veu obligat a reaccionar abans i agafar impuls.

El forat dels socialistes a les principals capitals és tan profund que requereix actuar perquè no llasti el vot autonòmic, sobretot ara que la marca ha perdut llustre pel desgast del Govern de coalició i l’aparició al PP d’Alberto Núñez Feijóo, segons evidencien gairebé tots els sondejos. L’Executiu necessita oxigen per a la part final de la legislatura, sobretot si el 19-J hi ha naufragi a Andalusia. A més, està molt estesa l’opinió que no ha quallat la remodelació del Govern de fa un any, més pensada per gestionar una recuperació econòmica i el repartiment de fons que per fer front a més crisis.

Com va publicar aquest diari, veus molt autoritzades a l’Executiu i al partit apunten que Sánchez es veurà abocat a fer canvis per dotar el Consell de Ministres de més força política. Podria fer-ho en qualsevol moment i, segurament, l’envergadura del resultat a Andalusia marcarà el calendari final. Però el pla en què treballa ja Ferraz, obligaria, com a tard, escometre’ls de cara a les eleccions municipals. Fonts coneixedores asseguren que la direcció socialista estudia «en ferm» el nom de diversos ministres. Volen que la ministra de Sanitat, Carolina Darias, sigui la candidata a Las Palmas de Gran Canària, i no descarten proposar la titular de Ciència, Diana Morant, com a cap de llista a l’Ajuntament de València. La possibilitat que Miquel Iceta lideri la candidatura de Barcelona és una decisió que, formalment, està en mans del PSC.

En la llista de ciutats més poblades, el PSOE només governa a Sevilla i cal baixar fins al lloc 13è i el 15è, Valladolid i Gijón, per trobar més alcaldes socialistes. La dimensió d’aquest enorme buit és el que fa que Ferraz pensi a promocionar ministres.

La lupa sobre València

La marxa de Darias a Las Palmas sembla una de les opcions amb més opcions de prosperar, segons assenyalen diferents fonts. Ja ha transcendit que l’actual alcalde, Augusto Hidalgo, no repetirà i que serà el candidat del PSOE al Cabildo de Gran Canària. Es requereix ara algú fort, i Darias, amb l’aparador nacional que ha suposat el Ministeri de Sanitat, és la persona idònia, segons les fonts consultades. El president canari, Ángel Víctor Torres, s’ha consolidat al capdavant d’un Govern progressista compartit amb tres forces més –Nova Canàries, Sí que Podem i Agrupació Socialista de La Gomera–, que va posar fi a 26 anys de poder de Coalició Canària. Però ara es tractaria d’avançar en el lideratge del PSOE.

València està molt més oberta. La cúpula socialista no veu amb bons ulls la vicealcaldessa, Sandra Gómez, que governa com a número dos de Joan Ribó (Compromís). Creuen que no s’acaba d’enlairar i que necessiten algú amb més potència. Fonts del partit asseguren que en el congrés federal, que es va celebrar a l’octubre a la ciutat, Sánchez ja ho va transmetre al president valencià, Ximo Puig.

A Ferraz conjecturen amb la idea que la candidata sigui la ministra de Ciència, però es tracta d’una visió molt aèria, que denota un gran desconeixement del territori. Diana Morant no té arrelament a València i, a més, ha sigut alcaldessa de Gandia. Pot argumentar-se que l’aspirant del PP, María José Català, ho va ser també de Torrent, però aquest municipi, de l’àrea metropolitana de la capital, no té ni de bon tros la identitat que té Gandia. Viure a Torrent és gairebé com fer-ho a València. I Morant ni tan sols té casa a la ciutat, a més que el seu grau de coneixement és baixíssim. El seu pas pel ministeri no està suposant un gran enlairament polític.

Però és comprensible que, des d’una òptica madrilenya, la direcció del PSOE estigui pensant en ella com a relleu. Diferents fonts diuen que hi ha molta preocupació per la candidatura a València i que s’estan valorant totes les opcions sobre la taula. No obstant, al PSPV asseguren que «Sandra Gómez compta amb tot el seu suport».

La mateixa inquietud existeix a Alacant i a Saragossa, on ja va ser candidata la ministra d’Educació, Pilar Alegría. A Madrid està decidit construir un nou lideratge entorn de Mercedes González, que es presentarà a l’alcaldia i a qui ja es va situar al capdavant de la Delegació del Govern per concedir-li més visibilitat. Aquí els socialistes semblen ara convençuts d’impulsar una alternativa des de la base, també amb Juan Lobato a la Comunitat, tot i que en les autonòmiques de l’any passat es va especular molt seriosament amb els noms de la ministra de Defensa, Margarita Robles, i de la d’Indústria, Reyes Maroto.

L’oportunitat de Barcelona

Barcelona, amb el socialisme totalment a l’alça després de l’última victòria electoral de Salvador Illa, malgrat que no va poder governar, seria el destí ideal d’Iceta, segons pensen al partit. Però això competeix al PSC, partit agermanat amb el PSOE. Tot i que en aquesta etapa de poder absolut de Sánchez la seva opinió sempre resulta decisiva. El futur dels ministres està completament a les seves mans.

El pas d’Iceta pel Govern està resultant molt estrany perquè ningú que el conegui és capaç de negar la seva capacitat política. Però el cert és que el president no ha comptat amb ell en el seu nucli més pròxim i a l’Executiu està totalment desaprofitat. És precisament el seu perfil el que fa qüestionar la seva candidatura a l’alcaldia, ja que no sembla que la política municipal sigui la gran vocació d’Iceta.

Fa mesos que es parla del ministre de Cultura com a cap de cartell, cosa que va obligar Illa a dir públicament que el seu candidat era Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, amb Ada Colau al capdavant. Fonts coneixedores afirmen que ell mateix s’està promovent, una cosa que també fa Sandra Gómez a València. Donar per fet que repetiran per mirar d’espantar els dubtes. La diferència és que en el cas de València no hi ha cap alternativa clara. Una cosa que sí que passa a Barcelona. A més, en les anteriors eleccions Sánchez ja va mostrar recels a la candidatura de Collboni.

Sobre el que passi a la capital catalana se suma que Illa també va negar fins a l’extenuació, fins i tot en les hores prèvies, que deixaria el Ministeri de Sanitat i lideraria la llista del PSC a la Generalitat. Aquest mateix temor existeix ara al voltant d’Iceta. Si finalment no es presentés a alcalde de Barcelona, el ministre seria també una peça amb què el president podria jugar per reforçar el múscul de l’Executiu.

Les decisions després de l’estiu

L’estiu serà clau per adoptar totes aquestes decisions, ja que al setembre, amb l’inici del curs polític, el pla d’acció haurà d’estar traçat per afrontar les primàries internes abans que conclogui aquest any. La recerca de candidats d’altura transmetria la impressió que el PSOE va a totes en unes eleccions decisives com són les municipals.

Notícies relacionades

«Avui el candidat del PSC a Barcelona és Collboni al 100%»

Collboni diu que si hi ha una alternativa com a candidat del PSC a Barcelona s’hauran de fer primàries

Les noves ministres, en especial Morant, i la de Transports, Raquel Sánchez, no s’han consolidat, i amb la sortida de José Luis Ábalos i de Carmen Calvo el president s’ha quedat sense protecció. De fet, els ministres amb prou feines parlen de res que no tingui a veure amb la seva cartera. El titular de Presidència, Félix Bolaños, exerceix de vicepresident ‘de facto’ però gestiona tants temes que no sembla tenir prou mans per a tot.

Queda temps per a les generals, però les nuvolades que planen sobre el Govern obliguen a una reacció, segons defensen moltes personalitats al partit. El soroll per la tensió permanent amb Unides Podem o la dependència d’ERC (cada vegada menor) i d’EH Bildu és tan intens que impedeix la Moncloa vendre els seus èxits. El PP s’ha enfortit amb Feijóo i amb la seva estratègia d’allunyar-se de Vox. I les perspectives econòmiques han empitjorat amb la invasió russa d’Ucraïna, la crisi energètica i de subministraments i l’augment de la inflació. Si Andalusia surt malament, el PSOE entrarà en una fase de pessimisme per a la qual només Sánchez té tractament.