Jaume Collboni: «Pujaré al ring amb qui sigui en unes de primàries per defensar el meu projecte»

¿L’ha sorprès la informació sobre els moviments al PSOE per explorar la possibilitat de substituir-lo per Miquel Iceta en la candidatura de les eleccions de l’any que ve?

Jo estic dedicat en cos i ànima a la governació de la ciutat, a l’execució dels plans que tenim de reactivació econòmica, de renovació de la contracta, de la neteja, de la seguretat i de la campanya de l’estiu. Tot el que siguin especulacions o fabulacions, més que sorprendre’m, ens despisten del que és realment important, que és atendre els reptes i els problemes que tenen els ciutadans de Barcelona.

¿Ha parlat aquest dilluns amb Miquel Iceta?

Aquest dilluns no.

¿I últimament ha parlat amb Pedro Sánchez? 

Tinc una relació fluida amb el president del Govern.

El PSC diu que hi ha un 100% de possibilitats que vostè sigui candidat. ¿Se sent recolzat pel seu partit?

Completament. Però insisteixo, avançar el procés electoral no té cap sentit a un any de les eleccions. Els ciutadans ens han elegit i ens paguen el sou per fer la nostra feina, que és resoldre els problemes de la ciutat. En el cas del PSC, hem decidit com a partit llançar les candidatures dels que estem en posició de govern a la tardor, i serà a la tardor quan explicaré el meu projecte. Si és amb algun competidor o competidora que decideix contrastar el seu projecte de ciutat amb el meu, jo estaré encantat de fer-ho. En els partits democràtics tenim un mecanisme que es diu primàries. No és la primera vegada que a Barcelona s’han fet primàries, així que no tinc cap problema a contrastar el meu projecte polític amb qualsevol candidat. Però no tenim aquesta previsió i molt menys amb els noms que han sonat aquests dies.

¿Però podria enfrontar-se al president del seu partit [Miquel Iceta] en unes primàries?

Jo estic disposat a pujar al ring, a defensar les meves idees i el meu projecte, i ho faré amb qui sigui, perquè nosaltres al PSC i més a Barcelona, hem fet sempre un treball constant, sòlid, rigorós, preparat, res improvisat i amb un projecte al cap. Jo tinc Barcelona al cap i el cor. Sé el que vull per a la ciutat. Sé que podem guanyar aquestes pròximes eleccions, sé que puc ser alcalde, que tinc més possibilitats que mai i sé que si algú vol contrastar el seu programa, doncs que pugi al ring i lluiti, perquè jo lluitaré per la Barcelona que crec. 

¿A vostè el molesten els rumors insistents, des de fa diverses setmanes, sobre la seva possible exclusió de la candidatura?

Jo entenc que hi hagi molta expectació per part del Partit Socialista en el seu conjunt sobre el que passarà a Barcelona, perquè probablement és la gran ciutat on tenim més possibilitats de tot Espanya de guanyar les eleccions. I les tenim en part gràcies al treball que hem fet els socialistes en el govern de la ciutat. En les últimes eleccions, més que doblem el resultat electoral en vots. Som la segona força de la coalició que governa la ciutat, d’una forma molt equiparable amb els nostres socis dels comuns, i totes les enquestes demostren la solidesa i la progressió que té el PSC. I jo entenc que hi hagi expectativa, ni em molesta, ni m’inquieta, ni hi perdo gaire temps, perquè tinc molt clar que ara el que hem de fer és governar, i no entrar en aquestes pel·lícules de Jocs de Trons, de qui està en un lloc, qui està en un altre i quines especulacions es fan, que això és molt de la cort. He de dir que soc molt poc cortesà i soc un home molt pràctic, que li agrada resoldre problemes, donar solucions i no dedicar-me a especular.

Però haurà d’admetre que la forma en què es va resoldre la candidatura d’Illa en les últimes eleccions catalanes abona ara les especulacions.

Ho entenc perfectament, però li diré quina és la gran diferència en relació amb Barcelona, i és que va ser el senyor Iceta el que va dissenyar i va proposar el canvi de candidats, és a dir, de retirar-se ell per deixar pas a Salvador Illa. Per cert, amb un gran èxit, va ser una operació magistral. No és el cas de Barcelona, perquè qui ocupa ara el lideratge de la candidatura, que és un servidor, no només no té la intenció de retirar-se, sinó que té la intenció de donar batalla per guanyar les eleccions del 2023.

¿Quin creu que és el seu principal actiu per encapçalar la candidatura? 

Des del punt de vista estrictament electoral, hi ha hagut una progressió en els suports que hem anat sumant en les eleccions a la ciutat. Jo presentaré un projecte estructurat en sis grans acords de ciutat, fruit del debat, de la reflexió i també de la nostra experiència de govern. Jo em considero molt preparat per assumir aquesta tasca. Ser alcalde de Barcelona no s’improvisa. Jo crec que avui hi ha una situació molt millor que la de fa quatre o cinc anys. Estem batent tots els rècords en reactivació de l’economia, i Barcelona té un magnífic futur.

¿Com pensa marcar distàncies aquest any que li queda amb Ada Colau, si pertanyen al mateix equip de govern?

El meu objectiu no és marcar diferències amb ningú, el meu objectiu és explicar el meu projecte per a Barcelona. Barcelona ha d’afrontar un nou cicle. Efectivament, nosaltres tenim diferències amb els nostres socis, som dos partits diferents. Tenim diferències en alguns temes rellevants amb els comuns, no en el sentit de les grans polítiques de lluita contra el canvi climàtic, o contra les desigualtats, o de potenciar totes les polítiques que desenvolupen el benestar a la ciutat. Però segurament si en el com aconseguim aquests objectius. Però crec que hi haurà temps per explicar com ho farem nosaltres si som el partit majoritari del futur govern progressista de Barcelona.

¿De què aniran les eleccions del 2023 a Barcelona? ¿Encara tindrà pes l’eix nacional o prioritzarà més el social?

Jo crec que les pròximes eleccions han d’anar sobre el futur de Barcelona. ¿Qui té més idees i projectes per al futur? ¿Qui pot garantir el benestar dels ciutadans? ¿Qui pot garantir el desenvolupament econòmic de la ciutat? I en aquest àmbit, partint d’una tradició que és la dels alcaldes socialistes, que són els que han fet sempre els grans salts històrics a Barcelona, i en el nostre cas, de la gestió d’aquests últims anys, molt complicats d’altra banda –amb la crisi del procés, els atemptats terroristes, la pandèmia–, ja que això també et dona aprenentatge. Et dona modestament un bagatge prou sòlid com per guanyar el futur, que és del que crec que aniran aquestes eleccions.

Notícies relacionades

Pedro Sánchez planteja enviar ministres a les municipals i afrontar una altra crisi de Govern

Com més població, més recursos

¿Un mal resultat del PSOE a Andalusia, com pronostiquen totes les enquestes, podria perjudicar les expectatives del socialisme a tot Espanya, i també les del PSC? 

La marca del PSC és molt forta. Ho diuen totes les dades. Sempre hem tingut una lògica pròpia. El mapa polític català té algun punt de connexió, evidentment, amb el de la resta d’Espanya, però té una lògica pròpia. I més en l’àmbit local, quan la gent, a més de votar unes sigles, vota un projecte i vota una persona. Crec que aquí tindrem moltes possibilitats d’èxit i tenim la victòria més a prop que mai. A Andalusia, es tracta de mobilitzar l’esquerra. Es tracta de no tenir por de denunciar ni de contrastar les idees i els eslògans que llancen la dreta i la ultradreta. En aquest cas és obvi que Ciutadans, Partit Popular i Vox, d’una forma o una altra, són cares de la mateixa moneda. I que l’única força política que a Andalusia i a tot Espanya pot plantar cara a aquest risc real és el Partit Socialista.