Moncloa dona per descomptada la derrota a Andalusia i busca que no esquitxi Sánchez

Poc cal fer ja. És el neguit que recorre el PSOE i que retruny igualment a la Moncloa. A l’equip de Pedro Sánchez donen per amortitzades les eleccions andaluses del 19-J, són conscients que no aniran bé al partit, que Juan Espadas, l’home per qui van apostar directament el president i Ferraz per rellevar Susana Díaz, es quedarà lluny del seu objectiu de guanyar els comicis. Per això prefereixen girar full. I al més aviat possible. En el Govern se centren en els reptes a la cantonada: la cimera de l’OTAN, el debat de l’estat de la nació i l’«impuls» que Sánchez vol imprimir de cara a l’últim curs de la legislatura, que començarà al setembre i que tindrà com a gran examen les municipals i autonòmiques del maig del 2023, «veritable» avantsala i veritable prova de foc, convenen en el partit i en l’Executiu, de les generals de finals d’any. 

Però no tan ràpid. Perquè les andaluses d’aquest diumenge marcaran, per bé o per mal, el següent capítol de la política espanyola. També per als socialistes. El PSOE-A, fins ara pulmó de tot el partit, va arrencar la carrera amb molt males cartes, després de dos anys i mig enredat en les seves penes internes, en la lluita per la supervivència de Susana Díaz, que va guanyar les autonòmiques del 2018 però va firmar el pitjor resultat de la història de la federació: 33 escons, 27,94% dels sufragis i 1.010.889 vots. Espadas, recolzat per la cúpula federal, va batre en primàries Díaz fa just un any i el procés de recomposició orgànica es va solapar pràcticament amb la cursa electoral.

L’exalcalde de Sevilla, a qui no coneix encara un 25,3% dels electors, es va fixar com a meta recuperar la confiança d’aquest mig milió d’abstencionistes del 2018 que després sí que van votar Sánchez en les generals de l’any següent. Però les enquestes són concloents: Espadas podria, en el millor dels casos, repetir els 33 diputats de fa quatre anys, o bé lliscar pel pendent a la baixa. O, pitjor encara, desplomar-se per sota del llindar psicològic dels 30 escons, com s’apunta en els últims ‘trackings’. Aquest últim escenari posaria en dubte la continuïtat d’Espadas al capdavant del PSOE-A, seria llegit com una absoluta hecatombe i a Ferraz i a Sánchez els resultaria difícil abstreure’s de la lectura en clau nacional. Més encara si el cap de la Junta, Juanma Moreno, aconsegueix la majoria absoluta (55 actes) o s’hi acosta molt.

«Ja sabem el que passarà. El que passi diumenge està amortitzat, cal mirar cap endavant, que passi el tràngol ja i punt, no val la pena», remarquen sense embuts diferents interlocutors a la Moncloa. És a dir, es compta amb una derrota sonora d’Espadas, tot i que no s’anticipa un daltabaix absolut. S’ha constatat que la campanya no ha enfortit el candidat, que no ha sigut un «revulsiu» ni li ha servit per «créixer». I es firmaria repetir el resultat del 2018. No s’atreveixen a donar números, perquè tot dependrà de la participació d’un diumenge final de pont, de calor i de platja: «Podem tenir-ne 30 o 36: depenem no dels indecisos, sinó de votants nostres que poden quedar-se a casa».

L’avanç de generals està descartat

En vista de les males expectatives, Ferraz ha preferit no forçar un buit més a l’agenda institucional de Sánchez, just per no sobreexposar-lo: la seva participació en la campanya serà la prevista. Tres actes (a Almeria, Màlaga i aquest divendres, en el tancament, a Sevilla) i ni un més. A Castella i Lleó, en les autonòmiques del febrer, havien de ser quatre mítings, i en la recta final se’n va sumar un més davant la possibilitat de tomb. El líder socialista sí que va protagonitzar a Andalusia tres actes més (a Jaén, Granada i Sevilla), però en precampanya.

A l’equip de Sánchez criden a la calma, perquè l’estació del 19-J formava part del «pla» escrit per Pablo Casado, remarquen, i al qual no ha renunciat Alberto Núñez Feijóo. Indiquen que l’estratègia del PP, després de la patacada de les eleccions catalanes del 14 de febrer del 2021, passava per la convocatòria de comicis a Madrid, Castella i Lleó i Andalusia, tres comunitats governades per ells, per a així ressaltar que hi ha un canvi de cicle i demanar un avanç de les generals «que no es produirà». «En el fons, res canvia: el PP no ha guanyat cap Govern nou, ni tampoc el PSOE l’ha perdut», assenyalen fonts governamentals.

A això se suma, diuen, el suport que els ciutadans estan donant als executius durant i després de la pandèmia de covid. «I no és que el PP faci grans meravelles —afegeixen—, és simplement que es beneficia de l’enfonsament de Ciutadans, se’l menja. I sembla que Vox, que havia de ser la bomba, comença a tocar sostre». Altres càrrecs consultats, no obstant, adverteixen que no es pot passar per alt que, tot i que Espadas repetís els 33 escons de Díaz, el PSOE-A perdria la seva condició de primera força i es quedaria a molta distància del PP.

En el cercle del president sí que asseguren que, passat el 19-J, s’entra en un «any de creixement» i hi pot haver un nou «impuls» en el Govern. Però no entren a concretar en què es traduiria. Cabria un gir en l’estratègia (n’hi va haver a principis de curs, acostant el líder al carrer i als territoris), un reforç en la comunicació.

«El que farà és lluitar»

Però no només això. Hi hauria el gest més vistós, la carta que amb zel guarden tots els presidents: una remodelació del seu Gabinet. A la Moncloa i a la cúpula del PSOE reiteren que Sánchez no té ara com ara al cap cap relleu en el seu equip, ja el va emprendre el juliol de l’any passat. Sí que admeten que en el partit hi ha els qui creuen que el revulsiu hauria de ser una crisi de govern, i són conscients que el lament més estès és que l’actual Executiu pateix de falta de múscul polític i que el president no té un escuder que el protegeixi, ja que aquesta funció que exercien la vicepresidenta Carmen Calvo i el llavors titular de Transportes, José Luis Ábalos, s’ha perdut. L’home d’absoluta confiança de Sánchez és el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ‘de facto’ el seu vicepresident, aplaudit internament per la seva tasca de coordinació dels ministeris, la seva relació amb els socis i la seva qualificació tècnica, tot i que el seu pes polític és menor.

«Després d’un mal resultat, alguna cosa has de fer, però el que hagi de passar només és al cap del president», observen amb prudència a la Moncloa. ¿I quan? Tot apunta que podria esperar al setembre, ja que el focus està situat en la cimera de l’OTAN a Madrid del 29 i 30 de juny —una trobada que es presumeix transcendental en la història de l’Aliança, i un majúscul repte organitzatiu— i en el debat de l’estat de la nació, previst per a la segona setmana de juliol. El 2021, Sánchez va emprendre la reestructuració del seu Gabinet un dissabte de juliol, tres mesos abans del 40è Congrés Federal del PSOE, en el qual va procedir a refrescar equips en el partit. Ara, Sánchez podria tenir l’excusa per fer ajustos en el seu Govern: el llançament de candidats per a les autonòmiques i municipals del maig del 2023. Té temps per moure aquestes peces, perquè la previsió de Ferraz és culminar el procés d’elecció dels caps de cartell al llarg d’aquesta tardor.

«El que farà Pedro és lluitar», resumeixen a Ferraz. I aquesta idea glossa l’esperit amb què Sánchez afronta el curs polític potser més complicat, debilitat —tot i que intenti esquivar aquesta interpretació— presumiblement per Andalusia, i amb els comicis del maig i les generals a la cantonada. A la Moncloa insisteixen que l’‘efecte Feijóo’ es dissiparà i que el principal actiu del Govern serà la recuperació econòmica, malgrat l’empitjorament de les previsions per la guerra.

Notícies relacionades

Feijóo crida a protegir Andalusia del Govern «trencat» i els populismes

Com més població, més recursos

En definitiva, que res està perdut i que les andaluses no entelaran les següents urnes. Perquè en el PSOE es compta també a guanyar les locals i retenir tots o gairebé tots els executius autonòmics, amb el dubte principal de la Rioja. Si aquests pronòstics es compleixen, continuen, Sánchez acudirà més enfortit a les legislatives de final d’any. El president, repeteixen al seu equip, posarà tota la carn a la graella, fent valer el procés «transformador» d’Espanya que està escometent el seu Executiu en tot just quatre anys i la quantitat d’iniciatives tirades endavant «malgrat el soroll» i la precarietat parlamentària: més de 140 lleis.

El PSOE andalús, mentrestant, s’aferra al possible vot ocult per vèncer les enquestes, vot ocult que ja hi va haver el 2012 i que va permetre al partit continuar en la Junta, quan el popular Javier Arenas es disposava a vestir-se de president. L’esperança és, per tant, que el resultat sigui «millor que el que prediuen els sondejos», perquè «el que es percep al carrer és una altra cosa»: més receptivitat cap al PSOE, més de la que hi va haver el 2018. Però això potser no és suficient per impulsar Espadas.